CORPUS, SANT JOAN I BARRAQUES 02 230611

CORPUS

De bon matí els gegants de la ciutat ja s’han passejat pels nostres carrers. Els tocs de campana puntuals han alertat els despistats que alguna cosa passava: era Corpus. Un dijous de Corpus una mica atípic però intens.

La tarda ha estat molt especial. Abans de dinar he passat pel Mercadal. Queia una solana! L’ajuntament estava obert així que, aprofitant que era l’hora de dinar, m’he esmunyit cap dins. A dins hi havia una d’aquelles postals que des de ben menut m’han acompanyat; els gegants expectants a banda i banda esperaven la tarda. T’ho miris com t’ho miris són preciosos. No hi ha dubte que són els més macos d’arreu. En aquell moment, com he dit, no hi havia gent així que m’ho he pres amb calma. A la part de dins hi havia les bèsties i la resta de gegants.

Amb el sol caient els gegants els han plantat a la banda de Sant Pere. Com sempre els més petits s’hi ha acostat, els uns amb por, els altres amb respectes però tots admirats per la màgia que any rere any donen als nostres carrers. Poc després s’ha donat el tret de sortida. La plaça s’ha anat omplint de gent i els gegants des del centre de la mateixa han ballat una bona estona. A la part de l’ajuntament s’havia format una cua per passar a recollir la coca en cireres típica del Corpus. Ja ho diu la cançó: mengem coca amb cireres mentre els gegants ballen. Abans de marxar he anat a veure al Castell, a l’entrada vella de Sant Pere, l’ou com balla.

SANT JOAN

Als voltants de les 19:30h he arribat a Colldejou i hem acabat de preparar els paraments pel sopar. A les 21:30h a la zona de l’Era s’ha encès la foguera de sant Joan. Les muntanyes estaven una mica tapades per la boira i amb el fum de l’encesa el paisatge ha agafat un to vermellós i groguenc que donava a tot plegat un toc de misteri. Poc a poc la gent s’ha anat animant i han anat pujant cap a la foguera. Com sempre el Joanet ens ha ofert una sessió de coets grossos essent l’enveja dels més menuts, que de totes maneres s’ha de dir que no han parat ni un moment de tirar coets arreu. Al fons, si miraves cap a mar, veies coets com s’encenien fins allà on t’allargava la vista, igual que les fogueres. És una nit màgica! Te la miris com te la miris té un punt de misteri que la fa diferent i especial. El foc t’emmetzina, fa que te’l quedis mirant com va consumint al ritme que la calentoreta va en augment. Les flames, si pots dedicar-hi un moment, et fan pensar –almenys a mi- en altres moments. Potser per això es fa el foc per passar pàgina i cremar el que ens ha anat passant en els darrers temps. És un bon moment per purificar-te i començar de nou.

A tocar de les 22:00h hem anat fent cap al Frontó. Era l’hora de sopar. De fet ja hi havia una cua formada arran de la taula de repartiment. Així, entre algun que altre crit i algun que altre nervi típic de les cues i els nervis dels més grans, s’han anat repartint les coques en recapte, el pollastre o el conill i el parament. Al final, com sempre, malgrat els nervis tothom acaba sopant i fins i tot repetint el que es vulgui, tal com un any més ha succeït. Bé, de postres gelat i com no podia ser d’una altra manera la coca de sant Joan i cava. Ah, i cafès i licors! Així anant fent fins que al voltant de la mitja nit ha començat el ball. Primer uns pasodobles, unes ranxeres, uns valsos... i després anar pujant el nivell. La gent ha omplert la pista; hi havia ganes de ballar i ganes de festa. Així s’ha arribat a la mitja part del ball!

BARRAQUES 02 230611

Molts hem aprofitat per anar tirant cap a Reus; tocaven barraques i de veritat que han estat molt bé. Hem arribat i tocava la Troba. Els seus ritmes et rebenten l’esquelet i quasi bé que et fan ballar les cames soles. No se ben bé perquè però han tocat una bona estona. Allà ens hem trobat amb els Israel’s i hem estat una estona plegats. Després hem estat una estona parlant i fent una cerveseta amb el Dav. Quan ell ha marxat m’ha entrat una gana galopant, així que he anat a demanar el típic entrepà de Barraques: entrepà de formatge. Boníssim! Llavors mentre “ressopava” han començat l’Orquestra Allioli, que ve a ser un estil de la Mitjanit. Ha estat prou bé, però m’ha donat la sensació que molta gent estava cansada i marxava. De fet en un obrir i tancar d’ulls s’han fet les 4:00h del matí, així que com diuen més val una retirada a temps i així ho he fet!

A tothom molt bona entrada a l’estiu! Iblama