 |
| El tió de Colldejou |
Que em surt de dir del Nadal? Doncs mira; lo millor ha estat poder compartir estones i taula amb les persones que estimo, des de la família més propera als millors amics. La resta... la veritat; que m’ha fet sentir sentiments contraposats. És una festa per la canalla i per aquells que així s’hi senten i jo no m’hi sento. Tot i que m’emociona veure com els més petits gaudeixen amb el tio o els reis. No és lo mateix viure-ho amb 43 i sense fills que sent un nen o tenint-ne! Suposo que se’m comprendrà!
 |
| Pessebre de Reus |
Hem fet els reglamentaris pessebres al poble i a casa i l’arbre i les garlandes i hem posat els llums... però no és el mateix!
 |
| Pessebre Colldejou |
 |
| Pessebres Fina i Francesc |
Enguany, no sé per quina raó, he sentit una distància del Nadal que mai no havia sentit. Al segon dia ja ho hauria desmuntat tot, m’hauria reclòs al poble i ni hauria sortit de casa; només perquè la natura m’acollís entre els seus braços. De fet, un dels millors moments ha estat el fet de trobar rovellons pel terme i cuinar-los i menjar-nos-els en ple Nadal.
També poder dedicar-me a fer tasques que durant l’any no puc fer amb traquil•litat: bricolatge, tallar llenya, llegir, escriure...
 |
| La lectura del Nadal |
 |
| Capçal per un llit de Porrera |
 |
| Avellanes torrades |
 |
| Fent llenya |
En definitiva ‘hivernar’ a la vora del foc. Lo millor veure com del dia hem saltat a la nit amb pau.
 |
| L'estufeta de Lo Corral |
L’altre maldecap ha estat el tema dels regals, tot i que reconec que aquest any ha estat un dels millors ja que tenia feta la feina ben aviat. I encara sort que se m’acudeix escollir presents que posen a la carta dels reis. Almenys això després et compensa l’alegria de veure contenta la canalla. Enguany no he notat ‘desagraïment’ i això recomforta!
 |
| Patges a Cambrils |
La veritat és que hi he posat ganes però noi, m’ha costat sentir l’esperit nadalenc. A part del pessebre, per exemple escrivint amb il•lusió i amb temps Cartes de Nadal. Ara que em sincero; m’hauria agradat que més enllà del whassap de rigor, algun familiar i algun fillol hagués trucat el padrí per Nadal. El mateix amb certs amics d’aquí i d’allà. Recuperar certa amistat... Res! Del meu caràcter he tingut dies de yang (més aviat girat) i noi, ha estat una mica dur, sobretot perquè acabo veient fantasmes on potser no n’hi ha o potser els que hi ha els exagero i això em mata.
 |
| Ambient emboirat |
Han estat dies intensos, no obstant i en certa manera sobreeixidors.
Sopar amb els amics de Reus abans de festes el dia 21.
Dinars previs familiar de Nadal a l'ermita de Paret Delgada amb els pares i amb la dona a L'Urgellès de les Borges (22 i 23).
El 24 a Colldejou a casa dels tiets i cosins de la Xell vam celebrar la nit de nadal.
El 25, al Batan, dinar de Nadal amb els pares. Quina sopa de galets que fa la mare!
El 26 dinar amb les dues famílies al poble dinar espectacular gràcies a la Xell.
El 28 i el 29 hem viscut dos dels moments més especials. El primer per fer cagar el tió i veure una peli a Colldejou que em va acabar d’ensorrar del tot, fent-me reviure aquells moments que amb tanta nostàlgia recordo amb els avis i els pares quan era petit.
El segon amb la vint-i-cinquena edició del pessebre vivent de Porrera a la zona dels rentadors, destinada a recaptar diners per Sant Joan de Déu.
El 31 vam acomiadar l’any a Colldejou i vam començar-lo a Reus fent cagar el tió.
Els Reis per primera vegada els vam rebre a Riudoms. Quina arribada més maca! Ho recomano ferventment! Sense agobios, ni corredisses.
Sopar a la Bella Itàlia de la nit de Reis i revetlla al Despestaferro.
I l'endemà generositat per a tothom de part de ses Majestats!
Les festes les vam tancar a casa de la Rosa i el Joan (que a més celebrava l'aniversari) amb tota la família al complert.
I res! Que amb ganes de treure-ho tot definitivament i tornar a l’estimada normalitat, a la feina, al dia a dia a Reus.
M’encanta la feina, m’encanta la rutina!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada