LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES 2010-1011

LLIGA ESPANYOLA

Barça 5 (Xavi, Pedro, Villa 2, Jeffren) – Madrid 0

El millor del partit: deixar ben palesa la nostra filosofia de club i l’equip.

El pitjor del partit: el no saber perdre dels blancs.

La crònica ____________________________________________________

Un partit que havia despertat les millors expectatives. Tothom l’havia inflat al màxim des de Madrid. Pintaven bastos! Els experts deien que ara era el moment de guanyar d’una vegada al Barça. Només un crític el Jorge d’Alessandro que deia que amb aquest equip el Madrid no anava enlloc al Camp Nou. Potser s’ha vist minvat per la baixa d’Higuaín però crec que igualment el Barça els hauria humiliat, tal com ha fet. El rival ha vingut al nostre camp a jugar amb unes armes similars a les del Barça, avançant la defensa i intentant tocar la pilota. A l’hora de la veritat el que ha fet és obrir espais i perdre la pilota amb facilitat i jugar com un equip petit desinflant-se i sent incapaç de fer tres tocs seguits. Mentrestant el Barça ha mostrar la millor versió de l’Era Guardiola. En defensa hem estat impecables. Hem pressionat, sempre avançant-nos al rival. A mig camp l’hem remenat com mai, sempre amb superioritat, fent pujar els laterals i fent baixar Messi a mig camp. De manera que en moltes ocasions, acumulàvem cinc jugadors en el cercle central. En moltes ocasions tot i que el Madrid ajuntaven de manera inútil jugadors darrere, nosaltres seguíem amb una mobilitat brutal i amb tocs ràpids, parets ect fent parar boig el rival i plantant-nos clarament davant de Casillas. A més hem estat súper efectius. Al davant hem estat magistrals. Messi fent assistències i Villa i Pedro marcant.

Els gols ____________________________________________________

La primera jugada brutal ha estat el xut al pal de Messi, preludi del primer gol de Xavi aixecant la pilota per damunt de Casillas (0-1). El segon gol l’ha fet Pedro després d’una centrada per l’esquerra (0-2). Villa ha fet els dos propers gols en sengles jugades amb pilota llarga que el davanter ha sabut introduir a la porteria. Dos gols de davanter davanter; dubtes –pels qui en tinguessin- esvaïts (0-4). Finalment, Jeffren a centrada de Bojan, que n’ha tingut una de molt clara, ha tancat el marcador (0-5).

Coses a comentar ______________________________________________

Com que ja vaig dir que ja em podia morir ja no ho puc tornar a dir i hauria de tornar a la vida... Res que hem vist el partit a Colldejou en companyia de la Natàlia, l’Oscar, el Martí i l’afició culé del poble i hem xalat com bojos amb els gols i hem cridat indignats quan hem vist injustícies com les burrades i xuleries de Ronaldo, les entrades de Kedhira i la “barriobajeria” de Ramos o els cops de Carvalho. La gent culé a part de la golejada i la humiliació dels blancs ha esclatat amb esportivitat amb crits contra la burreria i xuleria de Mou, el qual per primera vegada ha demostrat que és humà. Si sempre mantingués aquesta actitud segur que als camps on van no hi hauria tanta animadversió contra l’equip blanc. Els equips surten més que motivats contra ells ja que tot el que diuen i el que fan implica prepotència i xuleria.

Cap equip de Mou havia encaixat mai més de quatre gols i a més són cinc gols que ens posen líders a dos punts d’ells. Aquests és la injustícia que només estem a dos punts d’ells quan la diferència que hi ha actualment és abismal. Ara només faltaria que el proper cap de setmana tornem a perdre el liderat. Esperem que no!

Quin plaer poder estar veient el Punto Pelota. L’Hermel i el Siro desbarrant del Madrid mentre que a Canaletes la Gent encara està celebrant la gran victòria culé. Per fi ha entrat el Roncero dient que ha esta culpa de l’àrbitre i que els jugadors del Barça han provocat i que ens falta humilitat. Ah i -<<...que se siente orgulloso de ser madridista>>-. Les mateixes paraules que va dir amb el la pallisa al Bernabéu. El 2-6 va ser brutal però és que el resultat d’avui també m’omple de joia i felicitat. Ara ja em puc tornar a morir tranquil. Gràcies Pep! No hi ha res semblant que es pugui sentir al plaer que se sent quan marquem un gol al Madrid! Visca el Barça! Iblama