-QUÈ S’HA CELEBRAT O FET? Hem tornat a Siurana per passar el cap de setmana i celebrar el meu 43è aniversari. El divendres hem pujat de Reus amb plugeta de fang i hem dinat al Restaurant del Recó de Cornudella. Arran de l’esllavissada hem hagut de passar per l’accés habilitat lateral. Ja a Siurana hem tornat a Casa Font; un lloc excepcional. Al vespret tomet per la vila que sempre et reserva imatges noves per descobrir. Posta brutal amb lluna quasi plena inclosa. Amb el dia ja al llimb, que de gust ha vingut fer unes cervesetes al Pedrís del carrer amb l’únic so audible dels ocells perseguint-se pel cel. Dissabte hem fet una majestuosa caminada circular baixant per la ruta de la trona fins al riu Siurana on ens hem remullat els peus. D’allà hem vorejat el morral i hem accedit de nou a la muntanya. Dinaret a base de brasa i a descansar una estoneta.
-EL PERSONATGE. Aquest dissabte ens ha deixat la Laura Aimerich; l’eterna guitarrista de Lluís Llach. No podem separar aquests dos personatges. L’èxit del cantant ve tenint sempre al costat la Laura, aquella noia asseguda que tocava la guitarra -a part d’altres instruments-. En un dels concerts més memorables d’en Llach, el del Camp Nou, pel que es veu el cantant li va entregar una composició en la que ella feia un solo en la cançó. Ella no sabia que era un tema dedicat a la seva persona. Comença a cantar el Lluís i encara avui posa la pell de gallina el cant a l’amistat i l’amor que sentia per la seva companya Laura. Arriba el moment del solo i ella es desfà en llàgrimes i no pot acabar la cançó. El Camp Nou, amb una ovació que silencia fins i tot la melodia, els homenatja sentidament. Rescateu la imatge; corprèn! Descansi en pau!
-L’EFEMÈRIDE. 11/06/1873 Francesc Pi i Margall (Partit Republicà Democràtic Federal) és nomenat president de la Primera República Espanyola, substituint el també català Estanislau Figueras. El seu mandat només durarà 5 setmanes. I és que si; a Espanya hi hagut dues Repúbliques. La segona, la més llarga i que va finalitzar abruptament amb el cop d’Estat de Franco, va anar de 1932 a 1939. Per cert; per molt que s’entestin a dir el contrari, Franco mai va ser cap d’estat del 36 al 39. Doncs bé, hi va haver un intent encara més efímer l’any 1873. Va anar de l’11 de febrer de 1873, fins el 29 desembre de 1874 (11 mesos mal comptats). Va començar amb l’abdicació d’Amadeu de Savoia (el rei escollit per Prim, a qui assassinaren) i va finalitzar amb un pronunciament, el del general Martínez Campos, que representava l’inici de la Restauració borbònica. Així doncs, aquesta República efímera va tenir fins a 5 presidents, dos dels quals foren catalans: Estanislao Figueras i F. Pi i Maragall.
-LA METEO/ESPAI TERRA. Setmana ben colorejada amb neu al Pirineu, calor, fred... mare meva! Hem desbordat la natura! Ja no sap com reaccionar! Imprevisible cada dia que passa! La calor i la xafogor s’han deixat notar de valent a casa nostra. En canvi, de nou la pluja ha passat de llarg. La secada és molt gran i el risc d’incendi persisteix ben viu. Així que ja podem anar amb compte per evitar incendis absurds i irresponsables com el del Perelló.
EL TREMENDING TÒPIC/MEDIA. És del que més s’ha parlat durant el cap de setmana, i tot i que em pesa ha estat la notícia més viral del capde. Em refereixo a les noces de la Pilar Rubio i Sergio Ramos. No parlaré de les noces en si ja que el tio, tot i que ahir anava més decent que ella, em fot un fàstic tremendo. Vull aprofitar l’ocasió per denunciar precisament el món del futbol ja que cada dia és més fastigós. No és pot tolerar les aberracions de sous que cobren els futbolistes. Hem d’exigir una regulació justa en el món del futbol. No pot ser que la gent cobri uns sous de merda i aquests paios cobrin sous estratosfèrics! Regulació justa ja!
QUE N’APRENGUIN! Presa de possessió dels ajuntaments amb grans canvis de darrera hora. La gran sorpresa ha estat que l’alcaldia romangui en mans de la Colau amb els vots del Valls. Aquest miserable francès col•locat a dit per les elits econòmiques europees, menyspreat fins i tot a França, ha negat la salutació al president Torra en la recepció al nou ajuntament, a la qual no han deixat anar al Quim Forn, que si ha pogut assistir a la constitució de l’ajuntament i que ha estat rebut amb gran alegria a la plaça de sant Jaume. Aquesta a alegria s’ha convertit en bronca contra la Colau, el Collboni i el Valls. El pacte de la Colau el trobo tan lamentable que em venen ganes de vomitar. Tantes lliçons en contra de les elits de poder i va i pacta amb una de les més fastigoses per conservar l’alcaldia. És una venuda; amb aquest gest acaba d’enterrar la seva pròpia tomba política. De fet, preveig una legislatura problemàtica ja que no s’aguanta per enlloc. No em cap al cap! Sorpresa també a Badalona, on l’Albiol no serà alcalde per la generositat de la Dolors Sabaté. Canvis a Tarragona i Lleida on els alcaldes seran indepes, igual que a Girona. Tres de les 4 capitals seran independentistes doncs. Igual que a Reus, una de les ciutats més grans del país, on governaran els partits per la República. Al final, amb el recompte quadrat ens quedem a les portes del 50% per uns 50.000 vots. A seguir en la lluita!
-UN TIP I L’OLLA PLENA. De nou una altra ocurrència del ninot del Borrell. Ara se li ha acudit que coincidint amb l’arribada del vaixell Elcano a Slevik-Holstein (lloc on van absoldre a Puigdemont), els espanyols que ho vulguin podran jurar la bandera espanyola. Quin gran patriotisme si senyor! M’emociono només de pensar-hi (ironia). Nou ridícul internacional d’aquesta Espanya caduca i envellida!
-ESCLAUS DE LES DADES. 1001 víctimes de violència domèstica. És una vergonya que se segueixin assassinant dones amb aquesta impunitat. No es fa prou. No fem prou per preveure aquests maleïts atacs d’aquests monstres malparits. Al contrari; encara se’ls hi dona cova amb penes curtes i reinsercions amb les que poc hi crec. Després de cometre crims com aquest no hi ha perdó ni reinserció que valgui. En record a totes les dones que han patit atacs d’aquesta mena i sobretot per les per desgràcia ja no hi són. El meu petit reconeixement!
-DURUS A QUATRE PESSETES. 100.000 euros és la fastigosa xifra que pagarà Andalusia per combatre la immersió lingüística a València i Catalunya. Ho van prometre a la xusma de Vox per entrar a Andalusia i ara ho hauran de complir. És la comunitat amb més analfabetisme i amb més atur d’Espanya i amb un nivell més baix en els estudis, però en comptes de destinar uns diners a pal·liar aquests problemes, doncs no. Pura demagògia i venda de fum. Andalusia està sent el que es podria donar a tot Espanya si aquest tripartit s’ajunta i governa.
-EL PROCÉS. Darrera setmana del Judici del Procés. I començo pel final; judici vist per sentència. Els acusats han tingut la darrera paraula i la veritat és que encara estic amb la pell de gallina. Allà s’ha vist que són persones com qualsevol de nosaltres i que darrera hi ha una família que està patint. Han estat moments molt emotius realment. Veure el Turull o fins i tot l’advocat Jordi Pina amb les llàgrimes als ulls corprèn. Abans però els advocats de les defenses ens han presentat els seus escrits finals. En ells s’han encarregat una per una de desmuntar les mentides que les acusacions han volgut llençar sobre ells. Pocs cosa s’aguanta dels que els acusen; màxim la desobediència! Ni rebel•lió ni sedició han pogut ser demostrats, però els mantenen en presó. Aquí però el gran pecat però -que només ha desmantellat la Marina Roig- és que s’ha posat en escac la unitat d’Espanya. La resta poc importa. Ningú pot posar en dubte la unitat inviolable d’Espanya; per a molts el més sagrat de tot!
Em quedo amb el plaer d’haver vist a ple rendiment en Xavier Melero, en Jordi Pina i en Van der Eynde; per mi els millors. Ha estat impressionant poder seguir el judici de tan a la vora. Hem pogut ser testimonis directes de la vergonya pastelera de la mala preparació de les acusacions, de la preparació de declaracions tal com es van preparar abans de molts testimonis de l’acusació i de la descoordinació i desorientació de la policia espanyola. Ha quedat clar que molta gent menteix i ja és irreparable. Tant de bo els deixin en llibertat de manera immediata. Només així hi pot haver un nou punt de partida. La gent, de nou, en solidaritat amb les persones que jutgen, ha sortit al carrer dels pobles i ciutats de Catalunya per reclamar l’absolució i la llibertat immediata dels presos.
-TIP DELS IUESEIS. ‘El hermano de Kim Jong Un, asesinado en 2017, era informante de la CIA’ (ElMundo). Pel que es veu és una font anònima però el tema revesteix una gravetat enorme ja que el germà d’un dels líders més controvertits del món resulta que era un agent a sou pels iueseis i a més va ser assassinat. Un fet semblant al que va passar amb el Bin Laden. El tio pel que es veu va ser agent rus i americà. Mare meva! Quins ‘lios’ que hi ha al món. Cada vegada veig més clar que el que veiem pels mitjans, al darrere hi ha molt més del que ens pensem i ni ens imaginem. I en aquest món de la cloaca val tot!
-REUS DE TOTA LA VIDA/CAMP. Primer incendi important de la temporada. Ha estat al Perelló i pel que es veu ha estat a causa d’una crema agrícola mal controlada. El resultat: 200 hectàrees cremades. No es lamenten víctimes afortunadament però el mal ja està fet. Tolerància zero amb aquestes actituds.
Content amb el nou ajuntament que és constituirà a la ciutat amb Junts, ERC i Ara.
-EL NOSTRE PA DE CADA DIA. ‘El Papa riñe a sus embajadores por criticarle por la espalda’ (ElPaís). S’ha enfadat i té raó en una cosa: que ho facin d’esquena; les coses s’han de fer de cara. Altrament, crec que la crítica a la cúria vaticana, tot i que aquest Papa ha fet molt per canviar, és de justícia criticar aquest món tan desequilibrat entre la gent que no té res i el ‘despilfarro’ del Vaticà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada