En global dono un aprovat justet a l’equip en aquesta temporada ja que s’ha guanyat la lliga de manera sobrada. En el torneig de la regularitat hem estat això: regulars. Després d’ensopegar en tres jornades seguides, de la 6 a la 8, en els partits clau, el Barça ha fet bons resultats en partits transcendentals. A la jornada 10 vencérem el Madrid per 5-1. A la 25 a camp del Sevilla 2-4. A la 26 0-1 al Bernabéu.
A la 31 sentenciàrem la lliga vencent el segon l’Atlético per 2-0. En total, hem vençut al Madrid per un contundent 6-1, fet que demostra la diferència abismal entre culers i merengues.
No obstant, la jornada 12 per mi va ser una de les més significatives. Fou la derrota a casa contra el Betis 3-4. En aquest partit els sevillans amb les nostres armes ens van fotre un bany apoteòsic. Quèiem amb les armes que només el Valverde creia. I és que pocs partits bons hem vist fer al Barça, essencialment per pretendre jugar amb un 4-3-3 sense tenir els jugadors idonis.
Després també han tingut el deliri de voler jugar amb un 4-4-2 sense tenir tampoc els jugadors preparats per fer-ho. L’onze ideal de la lliga ha vingut a ser el format per Ter, Alba, Piqué, Lenglet i Roberto en defensa, mig per Busi, Arthur i Rakitic i davant Messi, Suàrez i Dembelé. La culerada s’ha emportat una enorme decepció amb el Coutinho ja que no ha demostrat res en especial. Amb tot, Messi ha estat el màxim golejador d’Espanya i d’Europa aconseguint una nova pilota d’or amb 36 gols.
En la Xampions vam fer un paper força digne però de nou vam ser eliminats quan ens veiem ja a la final, a semis; algo típic en el món culer. Tot i que l’equip no donava mostres d’estabilitat ningú en podia pensar que el que acabaria sent el just campió d’Europa, el Liverpool ens passaria la mà per la cara d’aquella manera. Vam fer un bon resultat -tot i que injust- a l’anada però a la tornada amb un ‘canguelo’ latent a la cara de molts jugadors, al final vam sucumbir als anhels dels reds. Ens quedava la Copa del Rei però sense Suàrez, que va decidir operar-se per anar a la Copa América, ni Dembelé i quasi sense Coutinho vam sortir al camp sent una caricatura d’equip i els ‘chés’ ens van passar la mà per la cara. Massa Messidependència.
Total que, dels tres títols als que optàvem al final ens vam quedar sense el que feia més il•lusió (la Xampions) i sense la Copa. Un final trist tancament de la temporada. De fet doblement trist ja que lluny de fer autocrítica renoven Valverde, un paio que no ha demostrat -de moment- estar a l’alçada del Barça més enllà de guanyar la competició domèstica. Per a més inri ara els jugadors sudamericans a jugar la Copa. Amèrica i a acumular més cansament a les cames.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada