LA CRÒNICA DE LA FESTA MAJOR DE SANT FRANCESC D'ASSIS DE PORRERA
____________________________________________________
DIVENDRES 121110
La Silvia Bel (actriu d’Infidels, Vendelplà i de teatre), des del balcó de Consistori va oferir-nos un pregó ple d’energia i emotivitat evocant a la valentia i la lluita constant per la llibertat i la Constitució del poble de Porrera. Els fets ocorreguts al segle XIX, arran de la guerra de Successió, van suposar que es declarés Porrera vila eminentemente constitucional i els seus defensors beneméritos de la Patria. Fins i tot, als porrerans ens van arribar a titllar com población más revoltosa que ninguna otra en Cataluña. Els assistents aplegats al peu de l’Ajuntament van aplaudir amb força el pregó de l’actriu.
Llavors la gent va baixar fins a la plaça de Missa per assistir a l’inici del Correfoc dut a terme per la Colla de Garcia. Hi va haver tres moments espectaculars. El primer a la mateixa plaça on van fer una encesa amb tots els diables de la colla. El segon a dalt del Pont Vell i el tercer a la Plaça Carretera amb diferents enceses conjuntes i l’ensordidora traca final. Mentre baixaven pels drets carrers van fer les delícies de joves i més grans amb un bany de foc, corredisses i fum. El sopar, després de l’espectacle va ser agraït.
A la nit la Carrau ens va oferir les seves mogudes cançons al Casal i la festa, per als més joves, es va allargar fins ben entrada la matinada amb els Dj Merey i David.
DISSABTE 131110
Ben d’hora, la Colla de Grallers va passar pels carrers del poble amb el toc de Matines. Molts ens vam llevar de cop! Mentrestant a la Plaça carretera s’iniciaven els preparatius per muntar la fira del vi i els inflables per la canalla. Cap a les onze es va donar per obert el Tasta Porrera; una fira de Vi i Menjars del territori i els més petits van poder xalar botant als inflables.
Enguany la fira va comptar amb la col·laboració de 16 cellers de Porrera: Celler Ardèvol i Associats, S.L.C, Celler Cal Pla, S.L., Celler Castellet, S.C.P., Celler de l'Encastell, S.C.P., Celler Joan Simó, S.L., Celler Vall-LLach S.L., Cims de Porrera, S.L., Clos Dominic S.L., Domaines Magrez Espagne, S.L., Ferrer Bobet, Marco Abella, S.L., Mas Martinet Ass., Merum Priorati, Parmi Priorat S.L, Sangenís i Vaqué, S.L., Trosset de Porrera. I a més diferents entitats i restaurants del poble (La Cooperativa, Cal Carlets, Lo Teatret, Cafè Antic, Bar Priorat i la Caçadora) ens van permetre degustar uns plats escollits per a l’ocasió: caragols, truita amb suc, botifarra amb fesols, popets, senglar... De manera especial es va habilitar una botigueta on podies adquirir vins amb un 20% de descompte. Tot un èxit tant pel que fa als vins com pel que fa als menjars. Fins i tot es pot dir que la plaça va quedar una mica petita entre unes coses i les altres.
A la tarda, després de compratir una bona estoneta amb els fillols, en una sala del casal, es va inaugurar una exposició feta amb representacions de clics de Famobil. En ella s’hi podien veure des d’un pessebre, al circ romà, escenes de camp, vaixells, castells... Posteriorment, es va procedir a fer el Bingo al mateix casal i després el Sopar de Càtering amb canalons, bacallà ect Finalment, la nit –que es va acabar quasi bé l’endemà- es va tancar amb el ball amb la Privada i la disco-mòbil dels Sound Luxe.
DIUMENGE 141110
Entre 8:30 i 9:00 la gent de la Colla de Grallers i Geganters –i altra gent voluntària- es van anar trobant a la Plaça Carretera. És el moment més especial de la Festa major: el Repartiment de Coques. I ja fa molts anys que fa. Antigament la gent es vestia amb els vestits típics de catalans –nois i noies- i amb animals de càrrega anaven casa per casa repartint entre els veïns la típica coca de Porrera. Des de que tenim els nostres gegants –el Molló i la Garranxa- i els grallers, el repartiment es fa de manera conjunta. De manera que Grallers, timbalers –de la Colla de Porrera-, Gegants i gent en general vestida de catalans i catalanes, segueixen amb l’antiga tradició de fer el repartiment de coques. Enguany a més estem d’enhorabona; al seguici s’hi ha afegit un nou element. Es tracta de Lo Tossal, un cap gros al qual donem la benvinguda.
Els més petits van trucant porta per porta oferint les coques de sucre, mentre els gegants ballen al so de les gralles. Puntualment es fan diferents parades per descansar. En destaquen dues la que es fa a la plaça de l’Església, que aprofitem per fer una foto de grup, i la que es fa davant del cafè. Aquella és espectacular ja que allà et donen cafès, cafès amb llet, vermut... i alguna per picar. En altres punts del poble la gent de les cases ofereix menjar i beure als participants. Un altre punt neuràlgic per fer un descanset és als Olivers, on les galetes i el vi fan les delícies dels participants. Dos punts ineludibles són al tombar del carrer de la Font i davant del Celler de Cal Pla, on el vi blanc corre com l’aigua.
En tot aquest context fa la mar de goig veure com els més menuts de les cases, surten de casa seva vestidets de catalanets i ho viuen amb una il·lusió desbordada.
La festa té el punt i final al Casal on el repartiment es conclou amb una xocolatada popular.
No ens vam poder entretenir massa perquè poc després començava la Missa en honor al patró Sant Francesc d’Assís, que se celebra en aquestes dates, en pic la collita de raïm i fruits secs ja està al sac i ben lligada. En l’acte religiós hi ha un moment molt emotiu a la part central. Els més menuts –encara vestidets- pugen fins a l’altar amb ofrenes diverses simbòliques de la zona: raïm, avellanes, nous, coca, fruita... i el Mossèn els rep a peu d’altar, abans de començar la consagració. L’ofici es va tancar cantant els Goigs de Sant Francesc d’Assís.
A fora, a la plaça, una gentada esperava l’inici dels Castells. Quin goig fa la plaça, sense cotxes i plena de gent! A partir de les 13 hores la Colla de Tarragona –amb ratlles vermelles i blanques- ens va oferir 6 figures castelleres ben maques que van ser aplaudides amb sentiment. Té molt mèrit com aquestes persones són capaces una damunt de l’altra de fer unes figures que van pujar més amunt d’un segon pis. Sempre hi ha aquell moment d’èxtasi quan l’anxaneta està a punt de passar la cama per damunt de l’acotxador per donar la figura per aixecada. Quina emoció! És impressionant poder veure els castells des de dalt; és una perspectiva absolutament diferent.
L’atrafegat dia es va acabar amb un espectacle de ball a càrrec dels Wonder Dance al casal.
Iblama
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada