14 de nov. 2014

FESTA MAJOR DE PORRERA DE SANT FRANCESC 05-071114

Amb les fulles canviant els colors, el cel mig tapat, amb la collita a casa i escurçant-se el dia, la festa major de sant Francesc de Porrera dóna l’entrada a la foscor tardorana i ens acosta més al fred hivern. Amb la intensitat del moment clau que estem vivint a Catalunya, entre cassolades, correfoc, vins i votacions n’hem gaudit encara que hagi estat més efímerament que altres anys. 



No obstant sempre ve de gust retrobar-te amb aquest magnífic poble, la seva gent, els vells amics i la família. Em corprenc especialment aquells moments de sons allunyats i veus apagades amb les primers fums de la vesprada prenent protagonisme perdent-me pels trempats carrers. Pujar a fins a dalt l’Encastell, veure la silueta sinuosa de sant Antoni, passar pel Perxe i baixar pels Escarrerots. A més la natura ens va voler obsequiar amb una lluna tant plena que donava al pont vell i a la silueta dels xiprers de la nostra estimada ermita una màgia més pròpia d’una llegenda medieval.

A vegades ens entestem a buscar i convidar personatges importants per fer un pregó i ens oblidem de les persones que han ajudat a aixecat el poble. Cada vegada estic més perquè els pregons els facin gent que ha mamat els pobles i no gent desconeguda –però famosa- que no saben ben bé que dir. El pregó enguany el van fer la Mercè de cal Pla i el Jonàs. Com he dit va quedar ben palès el moment únic que estem vivint a la nostra terra. La plaça de la Constitució va restar en silenci mentre des dalt del balcó ens dirigien unes sentides paraules amb el pregó i quan va tocar va entonar el cant dels Segadors acompanyant la Coral de Porrera i fent posar a més d’un la pell de gallina.





Acte seguit els Diables de Falset van omplir el cel de foc amb un espectacular espectacle al bell mig de la plaça de missa i al pont Vell. La vista de l’encesa des del pont nou amb la blanca lluna de testimoni em va impressionar fortament.






I com que estàvem convocats a fer la penúltima cassolada abans del 9N doncs així ho vam fer. Cal Magí es va bolcar en massa als dos balcons de la plaça i a les 22h va entorpir el silenci de la nit amb una cassolada sentida. 




L’Endemà vam ocupar una gran part del dia amb el ja consolidat Tasta Porrera. Mentre els més menuts ocupaven el carrer Rosend Giol amb els inflables, els més grans ens vam posar a fer cua per adquirir els tiquets degustació del vi i del menjar. Enguany em quedo amb els Cims de Porrera, el Sine Nomine i l’Inconscient de vins i amb el Jabalí de tapa. I mentrestant, amb la bona música dels Soul Machine fent-te bellugar el cos, vas saludant gent, xerrant, rient, comentant... És un punt de trobada imprescindible!

















Les cases s’omplen per fer dinar de festa major. 


I a la nit, com no podia ser d’una altra manera trobada amb els amics de Porrera al voltant d’una taula al Nou Bar Priorat de Porrera tot compartint unes excel·lents pizzes i uns bons vins de casa nostra (Embruix i Les Cousins)... repassar batalletes, anècdotes... i és que ja portem molts anys junts. Hem viscut moltes experiències plegats i afortunadament la vida permet que puguem retrobar-nos i demostrar-nos l’estima que ens tenim. 


La processó anava per dins però. Les nostres ments estaven en un altre lloc: l’endemà! Possiblement aquest 9 de novembre de 2014 hagi estat el dia més important de la nostra dilatada història des de fa molts anys. Les catalanes i els catalans, i entre ells les porreranes i els porrerrans, han tornat a bolcar-se en aquest procés participatiu que es va fer aquest 9N. Ningú ens podrà coartar la nostra llibertat! Visca Catalunya i Visca Porrera!





1 comentari:

90% reciclat ha dit...

M'ha agradat molt l'entrada i vore les fotos!!!