Aquest 2018, he començat a gaudir de la festa a partir precisament del dia 24 a la tarda-vespre. En Xavier Grasset va fer el pregó de festa des de la sala de plens primer i després saludant als assistents des de la balconada de l’Ajuntament. Després va ser l’encarregat d’encendre la primera de les trobades des d’un dels laterals de la plaça. Com va petar nano; entre la canalla hi va haver alguns plors! Abans a la Prioral hi va haver un d’aquells moments que posen la pell de gallina al més pintat. Es va fer el concert de l’Orfeó Reusenc i amb ells ballant els balls de la festa major els Gegants, la Mulassa, els Nanos i el ball de Mossèn Joan de Vic. Doncs bé; pell de gallina al veure tots aquests elements dins de l’església dansant. Sense temps per respirar massa, els mascletaires estaven a punt per repartir botes de Masclet. I amb els bots repartits a fer el cercavila pels carrers del centre amb música de banda i xaranga. De fet durant tota la setmana, s’han repetit diferents cercaviles de l’estil. Com dic, diumenge la del Masclet, el dilluns amb el Correbars i la nit de les Banyes i la nit de fer l’indiu el dimarts. El dimarts la Farinera va bullir amb la músics dels Julivert i el folck. I el dimecres, del sopar de bou amb arròs, un dels moments més esperats de la festa major: el ball de festa amb l’incombustible director Albert Galcerà (que acaba suant la samarreta-camisa literalment) i l’Orfeó Reusenc. Entre mig, espectacles ben variats com les ja tradicionals Varietés de Sant Pericu que deixen petits els Jardins de la casa Rull, el concert i posterior ball amb la Selvatana i La Revista, enguany menys ‘xabacana’.
Així hem arribat a una de les vesprades amb major trempera per un reusenc de tota la vida: la Vigilia, les completes. Ja de ben matí les campanes han avançat que la festa s’acostava. Els gegants i altres elements han tombat pels carrers de la ciutat fent ballar grans i petits. Quins moments que es viuen aquesta nit. Primer amb les ballades a la Mercadal atapeïda, després amb el ball solemne curt de l’Àliga convidant a l’Ajuntament a anar a Completes, la rebuda a la petitona plaça de sant Pere amb tots els elements del seguici en peu i tocant les seves melodies (és increïble), la pujada del pilar dels Xiquets des de la Prioral a l’Ajuntament i finalment la tronada i el castell de focs. En acabar i amb aquella adrenalina acumulada hem anat a sopar amb els Xiquets i el Despertaferro. De primer enciam i de segon fideuà. Quin goig veure tot aquell jovent! La nit l’hem acabat de revetlla entre la plaça Llibertat, la Palma i la plaça Anton Borrell; com ballava la gent a la Llibertat.
I sense adonar-nos-en hem arribat al 29 de juny, el dia del nostre sant patró Pere. Ja ben d’hora les matines ens han fotut fora del llit. A la Mercadal jornada festiva amb les actuacions dels membres del Seguici amb calor però potser més suportable que altres anys. I a la tarda el plat fort. Solemne ofici en honor a sant Pere amb una Prioral sufocant i amb la presència del Bisbe. En sortir l’Àliga ha ballat el ball solemne curt a la porta de l’església amb el sant sota pali. En acabar la comitiva amb els estendards de la ciutat s’han posat al final del Seguici, que com sempre era encapçalat pels gegants, els nanos, la mulassa i la resta d’elements. En arribar a la Mercadal han entrat l’Àliga, els Xiquets fent un pilar i finalment sant Pere. Quan aquest ha arribat davant de l’Ajuntament, s’ha encès la darrera tronada. La gentada que hi havia ha aixecat cartells amb el lema ‘Llibertat i República’. ‘Els Segadors’ i pancartes i estelades escampades arreu han acabat de fer posar la pell de gallina. Sant Pere ha tornat cap a la Prioral i ens hem acomiadat fins l’any vinent.
GALERIA FOTOGRÀFICA ....................................
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada