QUÈ S’HA CELEBRAT O FET? Dia de l’esclerosi múltiple. En aquest dia vull enviar el major dels escalfs per les pobres persones que pateixen aquesta malaltia i també pels acompanyants que viuen amb un malalt ben a prop. L’enteresa que demostren aquestes heroïnes i herois és increïble. Per tots ells el meu humil reconeixement. Encara que sigui des d’aquest petit raconet vull ser un altaveu per ells. Tant de bo es pugui investigar per poder acabar pal·liant-la i a la llarga curar aquesta malaltia.
EL PERSONATGE. Vull recordar Jose Manuel Moreno Cuenca. Potser amb aquest nom ningú el sabrà qui és però si us dic ‘el Vaquilla’ segur que ja us sona. Doncs bé, aquest ‘pàjaru’ el 19 de desembre de 2003 moria. Tot un personatge alabat i fins i tot ‘envejat’ a Espanya. I no serà per haver estat l’inventor de la penicil·lina precisament. Li va tocar viure en el context d’una Espanya marginal, de barri (la Mina) gitana. I com que sentia abandonat de la societat va decidir tenir la seva llei i fer la seva llei. Devia ser un tio intel•ligent si tenim en compte el context i la xusma amb la que es devia relacionar. Va ser un alumne avantatjat de la ‘universitat de la vida’; un ‘quinqui’ com manen els cànons. Així ja amb 13 anys fou agafat per primera vegada. El seguiren un seguit de delictes i robatoris en joieries per exemple. En una d’elles, tenim una de les imatges icòniques de la premsa de l’època, quan és agafat per la policia i retingut amb el cap a terra enmig del carrer. Va néixer a la presó i els seus germans van morir tràgicament. Tot un seguit d’ingredients ideals per fer-ne una bona peli. I així va ser. Ell mateix va fer de prota en el film que explicava la seva vida. La desgràcia definitiva li va arribar quan va entrar en el món de les drogues. Curiós que passats tants anys Espanya a gent com ‘el Vaquilla’ ‘el Lute’ o ‘el Fary’ se’ls tingui com a mitificats en aquests mena d’imaginari col•lectiu.
L’EFEMÈRIDE. El 20 de desembre de 1973 ETA -i alguns diuen que amb implicacions de la CIA- va fer volar pels aires el cotxe en el que viatjava Carrero Blanco, que era el successor natural de Franco. Per molts assabentar-se d’aquesta notícia junt amb l’anunci de la mort del dictador, en blanc i negre encara, va ser una de les grans notícies dels darrers temps. Amb la mort de Carrero, molts hi van veure una escletxa de llum i al final del franquisme, però Franco ‘lo tenía todo atado y bien atado’. Tot el sistema franquista ve camuflar-se en una farsa de transició -inclòs el rei Juan Carlos I, per fer veure al món que Espanya volia canviar. La realitat va ser que els líders franquistes es van posar una mena de pell blanqueta d’ovella a les espatlles per semblar demòcrates. Darrere d’ells però la sang franquista, totalitària, centralista, anticatalanista i de la democràcia a la carta segons el seu interès fluïa i flueix. I és que mai ha mort el franquisme. S’ha camuflat darrere de sigles del PP durant molts anys i s’ha anat escindint en cèl•lules cada vegada més radicals, primer en C’s i avui amb Vox, sense oblidar que dins del socialisme hi segueixen havent tòtems que li són molt propers.
LA METEO/ESPAI TERRA. Setmana marcada per una davallada de les temperatures que s’ha notat arreu, després que el vent anés aturant-se el dilluns. El vent precisament ens deixa imatges esfereïdores de l’aeroport de Manchester on els avions no podien ni aterrar. Dimecres a la matinada ha passat un frontet de tercera divisió que ha deixat plugims febles. Dies de sortides de sol i postes espectaculars amb els núvols baixos i la boirina que hem tingut. Amb tot, la matinada del divendres hem entrat a l’hivern; benvingut sigui! Però noi; platges amb gent i algun atrevit banyant-se fins i tot! I és que ha fet molt bo! El meteoròlegs de TV3 no saben com ho han de fer en vistes que no hi ha moviment a la vista. Símbol que no hi ha pau a tot arreu ha estat un tsunami a Indonesia que ha deixat 168 morts.
Un experiment a Nichinan (Japó) plantant una espècie d’arbre de manera concèntrica (rodona) de més petit a més gran, permet avui des de l’aire visualitzar rodones perfectes en la natura enmig del bosc. De veritat que les imatges impacten!
EL TREMENDING TÒPIC/MEDIA. La xarxa ha bullit amb la desaparició i mort de la Laura Luelmo. Després d’uns dies buscant-la, a prop d’on feia uns dies que treballava, han trobat el seu cadàver amb signes d’estrangulament. Un dia més tard han detingut a un tio que complia 17 anys de condemna per assassinat i duia dos mesos fora de la presó. Quina merda de sistema que permet que aquests malparits puguin sortir d’on mai haurien d’haver sortir i cometin una nova atrocitat. Tot el suport evidentment a aquesta pobra família que acaba de perdre una filla de 29 anys. Ara a veure quan es jutgi a aquest fill de puta o a altre qualsevol i el jutge digui que hi va haver consentiment o alguna merda per l’estil. Fa molta ràbia veure com la dona segueix estant completament desprotegida. Polítics i jutges: feu d’una puta vegada bé la feina i canvieu i enduriu la llei perquè no s’hagi de lamentar cap víctima més. #laurasomostodas
QUE N’APRENGUIN! Que n’aprenguin d’aquesta dona: Joana Biarnés que ha mort aquesta setmana als 83 anys. El seu pare, Joan Biarnés, també periodista fou el seu mentor. Explicava que de joveneta li va ensenyar a revelar les pròpies fotografies que ell feia en el seu dia a dia, fins que va arribar un dia en el que ho sapigué fer ella sola. Es diu que ell li va comentar que ‘llàstima que no fos un nen’ ja que el podria ajudar molt (fet tristament típic en aquells temps). La seguí d’a prop en els certàmens esportius que el pare cobria. En la seva pròpia pell va rebre el veto d’una societat masclista fins la medul·la; no podia ser dona i ser periodista. Ella va seguir a la seva i va treballar per diferents mitjans (sobretot ‘Pueblo’) cobrint fets com la riada de Terrassa del 65 o el concert dels Beatles de Barcelona. A partir de llavors passà a ser fotògrafa de personatges famosos de l’època com la Sara Montiel, Raphael, Dalí o Lola Flores. L’any passat al Palau Robert de Barcelona vam poder gaudir d’una exposició de les seves fotos increïble, ja no només per retratar la ‘jet set’ de l’època sinó per mostrar-nos imatges d’una Espanya a la vegada decadent i transformadora.
Per la seva lluita i tenacitat!
UN TIP I L’OLLA PLENA. ‘Si no muere el toro no es cultura: el Constitucional considera que, sin muerte, las corridas de toros están desvirtuadas’ (ElDiario.es). Clar que si! I que pateixin força, que sagnin i rebentin després de ser torturats vilment. Aneu a la merda d’una vegada per totes amb la vostra cultura i els vostres tribunals que amparen les violacions i permeten el maltracte animal.
ESCLAUS DE LES DADES. Segons el RACE, a Espanya 18.000 quilòmetres tenen un baix risc de sinistralitat, d’aquestes 3.000 són molt perillosos. Si ho centrem en Catalunya, diuen que 2.195 quilòmetres de carreteres a casa nostra són molt perillosos segons el RACC. És una dada esgarrifosa especialment perquè afecten connexions interurbanes. Això ens demostra que tenim una xarxa de comunicacions entre les viles de risc. Clar, si hi sumem velocitats, distracció i cada vegada més ocupants de les vies ens trobem massa sovint en ratoneres. S’hauria de fer molt més per millorar les infraestructures evidentment, endurir les multes dels que infraccionen i ser curosos en l’educació vial. Però al final és la persona que circula per la via la que té la responsabilitat de fer-ho en les millors condicions i pensant que molts altres a la vegada també l’estan utilitzant. I és que haver de veure ferits i morts a la carretera colpeix. Ara ens trobem que darrerament a casa nostra hi hagut diversos atropellaments mortals. Mai es fa prou! No basta amb campanyes a les televisions, manca molta més educació i pensar amb un mateix i els altres.
DURUS A QUATRE PESSETES. El gran engany de la Loteria Nacional. El 20% per l’Estat pels premis superiors a 10.000. Els de menys d’aquesta quantitat quedaran exempts. Buaf! De fet tots els jocs són un engany. Estan pensats perquè ens hi deixem els calers i la probabilitat és molt mínima que et toqui. Tenim 1 possibilitat que ens toqui entre 100.000. Mare meva! Ara, t’ho venen tan bé! 200 anys fotent-nos el pel, des de desembre de 1812. La ilu mai es perd! Enganyar per enganyar més val fer com en la Grossa de Nadal catalana. Almenys aquesta si que sabem que tot el que es gasta va per inversió per a projectes socials. En qualsevol cas, segur que poc o molts n’hem comprat algun.
EL PROCÉS. Ha començat la vista oral del judici dels presos polítics. Ja s’ha vist d’entrada que ni fiscalia ni advocacia baixarien del burro. Per si no n’hi hagués prou amb el fet que tot se sustenta sobre una gran falsedat com és acusar-los de sedició, rebel•lió i malversació, veiem com en la declaració s’aporten proves falses com que la declaració d’independència va sortir publicada al DOG. Vist el que hem vist, tant de bo l’haguéssim fet efectiva, almenys tindríem una nova legalitat més enllà de la farsa espanyola.
Borrell adverteix que destituirà els cònsols que donin suport a l'independentisme. Clar que si! I la gent que pensi que vol ser independent també home! Ja va dir que s’havien de desinfectar! Malparit! Aquesta és la imatge que vol donar Espanya? Aquesta és la imatge que vol exportar el PSOE a Europa? Retratats des de fa dies! I com que deuen veure que l’independentisme puja a Catalunya en una enquesta feta per l’’Ara’ el diumenge, guanyen els partits indepes de sobres i cau un possible no a un referèndum, doncs canya contra Catalunya. Que se’n pugui parlar aquí és normal. Els partits ja tenen els seus portaveus per fer-ho. Ja tenim l’Arrimadas i el tontet del Fernàndez en el debat monogràfic sobre el que va passar el 21 de desembre amb les eleccions a Catalunya fa un any, seguint fiançant la mentida. Però és que en totes les emissores espanyoles i tots els partits ens tenen en boca, i curiós; mai per res positiu! Veuen que el poble camina decidit. Com més veus surten a menysprear-nos més suport tenim a casa nostra vers l’independentisme.
Doncs bé, coincidint amb el 21 de desembre, el govern espanyol ha vingut a Barcelona a fer Congrés de Ministres 42 anys després. Esperem que el que hagin vingut a parlar vagi més enllà de canviar el nom de l’aeroport de Barcelona i de reconèixer la injustícia del judici i la mort executat del President Lluís Companys. És que ni lo del salari s’hauria d’acceptar. S’ha de cobrar per igual en un lloc on no s’aporta una merda al PIB i en llocs on s’aporta més? Doncs au, a cobrar tots per igual, a seguir treballant en negre i a viure de subvencions i pagues per no fer res. Ni ha estat ni és just en cap cas el cafè per a tots. Però clar, perduda Andalusia cal procurar per no perdre altres territoris. D’aquí les pancartes de ‘Mort al Règim del 78’. Si no han parlat del dret a autodeterminar-se dels pobles i de l’aberració per la presó, l’exili i el farsa de judici que s’ha iniciat. Nosaltres hem de fer la nostra i punt, i demostrar al món que volem decidir pacífica i lliurement. Pel que condemno qualsevol acte de violència que hi hagi hagut.
La gran notícia de la setmana ha estat l’acceptació dels recursos dels presos polítics de part del TC i l’abandonament de la vaga de fam. Via lliure a anar al Tribunal de Drets Humans.
TIP DELS IUESEIS. Realment als iueséis hi ha un variopintisme curiós i fora de tota previsionalitat i en qualsevol àmbit. Tant poden tenir un president boig, com volen congelar-se al morir, com es ‘lien’ a tiros en una escola, com... Aquesta és la última: ‘Un nord-americà que va matar un centenar de cérvols, condemnat a un any de presó, durant el qual haurà de mirar la pel·lícula "Bambi" un cop al més’ (324). Mentrestant, el de la tofa rossa s’ha vist de nou involucrat en un nou escàndol. Tenia una fundació que treballava il•legalment. Doncs bé després del que ha suposat, ha dit que dissoldrà la fundació. Es pensa que ‘muerto el perro, muerta la rabia’ i no és això. Ha de rendir comptes amb la llei i el poble americà. L’estafa puja als 2,8 milions de dòlars. Aquests diners que en teoria s’havien de destinar a organitzacions benèfiques, es repartien entre els fills de la família.
Dimiteix el secretari de Defensa de Trump per les discrepàncies sobre la retirada de les tropes de Síria. Un nou maldecap que ha dut noves dimissions i un nou malestar al món, mentre a casa seva el país no tira endavant i tot està paralitzat, davant el deliri de destinar diners a construir el mur amb Mèxic.
REUS DE TOTA LA VIDA/CAMP. Aquesta és una notícia que no apareixerà als gran mitjans però que crec que és molt important: ‘S'aprova un projecte per escalfar diversos equipaments municipals de Vandellòs amb biomassa’ (Reusdigital). No és el primer municipi de Catalunya que així ho decideix i està molt bé. Energia renovable i energia que es pot generar de massa forestal sobrant de la neteja de boscos. Per tant doble alegria. Primer per fer ús d’una energia renovable i segon perquè es pot afavorir la sostenibilitat dels nostres boscos.
La DO Montsant superarà els sis milions d’ampolles venudes. Gran notícia. Una vegada superada la fama dels ‘rioges’ i demostrada la immensa qualitat dels vins de les nostres DO’s, ara cal consumir-los, degustar-los i excitar-nos amb les grans qualitats que presenten. On hi hagi un Terra Alta, un Montsant o un Priorat segur que el recordaran per sempre.
A Reus hem pogut gaudir amb el pas del sol entre les arcades del campanar en el solsticin d’hivern. Quin espectacle!
EL NOSTRE PA DE CADA DIA. Ser campaner en ple segle XXI. De l’Arturo de Tarragona a l’Eliseu de València; 70 anys de diferència però una mateixa passió. Ambdós són campaners. El primer, ja vellet amb 100 anys, fa 35 anys que toca la campana de la catedral de Tarragona. El segon amb 30 anys, gestor cultural de València, fa tocar les campanes de la catedral de manera voluntària. Ambdós mantenen viu un ofici amb l’església ensorrant-se en volum de seguidors. Quin goig sentir el repic de les campanes, des del poblet més petit a la ciutat més gran. Mai podré entendre com hi pot haver gent que les vulgui silenciar i mira que les parets de la casa de Porrera toquen paret amb paret amb l’església.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada