27 de set. 2019

FESTA MAJOR DE MISERICÒRDIA 2019


S’acaba el setembre, arriba la tardor i les reusenques i els reusencs celebrem la Diada de la nostra patrona amb gran orgull i il•lusió!


A la vigília, el centre de la ciutat s’omple d’actes per donar la benvinguda a la festa. Gegants i figures pel carrer i cercaviles per a tots els gustos i els colors, on el Masclet n’és el protagonista. Plegant de treballar vam anar a donar una volteta per submergir-nos en l’ambient i cap al Flaps. Mentre sopàvem vam poder veure el partit del Barça a la pantalla gegant. Que guai és retrobar-te amb amics i poder fer-la petar en llargues sobretaules. Pizzes i uns quants xupitos per escalfar una miqueta l’ambient. El carrer Llovera era un no parar de gent que pujava i baixava imparable cap a les diferents zones de ball i concerts habilitats: la Fàbrica, la Palma, l’Anton Borrell i la Llibertat. Val a dir que comparteixo la crítica feta per diversa gent en el sentit que les revetlles queden massa concentrades en aquesta part de la ciutat. Estaria bé deslocalitzar una mica la nit. Doncs bé; tomet per la Cimarron i estoneta amb els Surfers, abans d’agafar el llit.









El dia ha nascut alegre i de sobte amb les matinades! Si no podies/volies aixecar-te amb elles t’acaben de treure la son de les orelles. Esmorzar, vestir-te i cap al passeig. Des de la Pastoreta els grups havien començat el descens fins al santuari. A banda i banda, sota els arbres la gent a aixopluc del sol esperava impacient la baixada dels diferents elements. Com en saben! Quin mèrit! Mentrestant, a l’esplanada del Santuari el bisbe oficiava la missa en honor a la nostra patrona. Les colles, a mesura que arribaven a la plaça oferien els seus balls. Com sempre els moments més emotius amb els nanos, els gegants, l’àliga i els castellers. En algun foradet del dia sempre hi ha temps per anar a adorar la mare de déu i dedicar-li unes oracions.























Ja a la tarda, passades les 19h els diables han baixat lentament passeig avall en un bany de foc. A baix mentrestant, s’acaba la celebració cristiana. Es girava el rostre de la Mare de Déu i l’Àliga li oferia el ball solemne curt, en un dels moments més emotius de la Diada. Impressiona des d’allà on ho miris i ho sentis. Després l’Orfeó ha cantat des dels peus de l’altar. Encaràvem la darrera fase de la diada i amb ella l’impàs més espectacular del dia amb el foc com a protagonista únic. Primer l’encesa de la Víbria i el Drac i després amb una espectacular caretillada just al davant de l’església, no sense tenir un record en forma d’encesa honorífica per l’Àngels Ollé, traspassada recentment. Per acabar la festa major, un bonic castell de focs amb música al compàs, il•luminant el cel de Reus.











I fins l’any que ve! I que Misericòrdia ens protegeixi!