LLIGA DE CAMPIONS
Barça 2 (Fontàs, Vàzquez) – Rubin Kazan 0
El millor del partit: veure com els nois de la pedrera tenen els mateixos automatismes del primer equip. D’Això se’n diu tenir un estil!
El pitjor del partit: les lesions de Jeffren i Bojan-
La crònica ___________________________________________________
No era més que un pur tràmit però va ser una declaració d’intencions. El Rubin malgrat haver de guanyar va sortir a que no li fessin i gols, i nosaltres en la línia de l’era Guardiola vam anar tocant-la i remenant-la fins assolir el premi del gol a la segona part. Fou Fontàs qui va enganxar un rebot a dins de l’àrea del Rubin (0-1). El segon va ser brillant. Adriano –dels millors del partit ahir- va fer una passada a l’espai i Vàzquez, sembla ser que en fora de joc per poc, va vatre el porter rus per la dreta (2-0). Evidentment el partit quedava dat i beneït, els russos ni es van immutar. Lamentable! Pels qui reclamem una Lliga de Campions dels millors, veure aquests equips com deambulen pels camps d’Europa ens fa mal als ulls. Jo apostaria per fer una lliga o eliminatòries –com a l’antiga- dels millors equips d’Europa. Així ens estalviaríem veure entrenadors abraçats a rosaris i encomanant-se a Déu perquè el seu equip no surti golejat dels grans camps.
Vam poder veure ahir jugar el Barça amb una defensa de tres homes i la veritat és que no vam passar gaires angúnies; el rival no ens va xutar directament a porteria. Piqué, Busquests i Fontàs ho van fer molt bé ben acompanyats per Mascherano. Com sempre la màgia a mig camp la va posar en Thiago, el qual a la segona part va entendre’s a la perfecció amb Messi. No em va desagradar Maxwel. I davant malgrat la mala sort de les lesions van fer un bon paper l’Adriano jugant i desborant per l’extrem i Vàzquez de davanter centre. No puc oblidar-me tampoc de Bartra. Excel’lent! Fa la mar de goig i tens la sensació de fer les coses ben fetes quan veus que els qui venen per darrere ja saben el que han de fer, mentre altres s’entesten a fitxar i fitxar i deixat abandonada la pedrera propia. Gràcies Pep, una vegada més! Iblama
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada