A les dues vam emprendre el camí d'anada. Vam aturar-nos a Móra per fer un mos i esperar l'Albert. Feia una bona tarda, llàstima que a les 18h ja és fosc. Després de dinar vam encabir bé tots els paquets al pobre Opel el qual anava ple com un nou. Així fins a Gandesa on vam fer la segona parada per comprar vi a la Cooperativa i visitar l'espectacular edificació modernista. Allà mateix un amable operari ens va fer cinc cèntims del funcionament del sofre dins de les tines. Quina fortor que feia allò, noi!
La següent etapa va ser fins Alcañiz. Calia aturar-nos per comprar quatre cosetes i fer un cafetó!
Ja de nit vam arribar a Montalbán on una amable senyora ens va donar gel per a la nit. Feia força fresca i la temperatura havia baixat en picat dels 20 i escaig del dia a tocar dels 0 a la nit. Abans de sopar vam arribar-nos a Peñarroyas, calia descarregar els equipatges, el menjar, la beguda... i posar-ho tot dins del frigo. Encara vam tenir temps de fer unes rondes cerveseres abans de sopar. Per no faltar la tradició -encetada l'any passat- vam sopar al Bar Milian a peu de carreterra al Montalbán. I què vam sopar? El tradicional entrepà de panceta amb formatge calentet i unes braves i uns xipironets. Mmmm! Impagable!
La vam fer petar amb els propietaris. Allà vam parla de tot: de futbol, "rebollones", de Salou... Fins que a tocar de les 23h van arribar el Javi i l'Isra; ja hi érem tots, doncs! Així que vam fer cap a un dels pubs del poble per seguir fent unes rondes i jugar al futbolí. Per cert! a terres aragoneses el futbolí té unes regles diferents: no pots fer canvis de jugadors al davant ja que les defenses només tenen tres jugadors. Has de xutar tal com bé la pilota! És un futbol més directe i ràpid!
Passada la mitja nit, vam fer cap de nou al poble. Allà vam preparar les espelmes i les vam posar damunt del pastís de xocolata que va preparar l'Albert, en honor a l'aniversari del senyor Martí. Vam encendre-les i sota uns cants una mica estranys li vam cantar l'aniversari feliç, mentre les bufava.
I res! Vam menjar pastís, vam beure crema catalana fresqueta i vam fer unes partidetes fins que el cos va aguantar. Com més va menys!
DISSABTE 061110
Sota les notes del L'home que treballa fent de gos dels Amics de les Arts vaig fer llevar-los a tots. Ens esperava un intens dia.
Vam procedir a esmorzar: de tipus continental. Ens vam posar en camí cap al bosquet del davant a veure si teníem sort amb el rovelló. Vam trobar diferents tipus de bolets però de rovelló cap. Almenys vam donar un tomet i vam ser testimonis d'un paisatge en aquest moment canviant arran del canvi d'estació i per l'arribada de l'hivern.
Al migdia vam baixar, vam agafar el menjar i vam fer cap a l'àrea de lleure. Ens vam posar mans a l'obra per preparar-ho tot. Fer foc, salpebrar la carn, repartir-la. Els dos xefs -l'Albert i Jo- vam anar coient tot el "fato" que el senyor sibarita Martí va comprar. Xifra amunt, xifra avall podíem haver menjat menjat unes 15 persones i érem 6. Quin escàndol!. I es que vam coure pollastre amb os i sense, xistorilla, cansalada-panceta, costella, llangonissa, conill... i encara va sobrar llom; imagina't! I mira que vam omplir tres olles senceres de menjar. Per cert! Què bo que estava el pa! De postres unes castanyates boníssimes de Prades amb les que ens va obsequiar l'Israel.
Després de rondar una estona per l'àrea de lleure i mentre l'Al i el David anaven a caminar fins a Montalban (5 Km, tot havent dinat), vam fer cap a la casa per disposar-nos a "dormir la mona" una estona. Estàvem cansats!
I ens vam llevar com a roses. El primer que vam fer va ser fer unes plays. Dono testimoni que l'Al es va viciar en un joc de zombies. I per tancar el cicle vam anar a escalfar-nos al Bar del Santiaguico. Unes cervesetes i uns futbolins abans de sopar, mentre la gent del poble feia un sopar popular al mateix bar per celebrar les noces d'uns veins.
Què bé s'estava a la voreta del foc!
Quan ens vam cansar vam anar a fer una excursió nocturna per un sendero dels voltants. La vista del poble des de la part alta era molt bonica.
Finalment, vam retornar a casa i per tancar la nit vam fer uns pro's més. Per cert! la lliga que vam fer la vaig guanyar jo: Isaac! jejeje Vam dormir plans!
DIUMENGE 071110
No podíem marxar sense ensenyar a l'Al la puerta del diablo. Mentre el dia anterior ens va fer un dia de primavera, el diumenge va ser rúfol. El punt final el va marcar la caiguda de les primeres gotes de pluja. L'hivern s'acosta!
I com sempre vam arribar al final. Vam fer les bosses i ho vam recollir tot fins una altra vegada; si és que n'hi ha una altra per estar tots junts; esperem que si!
Vam tirar cap a Montalban i d'allà fins a Gargallo, on vam comprar embotit divers i pernil de la zona. Feia una olor!
A dinar vam aturar-nos a Alcañiz; al mític Senante. La darrera aturada la vam fer a Móra. Allà ens vam acomiadar definitivament fins una altra ocasió des del casal del poble!
Han estat uns dies magnífics!
Quan era més petit els dies més especials els passava amb els meus amics. La ilu que tenia abans contrastava amb la decaiguda quan ens acomiadavem. Ara, com abans, espero amb llum de candeletes que arribi l'hora de marxar i espero que l'hora de tornar s'allargui al màxim per poder compratir més estona amb vosaltres! Gràcies, amics! Iblama
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada