FESTA MAJOR DE PORRERA 1869

Festa major de Porrera de 1869

En l’actualitat, la Festa Major de Porrera se celebra al novembre, ja que fou traslladada de data pel fet de la coincidència amb els treballs de la verema. Al darrer terç del segle XIX, se celebrava a començament d’octubre. La de 1869, però, es va fer a mig setembre, per commemorar el primer aniversari de la Gloriosa Revolució de 1868. Ho anunciava així el Diario de Reus: «La fiesta mayor del pueblo de Porrera que se celebraba en los años anteriores el primer domingo de octubre, se celebrará este año el dia 19 del corriente, para commemorar el glorioso alzamiento de Cádiz, verificado en igual día del año próximo pasado». Un canvi de data que no sobta en una població com Porrera, de reconegut caràcter progressista.

Del desenvolupament de la celebració, en dóna compte una carta al Diario de Tarragona del 21 de setembre. Considera el cronista que la festa ha mostrat «la satisfacción que sabe el vecindario que se aviene perfectamente con toda la amplitud de las libertades que nos ha traído la revolución». Explica, per exemple, que les funcions religioses van ser poc lluïdes, «notándose la falta de asistencia del Ayuntamiento que por ser popular se aviene mejor a lo material que a lo espiritual: no obstante, la concurrencia de devotos en ellas fué regular, denotando que la libertad de cultos en nada perjudicará el catolicismo».

En el costumari festiu de Porrera, com tantes altres celebracions del Camp o del Priorat, hi trobem activitats ben comunes: repartiment de coques –una pràctica que ha arribat fins a l’actualitat– i ball de jota a la plaça. També s’organitzaven curses a peu. No hi podien faltar balls a la societat, música, gralles i sortida, segons els anys, de danses populars a càrrec, probablement, del veïnat. A tall d’exemple, esmentem el ball de Gitanes i el de Moros i Cristians, el 1857, o el de Bastons, el de Dames i Vells o el de Serrallonga, el 1863, que –a banda d’aviar escopetades– representà, aquest darrer, els seus parlaments en un entaulat a la plaça. També ens consta la repetida presència del ball de diables a la festa.

El 1869, però, el poble s’empescà un nou ball que el cronista –que escriu en castellà– denomina de Los hijos del pueblo. Per la breu descripció que en fa, ens podem imaginar aquest ball «dels fills del poble» com una colla d’escopeters o trabucaires, «con mantas y gorras encarnadas», esdevenint una mena de quadre plàstic de la Revolució, que avançava pels carrers disparant a tort i a dret. Un ball –no sabem si amb parlaments, encara que podem suposar que no hi mancaren crits en favor de la República Federal– format probablement pels components de la milícia local. Una peça, en tot cas, que no figura en cap dels reculls de folklore que s’ocupen d’aquest tipus de manifestacions de teatre popular.

També hi hagué balls de valencians i de diables, i, com en anys anteriors, s’enlairà un globus aerostàtic. S’organitzà un ball al saló «La Juvenil» i els carrers del poble retronaren amb els trets de les armes de foc i l’esclat de les carretilles dels diables. En definitiva, res d’excepcional, més enllà del canvi de data. «Hasta aquí no hay que notarse nada de estraordinario y la fiesta podría decirse que no salió mucho de los límites de las demás que se usan por este pais», afirma el cronista.

Extret de:

http://cat.bloctum.com/spalomar/2010/04/19/la-festa-major-de-porrera-al-1869/