BALANÇ TEMPORADA AL CAMP DE PORRERA I COLLDEJOU 2019

TROS DE PORRERA

Tancaments. Hem procedit a consolidar més fermament els que teníem i n’hem posat de nous en diferents zones. La diferència és abismal entre el lloc que està tancat i el que no. Molts d’ells els vam fer amb canyes i el handicap és que es debiliten i acaben trencant-se, llavors cal anar vigilant-ho i substituir-ho! Els vents de la tardor ens han destrossat varilles i palets de diferents zones. Ha estat bestial. A punt d’acabar la temporada, ens hem dedicat a partir en dos els palets perquè no ofereixin tan balanç i resistència.

La mina. Fins a l’estiu vam poder gaudir del luxe que és tenir aigua fresca i natural al mas. A partir de llavors es va anar estroncant quedant un escàs pam d’aigua. Vam aprofitar llavors per netejar-la bé i buidar-la bé a l’espera de pluges, que han anat arribant a la tardor, si. No ha estat però fins al tombar de l’hivern, just el dia 23 de desembre, que la mina torna a sobreeixir-se. Un luxe!

Faves, pèsols i alls. Degut a l’operació de mon pare no vam poder fer la plantada d’aquests tres elements fins a mitjans de gener. La sensació és que la planta va haver de suportar massa aviat l’arribada de la calor. Evidentment, la producció se’n va ressentir. Les plantes van treballar menys; menys faves, pèsols i alls que altres vegades. Si habitualment ens situem al voltant de 5 collites, enguany només en vam fer tres i justetes. Pel que fa als pèsols, corroborar que va anar molt bé posar-los-hi una varilla a la vora perquè s’hi enfilessin. Amb aquest sistema la tija queda més reforçada i al fer la baina aquesta queda més consolidada al no tocar al terra. Pel que fa als alls, dir que els que vam sembrar no eren de sembra i diversos es van quedar pel camí. Després bestioles van entrar al tancat i van remenar la zona dels alls. Tot i així encara en vam poder collir-ne un bon manat!

Avellana. Bona collita! Tot i la sequera del tram final una bona estesa d’avellanes hem plegat. De fet van anar tard i és que ni vent havia fet. El primer tram, a finals d’agost va ser collir de dalt de l’arbre en verd. S’ha donat la circumstància que alguns avellaners els hem plegat fins a 5 vegades ja que l’avellana ha anat caient. I sort vam tenir de la mica de tancat que protegeix les zones millors ja que sinó no hauríem collit res. Per acabar-ho d’arrodonir-ho dir que el rendiment ha estat bo per se de secà.

Ametlla. Floració en el moment adequat, aigua necessària i collita extraordinària de la varietat marcona. Hem fet quasi un sac d’una ametlla excelsa. Closca dura i consolidada i fruit clar i saborós.

Poma vermella. El passat hivern vaig esporgar l’arbre perquè no tingués tantes rames i sembla que li va anar molt bé. Enguany ha fet una brotada espectacular i hem tingut unes pomes boníssimes. A mi, personalment m’han agradat més aviat verdes. Quan són massa vermelles queden com a disgustades!

Caquis. Espectacular collita! Des de que l’arbre s’ha consolidat a la nostra terra està fent uns fruits grossos i melosos. Hi ha una altra varietat que es queda un xic curt. És menys ufanosa! El fruit queda sense cos.
Figues. No ha estat una bona temporada. La propera hauré de procurar esporgar la figuera una mica més a veure com li prova.

Cirera. L’esporgada de la primavera li va anar de primera. La rama que va quedar sencera va produir de manera increïble la pobra. Ara el tema està en trobar una manera de cobrir-la perquè els esquàlids i vius moixonets no hi facin l’agost.

Raïm. Collita irregular. Al negre li ha costat molt de desenvolupar-se, en canvi el moscatell ha fet patxoca. La clau crec que és aixecar tot el possible la parra perquè no toqui a terra, llavors la mota que en surt es desenvolupa millor. Per anar bé caldria tapar-los ja que hi ha multitud de bestioles que habiten la zona estan afamades.
Nous. El vellíssim noguer portava uns anys com esmorteït. Ens hem dedicat a esporgar-lo i li anat bé. El fong groguenc que li cobria el tronc sembla que ja ha remès la intensitat. Total que hem pogut collir un bon grapat de nous.

Rovellons. Tot ha vingut amb retard però puc afirmar que ha estat una temporada normal (tot i que més tardana, com dic). Al tombar del desembre a quasi dos cistells per setmana. Ha calgut tombar més i descobrir zones noves però noi, ha estat un plaer. Rovellons com a plats i tendríssims, sobretot coincidint amb Nadal.

I moltes altres coses que s'han fet en el context del maset, tals com dinars, plançons de geranis, petites reformes... Vegem-ho!

Tall de cabell

Arreglant torretes

Muntant plataformes

Vam punxar una roda

Dinars de família

2 pots d'olives hem fet

El codonyer del tiet

De cara a l'hivern resguardant les plantes

Cireres de pastor

HORTS DEL RIX A COLLDEJOU

En termes generals és evident que ha estat una bona temporada. Vam començar l’any amb moltíssima aigua acumulada a la terra i és que va ploure més del normal. Això i que ens va entrar alguna bestiola va fer que els calçots tinguessin força baixes. Tot i així, amb la primavera, els que van quedar van fer una estirada brutal, així que entre maig i juny calçotada al canto. L’hivern al nostre hort és molt dur. I és que estem envoltants de pins de gran alçada que no ens permeten una bona insolació. És la pitjor etapa de l’any!

Gràcies a les patates del 'Manet', sembrades poc després sant Josep, vam tenir una collita excepcional al juliol.

Quan tocava vam sembrar faves i pèsols però un misteriós misteri va fer que no quedés pràcticament ni una llavor al terra. Sembla ser que determinades aus vans fer un festival. Total, que a mitjans de gener vaig fa ressembrada a casa per després traspassar-la a l’hort. I quina collita! Tardana però boníssims pèsols i boníssimes faves vam tenir. I vam tenir faves i pèsols al juny doncs, cosa que va fer que el company de l’hort, l’amo, per molt hippy que sigui, perdés una aposta flagrant: un dinar pagat, per desconfiar!

En l’arranjament típic que fem del terreny i del material amb el que treballem, vam avaluar que ens faltarien canyes per les tomaqueres. Així que ens va tocar anar a fer canyes. Bona llaurada, gran femtada i a fer crestalls amb la terra ben oxigenada i descansada. Va anar bé fer uns arranjament de la barraca i del controlador del gota a gota, el qual ha patit tres vegades enguany. Una a l’hivern amb una tanda de gelades que hi hagué i l’altra en ple estiu amb una obturació dels filtres per excés de fang. La més desagradable -i sort que ens en vam adonar ràpid-  va ser la desconnexió de la base de reg.

Pel que fa la barraca, l’hem anat arreglant i sobretot endreçant per tenir-ho tot a mà. Just al davant i als laterals hi vam construir sengles jardinets per posar-hi flors. Enguany, de moment, hi posàrem esqueixos de gerani que han anat molt bé. Plantes d’uns quinze centímetres han acabat creixent fins a arribar al mig metre d’alçada: bona terra i bon ‘menjar’.

Amb la primavera ja damunt nostre, vam procedir a la plantada general del gruix de la collita. Planter comprat a la Cooperativa de Cambrils (de proximitat) i a la feina. Tirar tubs, comprovar-ne possibles fugues, reparar-les i sobretot substituir aquells trams més encalcinats i és que aquesta aigua de Colldejou té un elevat component de calç. I a plantar i a sembrar, si! Hi vam posar de tot: cebes, enciams, tomàquets (benac, benac Colldejou, híbrid, cor de bou i montserrat), bajoques, pebrots (piquillo, morro i italià), albergínies (llarga negra i blanca rodona) i carabasses de diferents textures. De tot el que pitjor va anar les bajoques, més que res per producció escassa i les carbasses, que no van acabar de créixer gaire; es van quedar petites. A part de tots aquests cultius, collita extensíssima de bledes; la veritat és que surten per tot arreu! Les tomaqueres són les primeres a caure amb fred. De fet van caure literalment amb la primera ventada forta que hi va haver a l’octubre. Es va esfondrar l’estructura de canyes per la força del vent. En canvi al desembre hem acabat collint els darrers pebrots.

A finals d’estiu vam estar amatents i en el lloc que havien ocupat faves i pèsols el van acabar ocupant els aliments d’horta d’hivern. I així ho vam plantar coliflors, cols, bròquils, cols de Brussel•les i a l’agost, la menja estrella de l’any: calçots.

Com sempre però lo millor els moments que hi hem viscut plegats!