QUÈ S’HA CELEBRAT O FET? Ahir es va finalitzar un projecte faraònic: l’arribada de l’aigua al Castell-monestir d’Escornalbou. Amb la gent que integra els pobles de la Baronia hem participat d’aquest acte al recinte. Després d’unes paraules del Mecenes Eduard Toda als alcaldes i autoritats, s’ha donat per començada la jornada. A continuació ha vingut la part més protocol·lària amb els discursos de les autoritats, entre les quals ha destacat Josep Poblet, que ens ha vingut a dit que es culminaven molts anys d’idees i projectes. Llavors s’ha fet entrega dels càntirs buits als alcaldes i s’ha procedit a fer brollar aigua de la font per primera vegada; una aigua fresquíssima per cert. I primers traguets ben reeixits. Acte seguit, a la plaça de la Baronia, les colles geganteres dels diversos municipis han tocat i ballat conjuntament al so de les gralles i els timbals. I entre elles els nostres estimats gegants de Colldejou: la Iaia, l’Oriola i l’Espantall. Havent ballat una estoneta i amb la fresqueta fent acte de presència, ens hem traslladat al claustre, on hem pogut gaudir d’un bon pica pica i d’una bona fideuà, amb beguda fresquets, és clar! I mentre el dia doncs anava caient, sentir-te privilegiat de poder gaudir de les vistes del nostre camp de Tarragona, el mar Mediterrani i les muntanyes més estimades del nostre entorn. A ben segur que l’arribada de l’aigua ajudarà a dinamitzar el territori.
-EL PERSONATGE. Rafael Nadal ha aconseguit guanyar el seu 12 Roland Garros. El noi, per molts ja quasi una desferra, ha demostrat una i una vegada que és un esportista com la copa d’un pi. Lluny d’ensorrar-se ha anat superant lesions i ha acceptat la derrota com una part més de la seva carrera, sabent que algun dia, com avui, la victòria tornaria a ser la protagonista en la seva vida. Als 33 anys, torna a guanyar un dels 4 tornejos amb més prestigi del món del tennis, així que felicitats i a seguir amb l’exemple. Com que el veig un tipus honest estic segur que el dia que notarà que el cos ja no vol tanta brega, ell mateix anunciarà el final de la seva carrera esportiva d’elit.
-L’EFEMÈRIDE. Un 2 de juny de 1537, el papa Pau III publica la bula "Sublimis Deus" on es decreta que els indígenes americans són éssers humans vertaders, dotats d'ànima. ‘pa cagarse’ que diria aquell. Un gest que com sempre arriba tard i que igualment molta gent es va passar pel forro. Mai s’ha fet net del tot en temes de mal tracte i vexació a unes persones que per ser d’una raça diferent eren tractats com esclaus. S’ha parlat molt del negres africans però poc dels indígenes americans, els quals des de l’arribada de Colom a Amèrica foren tractats com esclaus amb la llei a la mà o sota llei. Fins i tot els propis americans quan parlen d’esclavitud els hi ve al cap Àfrica; obvien que els seus avantpassats foren tractats igual o pitjor. I en tot això l’església sempre hi sol posar la cullerada tard. En aquest cas, el mal a tota aquella pobra gent ja estava fet.
-LA METEO/ESPAI TERRA. Setmana amb tranquil·litat anticiclònica al Mediterrani. Massa pau! Les faves i els pèsols de secà que tenia a l’hort de Porrera se n’han ressentit. Dues collites i mitja de moment i ja estan extenuades amb la calor que fot. I és que ha plogut menys de lo normal aquesta primavera. La notícia ha estat el pas del front Miquel fregant el Cantàbric amb vents de 120 km i pluja intensa. El més semblant a un cicló atlàntic ben a prop de casa.
-EL TREMENDING TÒPIC/MEDIA. La mort de Chicho Ibáñez Serrador ha commocionat el món de la tv espanyola. Les xarxes han bullit recordant diverses facetes en les que aquest ‘monstre’ televisiu va desenvolupar-se. Pels que vam néixer a finals dels 70, quan res estava massificat i només veiem la Uno, per sempre recordarem el programa ‘Un, dos, tres’, presentat per la Kemp. Dels pocs programes que es feien a la tv de l’època i de la poca cosa que veiem per la tv, algunes encara en bnw. Ja no només valia la pena el concurs sinó per les actuacions, algunes molt cutres, icòniques de personatges arquitípics com el Duo Sacapuntas, el Bigote Arroced o l’Arevalo. Quatre secretàries sensuals, punt d’erotisme i humor ben calculat i sense desmesura. D’ell per sempre em quedaré amb aquest programa que feia que tota la família estigués pendent de la caixa tonta. Diuen que es feren pics de 23.000.000 d’espectadors veient-ho a la vegada.
-QUE N’APRENGUIN! A veure si n’aprenen els alliçonadors de democràcia que Espanya no és una democràcia plena. Ningú es creia que seria tan fàcil treure el dictador del Valle, més que res perquè els neofeixistes espanyols no volen que es tregui; ‘pa qué?’ El Trifachito, en comptes de mostrar-s’hi ferm, al contrari, ha mostrat els seus dubtes entorn a la conveniència de fer-ho, amb allò del ‘ya está bien donde está’. Doncs no senyors. No podem tenir en una tomba d’estat a un dictador i més havent-hi milers de morts allà mateix al Valle i mentre hi hagi morts a les cunetes. Ara clar, l’estat és el que és! Per això una de les seves potes, el poder judicial, en paralitza l’exhumació. Vergonyós!
-UN TIP I L’OLLA PLENA. De nou el Borrell dels collons ha tornat a tenir una actitud mesquina. Ha destituït el cònsol d’Edimburg per ‘extralimitar-se’ al parlar d’assumptes d’un altre estat! El pecat: dir que Espanya no vetaria un ingrés d’Escòcia a la UE. En canvi, el cònsol espanyol de Munic ha comparat l’independentisme català amb el nazisme en una conferència a Ausburg, davant la sorpresa dels assistents. Aquí ni el govern espanyol ni el mitja merda del Borrell han tingut la humanitat mínima per destituir aquest impresentable. Quina pena de diplomàcia és aquesta diplomàcia espanyola que no vetlla pels seus conciutadans catalans! Què ha aportat de nou el govern de Sànchez diferent del de Rajoy? Catalans que els heu votat: obriu els ulls! Per acabar la setmana, en l’aniversari de la Carmen Calvo ha estat tendència el careto de mala gana i impresentable davant la resta de companys.
-ESCLAUS DE LES DADES. La irrupció de la intel•ligència artificial ens farà canviar fins i tot l’educació a les escoles. Pel que es veu ja no serà tan important fer exàmens on vomitar els coneixements. Al que es tendirà és a posar a prova els coneixements que es tinguin amb programes i fins i tot videojocs que posaran a prova alumnes i professors. S’anirà més per mostrar habilitats que no pas el ‘parole parole’. No sé on anirem a parar però no crec que aquesta sigui una gran solució que s’apliqui de manera generalitzada i sistèmica. Jo crec que seria millor atendre persones més que tanta merda artificial.
-DURUS A QUATRE PESSETES. Tot el suport a la gent que s’ha llençat al carrer per reclamar que les persones que no hagin cotitzar el 100% però hagin treballat 40 anys o més puguin cobrar la pensió íntegrament. Ja és prou complicat arribar a aquestes edats que a més els hi fan aquesta putada. No hi ha dret. No poden jugar amb els diners d’unes persones que s’han passat més de mitja vida treballant. No és just en cap societat! No serem mai una democràcia plena fins que aquests temes quedin resolts a favor de persona, mai a favor de l’estat ni de les elits de mando/govern. De fet tots ens hauríem de llençar al carrer i donar suport a AsJubi40 i la Marea pensionista. Ajudant en tota reivindicació social estem ajudant a ser millor societat.
-EL PROCÉS. Judici. Setmana en la que l’acusació s’ha refermat en les acusacions contra els presos polítics catalans. Així com durant el judici han mostrat moltes debilitats i fins i tot han fregat el ridícul, en aquesta fase reconec que han donat la sensació que es combinaven bé en les demandes, optant per estratègies paral•leles. Les defenses, molt més ben preparades i més a una han seguit donant més la imatge d’unitat a l’hora de demanar l’absolució dels acusats. En qualsevol cas, l’ambient està enrarit ja que se sospita que tot està a punt perquè l’estat condemni els polítics catalans. Compte però perquè la societat catalana està a l’expectativa del que passa. El judici marcarà un abans i un després en la història d’Espanya.
-TIP DELS IUESEIS. De les poques coses dignes que ha fet darrerament: venir a Europa per commemorar el 75è aniversari del desembarcament de Normandia. El Trump, junt amb els altres líders mundials implicats en la 2a Guerra Mundial, han retut un sentit homenatge als herois que van aconseguir alliberar el món de la barbàrie nazi, dels quals encara en queden uns 300 de vius. Però el que es rumoreja és que ha vingut aquí essencialment per menjar-li el cap a la May per quan el Regne Unit sigui fora de la UE pactar un acord comercial en exclusiva. Potser no se n’ha assabentat que la May plega!
-REUS DE TOTA LA VIDA/CAMP. Segons un estudi de l’URV, la meitat dels residus plàstics del litoral de Tarragona són fibres de roba que es desprenen en rentar-se. I on va a parar tot això? Doncs al mar, als sediments del litoral i la sorra de les platges. En total, es correspon quasi al 60% de les restes que s’han trobat. Potser valdria la pena que d’una vegada per totes ens plantegem i/o exigim que les fibres siguin el 100% naturals i biodegradables, sinó aquí tenim una altra forma de degradar de mala manera el ja de per si maltractat medi.
-EL NOSTRE PA DE CADA DIA. ‘Una parroquia de Bilbao convertida en un bazar chino’ (ElPaís). El mateix bisbe de Bilbao n’ha fet una interpretació ben vàlida; diu que sobren parròquies a Bilbao atès que el nombre de feligresos i creients ha baixat molt en els darrers anys. En aquests lapse de temps es veu que han tancat 4 locals que no poden assumir la despesa de mantenir una parròquia. Doncs bé, reubicats els materials de valor, les sales són llogades a altres inquilins. Es produeix la imatge xocant que allà on hi havia hagut una església ara hi hagi un basar xinès ja a ple rendiment. Una imatge ben viva de la decadència que està vivint l’església catòlica i que sembla no tenir aturador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada