CAMPIONAT DE LLIGA
Espanyol 1 - Barça 5 (Pedro 2, Villa 2 i Xavi)
El millor del partit: Pedro i l'homenatge a Iniesta dels pericos.
El pitjor del partit: els incidents de la grada.
La crònica _______________________________________________________
Després d'un dia màgic vam gaudir d'un partit màgic. Ben assegudets al sofà de casa del senyor Ricard, vam ser testimonis d'una magnífica exhibició dels nostre Barça, mentre el Manel feia alguna que altra simpàtica ballaruca davant de la tele.
El primer moment de gallina de piel va ser quan al dir les aliniacions al anomenar Iniesta la gent va aplaudir i va cridar el nom d'Iniesta. Impressionant! Felicitats Espanyol! Com sempre -darrerament- el Barça va sortir endolladíssim. L'Espanyol va mostrar molta intensitat però crec que va cometre un error: avançar massa la defensa i crear molt espais per banda. Ja abans del primer gol vam avisar per on anirien els trets, però incomprensiblement la vam fumbre fora. Finalment Pedro va aconseguir batre per l'esquerra Kameni, a passi de Messi (0-1). Xavi amb un xut fort creuat va fer el segon (0-2). Arribàvem a la mitja part amb dos gols, l'Espanyol destrossat per jugar massa avançat i el Barça tirant constantment pilotes a les bandes per trencar la defensa en línia. Un plantejament perfecte, molt ben pensat! Felicitats Pep! Amb tot Valdés va salvar el gol de Callejon.
La segona part va tenir dues fases: una en la que l'Espanyol es va acostar més a l'àrea i que va acabar amb la imbatibilitat brutal de Valdés, i l'altra en la que el Barça es va posar a tocar la pilota i va fer para boig els pericus. Quan el Barça comença a ballar aquesta gran sardana veus que el rival es mostra impotent. Fins i tot ens vam permetre fer parets dins de l'àrea de Valdés.
L'Espanyol, després del descans, es va reestructurar, va recular i va ajuntar una mica més les línies. Això, de moment li va permetre apaivagar una mica el domini culé, fins que Pedro va tornar a marcar (1-3). Els blanc-i-blaus al final van abaixar els braços i Villa amb dos gols molt semblants va tancar el marcador amb el definitiu (1-5). Una altra vegada cinc gols, bon futbol, toc, parets, velocitat i desequilibri. Dues claus finals: els moviment constant dels de davant i la llibertat total de fer el que vulgui de Messi.
Acabat el partit celebracions i abans de marxar de Barcelona unes pitades amb la bufanda del Barça lluint darrere del vidre del cotxe. Al final "el enemigo" va aplastar els pericus; o tal com va dir algú -"el canario gana a los pericos"-. Iblama
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada