11 de nov. 2013

CAP DE SETMANA DE LA FESTA MAJOR DE PORRERA 08-111113




Estimo aquesta terra, com un amant fidel i etern.


Sento la Rahola, el Màrius Carol o el Basté -que avui fan el programa el Món a Rac1 des del Celler Vall Llach- parlant de Porrera; dels seus carrers, del seu encant, de la seva història... que és un poble que s’ha mantingut més o menys intacte en els darrers cent anys. I si, en dono fe. Per una persona com jo que ha corregut per aquests drets carrers, ha jugat a futbol fent servir de porteries els portals històrics de les cases o s’ha llevat amb el retronar del toc de les campanes del vell campanar o ha ajudat a donar vida a la Garranxa i Lo Molló; i que amb tots els seus defectes i virtuts porta el poble ben endins, és un gaudi veure com Porrera avui en dia és al món, que hi pots viure, que hi pots treballar i que té un prestigi i la gent la reconeix.
Si la festa major de Maig ens marca l’entrada a l’estiu, la festa major de novembre ens obre les portes del fred, en teoria; tot i que enguany la caloreta ha estat ben present.


DIVENDRES 081113. PREGÓ, ESPECTACLE DE FOC, SOPAR I PORRERA SONA.
Els actes de la festa major van començar el divendres. Puntualment, en el context dels deu anys de la mort del poeta Miquel Martí Pol, la seva muller Montserrat Sans ens va fer un sentit pregó des de dalt de tot del balcó de l’Ajuntament.




Acte seguit, els diables de Falset van omplir la plaça de missa, els estrets carrers i el Pont Vell de llum, espurnes i espetecs.









Com sempre, per la festa major, ve de gust retrobar-te amb els teus amics de sempre. Així que ens vam trobar després de l’espectacle de foc a la plaça Carretera per anar a sopar al Bar unes bones pizzes i unes tapetes. Després de fer-la petar una bona estona, vam matar la nit al Casal assistint al certamen Porrera Sona on van tocar els Reservoir Roc’s, Mano’s Rocks i van punxar  Dj Alf i Dj Pepe’s.



DISSABTE 091113. MATINES, TASTA PORRERA, EVOQUEM MARTÍ POL I BALL DE NIT.
Ben d’hora, la Batucada de Porreres i els grallers de Porrera, van anar passant pels carrers del poble tocant per anar desvetllant a la gent que encara dormia. Efectivament desvetllat, me’n vaig anar fins al mirador de cementiri vell per veure sortir el sol. La llàstima és que estava núvol i només vaig poder veure alguna lleu escletxa de llum. Val la pena seure una estona al banquet que està encarat al poble i veure com Porrera va anant tornant a la vida amb el matí. I cap a esmorzar.




Amb el toc de les onze, vam anar a la plaça Carretera per assistir al V Tasta Porrera i I Primer tastet de Poesia, mentre els més menuts saltironaven embravits als inflables. Els setze cellers de Porrera vam deixar ben petita la plaça amb la venda rècord de més de vuit-cents tiquets. La presència d’en Llach, el somelier Josep Roca, el presentador d’en Clau de Vi, el director de la revista Enderrok Lluís Gendrau i altra gent famosa, van donar un toc encara més especial al certamen. En el Tasta Porrera vam poder fer tastets del vins dels diferents cellers del poble i també espectaculars menjars típics. Dels plats em quedo amb la truita amb suc i el “jabalí”. Dels vins; blancs, Mas d’en Compte del Celler de cal Plà i negres, el Marge del Celler de l’Encastell, el Ferral del Celler Castellet i l’Anjolí del Celler Ardèvol. Com sempre és un bon moment per restablir lligams amb vells amics després d’un temps sense veure’ns. 


















Al migdia, tots a taula i dinar familiar amb fricandó i cava, i a debatre de política.




I sense massa temps, al vespre ens vam retrobar als antics rentadors per assistir al sentit homenatge que es va fer en els deu anys de la mort de Miquel Martí i Pol. En primer lloc, diversos nois i noies van rellegir les paraules del poeta. El plat fort va venir després de la xerrada reconeixement que va fer en Lluís Llach. En J.M. Galeas, acompanyat a la guitarra i junt amb l’actriu Silvia Bel, ens van anar alternant cant i poesia, amb poemes d’en Pol i poemes musicats d’altres autors.










Després de sopar, els que encara van tenir ganes i forces, van tancar la nit al casal en el ball de nit.

DIUMENGE 101113. REPARTIMENT DE COQUES, MISSA, FUTBOL I BALL A L’ANTIGA.
Ben d’hora, la Batucada de Porreres i la Colla de Grallers i geganters de Porrera, van oferir-nos el repartiment de coques pels carrers del poble. Vestits de catalanes i catalans, els més menuts van fer arribar les coques de sucre als porrerans, mentre els músics tocaven la gralla i els timbals o feien percussió amb la batucada. La festa es va acabar amb una xocolatada popular al Casal per qui ho volgués.










A les 13 hores, el centre d’atenció va ser l’església. Allà es va celebrar la missa en honor al patró sant Francesc. El moment més emotiu va arribar a mitja celebració amb les ofrenes que els més menuts van fer al mossèn amb productes de la terra. El punt culminant en els van oferir la Garranxa i Lo Molló junt amb una representació dels vells grallers de Porrera tot ballant i tocant dins de la mateixa església.















Havent dinat vaig acostar-me al camp de futbol per veure una estona el Porrera jugant; una bona experiència tot i el resultat negatiu. Vaig voler presenciar els darreres raigs de sol mirant de cara al Molló amb un espectacle de colors en vermells impressionants, mentre els llums del poble s’anaven encenent. En el silenci de la tarda ve de gust donar un tomet pels carrers, abans d’assistir al darrer acte del dia: el ball a l’antiga que es va fer al Casal.


Ja de nit, tornar cap a casa, agafar mitja coca de sucre, una garrafa de vinet, treure la roba de l’armari, fer la maleta, acomiadar-te dels teus, pujar al cotxe i enfilar els tombs fins al coll de la Teixeta. Curiosament, amb una lluna creixent a la nostra esquena i amb una maleta de records al portaequipatge.

· Llegiu Miquel Martí i Pol. És imprescindible! El meu petit reconeixement.

Ara mateix

(Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.