VISITES

contador de visitas

28 de febr. 2012

COMPOSICIÓ X

Participació a Relats Conjunts http://relatsconjunts.blogspot.com/.

Què et suggereix aquest quadre?


Aquest fragment és el que em suggereix.

 La mort de la seva filla el va sumir en una profunda depressió. No tenia ganes de res. No sortia de casa. La seva dona ja no sabia que fer per donar una mica de significat a la seva vida; però no se’n sortia. El menut Pawel no reconeixia el seu pare. Sempre havia estat alegre, divertit, juganer... Ara solament sortia del seu despatx per menjar alguna cosa. Ja portaven així uns mesos. Ni tan sols el taller li feia goig. No trobava consol en res. I era una llàstima ja que els quadres que feia eren lluminosos i plens de vida.
Un matí, la mare va pujar a les golfes on ell hi tenia el taller per fer una mica d’endreça. Va apujar les persianes rònegues perquè hi entrés claror. Hi feia força fred encara. Va separar un per un els quadres que jeien recolzats a la vella paret enfustada i va treure els draps que protegien de la pols dels que estaven damunt del taullel. Va canviar l’aigua en la que descansaven els atrotinats pinzells. I quan va anar a netejar el cavallet i va enretirar la tela que el protegia les llàgrimes li van caure sense poder-les frenar. El seu home estava a punt d’enllestir un quadre amb el rostre de la seva filla.
En silenci va netejar un cop per setmana l’estança.
Per fi un dia, quan la natura semblava obrir els llums després del llarg fred, el pare enfundat en el seu batí es va aixecar d’una revolada i va pujar cap a les golfes. Va obrir la porta i va obrir les finestres. En un rampell d’ira va agafar el quadre que reposava en el vell cavallet i tapat i tot el va rebatre contra el terra. Va obrir les velles pintures, les va barrejar amb nervi, va preparar un nou llenç blanc i de manera delirant i amarat de llàgrimes es va posar a fer un composició que ni ell mai va entendre perquè la feia i què significava. En unes hores la va tenir enllestida. Es va asseure a la seva butaca per pensar-ne com anomenar-la.  Veure aquella obra el desconcertava. Hi havia deixat la seva ira, el seu odi, els seus renecs... però no sabia com l’havia d’anomenar.
Feia deu mesos de la mort de la seva filla, així que no se li va acudir res més que posar-li Composició X. Iblama

3 comentaris:

ricderiure ha dit...

uau! molt bé!

Anònim ha dit...

Jo crec que es molt mes facil que tot aixo , una nit de festa fins aburrir arribes a casa i tens 3 opcions 2 si no hi ha la dona una es afartarte de menjar fins la extanuacio i laltra opcio es pintar un quadre com aquest,
PD.de vegades no cal mirar tan lluny i que el que de veritat has de veure esta mes aprop, au
Firmat.albert

Iblama ha dit...

tens raó! tot és molt més senzill del que sembla! merci pel comentari!