La tardor és màgica, sí! Sempre
he tingut aquell dilema intern respecte si és millor la primavera o la tardor. Definitivament,
em decanto per la tardor! Si tens l’oportunitat de visitar un lloc on la natura
comença a despullar-se per preparar-se per a l’hivern, visita-la; l’espectacle
està servit! Al Montseny hi ha tot un conjunt de raconets amb faig
impressionants. Donar una volteta per la fageda gran en ple canvi de fulla
tardorana és senzillament un regal. A més hem tingut l’oportunitat d’estar el
Pont de la Castanyada en un entorn de muntanya preciós. Un dies preciosos, de
cor!
DIVENDRES 281022 –
COLLDEJOU, LES PISCINES DE MONTSENY.
En poc més de dues hores
ens hem plantat als peus del Montseny, tot i les cues habituals entre Sant
Cugat i la Roca. Ja de nit, ens ha rebut en Carles a les Piscines del Montseny,
amb una mica més de fresqueta que a casa nostra, però amb temperatures més altes
respecte a les que tocaria que tinguéssim aquests dies. Hem fet el check in i
cap a l’apartament, que per cert està la mar de xulo. Hi ha un rebedoret i dues
estances separades per mitja paret amb un passador de plats des de la cuina. En
una banda dones la cuina i a l’altra el menjador amb la taula i una saleta
d’estar amb sofà i un foc a terra. Al costat una habitació de matrimoni i un wc
complet. Tot renovat i nou! Així doncs, hem desfet la maleta i ens hem posat a
preparar el vermut i el sopar: gambetes, musclos i padrons de l’hort. Sèrie
‘Rapa’, un parell d’episodis i a dormir.
DISSABTE 291022 – Matí: RIU
TORDERA, MONTSENY (poble), FONT FERRUSA, VERMUT A SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA.
Tarda: EL BRULL.
Ens hem llevat com de
costum d’hora. He sortit de l’habitació i guau; he tirat les cortines i hem
contemplat l’espectacle de la muntanya al davant i les piscines a tocar. Hem
esmorzat i ens hem posat a fer una mini ruta resseguint el riu Tordera.
És espectacular resseguir els riuet, avui minvat per la falta de pluges, i els
immensos arbres que al seu voltant s’hi aixequen. Cada pedra, cada tronc, cada
espècie ocupa el seu espai i ajuda a donar al conjunt una màgia que el fa únic.
El camí que hem resseguit estava tant sec que ens hem empolsat les botes de caminar.
Hem pujat al poble de Montseny i després de donar una volteta pel mateix, recorrent l’espai que ocupa l’església
de Sant Julià i el curiós campanar inclinat 2 graus, hem decidit anar fins a la
Font de la Ferrussa. És un caminet suau que va serpentejant mentre s’allunya
del poble. Al voltant precioses alzines i roures, immensos pins i plataners. En
els racons més obacs hi roman molsa i falgueres ara mig assecades. Després de
20 minuts hem fet cap a l’espai de la Ferrussa, una fonteta de la que escassament
en cauen gotetes amb un cert gust de ferro. De tornada hem comprat una coca i
un pa de pagès brutal al forn Montseny.
De tornada a les Piscines
hem fet el vermut i hem llegit que feien un concert interessant a Sant
Esteve de Palautordera, a 8 km d’on érem. Així que ham baixat fins al
poble, que celebra La festa de la tardor, enmig dels 50 anys dels gegants de la
vila. Allà, mentre fèiem unes braves i unes birres el Grup Subversions ens ha
ofert un concert amb versions de clàssic de la cançó d’autor catalans i
castellans.
Amb la gana oberta, hem
tornat a les Piscines i hem preparat el dinar a consciència.
Amb una bona migdiada
passada, hem agafat el cotxe per a pujar fins al Coll Formic i d’allà descendir
fins el Brull; un raconet fantàstic als peus de la Muntanya, ja a
Osona. La fresca s’ha notat més punyent i els arbres de fulla caduca es mostren
més canviants de colors. Del conjunt del poble del Brull en destaca l’església
de Sant Martí i seu cuidadet entorn. A dalt, al turonet del davant, hi romanen
les restes de l’antic castell. La vista des dalt és idíl·lica.
De tornada a Les Piscines
hem fet un beure i posteriorment hem presenciat la victòria agònica del Barça a
Mestalla per 0-1. Montseny = Talismà!
DIUMENGE 301022 – Matí: SANTA MARIA I SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA. FIRA DE LA TARDOR DE MONTSENY
Ens hem llevat i la
veritat és que la fresqueta s’ha notat més a primera hora, i més amb el canvi
d’hora. Al migdia però hem tornat a ser com a mínim a la primavera.
Així doncs hem baixat
primer fins a Santa Maria de Palautordera. Allà, amb el dia
encara aixecant-se, ens acostat a l’església de dedicada a Santa Maria, que en
part està dedicada a Sant Proget, el patró de la vila. Just al davant, a
l’altra banda de la carretera hi ha el Parc del Regasol; un espai de pau enmig
de la vila pel que val la pena passejar.
A tocar del migdia, hem
pujat fins a Sant Esteve de Palautordera i és que l’efemèride
s’ho valia. Els gegants de la vila fan els 50 anys i per celebrar-ho han fet
una trobada amb 50 colles. A l’Avinguda Lluís Companys hem presenciat la
plantada de les figures. Com a aficionats de la fal·lera gegantera ens ha
agradat molt descobrir gegants als que estem pocs acostumats a veure. I arribar
a dues conclusions: quins gegants més bonics que hi ha arreu de les nostres
contrades i que viva que està la passió pels gegants.
La següent parada l’hem
feta al poble de Montseny. La vila bullia i és que la Fira
de la tardor l’ha fet lluir amb tot el seu esplendor. A la plaça de la
Vila s’hi han col•locat diferents parades amb paradistes i productes locals.
Mel, embotits, productes de fusta i artesania variada han estat els elements
estrella. Així s’ha fet l’hora del
vermutet. Doncs au, a fer el Vermut a Can Serra. Entremig hem anat a uns
exposició molt interessant sobre un film que es va rodar en aquesta vila l’any
1951. Resulta que s’havia de rodar a Suïssa però per manca de pressupost es va
rodar al Montseny: “Penny princess”. És una curiositat xulíssima. Hi ha un
recull de fotos dels moments més interessants amb la gent del poble, cases i l’entorn.
Si visualitzes el film és molt curiós com hi apareixen persones bevent amb
porró, després tocant en una banda amb barretina o nens dansant en rogle.
Per fer baixar el dinar
hem anat a veure l’estela del Montseny. És una pedra prehistòrica
enorme que havia estat a la zona del Mas del Molar i que ara es pot gaudir
després d’una passejada preciosa a l’altra punta del poble. Té més de 4000 anys
d’història. De fet posa una mica la pell gallina tenir-la a la vora. Allà
mateix explica que es veu que era en un mas del Molar i que els seus
propietaris la van conservar allà sense saber el valor incalculable que tenia.
En la superfície hi ha unes incisions en formes arrodonides que recorden les
formes de Naska.
Posteriorment, hem baixat
fins a la zona del Castell de Monclús per acabar d’estirar les
cames.
El dia l’hem acabat de
nou a Montseny a les 18h, amb el dia
apagant-se, el grup ‘Sliabh Celtic Trio’ ens ha ofert un Concert de
música celta intens. Amb el crepuscle, la fresqueta ha començat a
notar-se, de manera que ha vingut molt de gust acostar-se a prop del foc en el
que es coïen castanyes per a tots els assistents, amb mistela. Un final
idíl·lic en un paratge preciós, que una pintora in situ ha volgut immortalitzar
en el seu quadern.
DILLUNS 311022 – Matí: DE
SANTA FE DE MONTSENY A SANT MARÇAL. SANT CELONI. Tarda: VALLGORGUINA I DOLMEN.
La millor decisió que hem
pres ha estat llevar-nos d’hora i ser dels primers arribar a la zona de Santa
Fe de Montseny. Després d’aparcar hem baixat pel mig de la Fageda gran
entre el quilòmetre 22 i 23 de la font de Passavets a Can Casades. Senzillament
és impressionant! Els faigs estan començant a deixar caure la fulla i
l’espectacle és únic. Contrasten els verds de les capçades amb els marrons i
vermells intensos de les fulles del terra. Realment estàs caminant per una mena
de catifa de fulles. Arribats a al final de l’etapa hem agafat un altre camí
paral•lel que ens ha dut a la font dels Frares, enguany tristament seca com
quasi la majoria de torrents que baixes muntanya avall. A continuació hem pujat
cap el sender de la casa vermella per de nou acabar al punt de partida.
D’allà hem enfilat la
carretera fins a Sant Marçal. El lloc és màgic. Ens hi vam
allotjar el 2009 i segueix guardant aquell encant d’antuvi. Al costat de
l’esglesiola romànica s’hi basteix un conjunt d’edificis on menjar i
allotjar-se. De tornada al coll pots pujar fins dalt de la carena on hi ha una
creu enorme de fusta. Les vistes des d’allà de la muntanya i els seus arbres que
combinen els verds dels de fulla perenne per exemple dels avets i els marrons
dels de fulla caduca. Als peus la taula dels tres bisbes t’espera!
Un immens regal de la
natura!
D’allà hem baixat fins a Campins,
per on val la pena passejar-se breument pels voltants de l’Ajuntament i
l’església de Sant Joan.
La següent parada l’hem
feta a Sant Celoni, on hem fet el vermut a la plaça de
l’Ajuntament i on hem dinat al parc de l’antic Escorxador. És interessant
acostar-se a l’església de Sant Martí amb la façana decorada a l’estil
renaixentista.
La ruta l’hem acabat a Vallgorguina,
al Parc del Montnegre-Corredor. El poble en si no té massa cosa. És bonics la
façana de les cases aixecades al voltant de l’església de Sant Andreu. Recorda
els pobles de la costa com Arenys o Canet. Carretera -que recorda una riera- i
cases a banda i banda, on també hi ha plataners ben alts. El plat fort l’hem
trobat a dalt de tot d’un turó abans del poble: el Dolmen de la pedra
Gentil.
I com que aquesta nit és
màgica hem anat cap a l’apartament per prepara-la com déu mana. Primer sopar i
després festa de la castanya amb castanyes de Prades, panellets de la Fina i
codonyat de la Madelena.
DIMARTS 011122 - Tornada
Primer teníem un pla en
ment però al final hem optat per anar baixant cap a casa nostra i hem encertat
de ple. A l’hora de dinar hem arribat a Colldejou sense cues.
