MATÍ A L’HORT D’EN RIC
El calor ja rebenta tots els pronòstics. En pic surt el sol ja pots fer el que vulguis que en aquesta habitació no s’hi pots dormir per molta son que tinguis. Així que un bon cafè i cap a l’hort! Arribava d’hora, tot ben preparat i a l’hora d’anar a aparcar vaig tocar una pedra que no es veia i bommm, va i punxo la roda. Vés cap a Mont-roig –sort de l’Isra i el Miquel Àngel- i perd mig matí. Afortunadament però encara ho vaig poder arreglar relativament de pressa i a les 11:30h tornava a ser a l’Hortet. Bufava una briseta la mar d’agradable tot i així en cap moment em vaig treure el barret del cap. Em vaig dedicar a fer una mica d’herba, que amb aquest temps surt com boja, però essencialment a arranjar les tomaqueres. Algunes d’elles ja fan un metre d’alçada i les tomaques ja són ben maques. La major part d’elles estan ben sanes tot i així n’hi ha alguna que no fa massa bona cara.
A partir de les 13h va pujar el Ric i vam enllestir la feina amb molta més rapidesa. Vam collir un munt de bajoques tan de planes com de rodones. Per cert que bé que es camuflen entre les fulles i les tijes les bajoques. També vam comprovar que alguna d’elles tenia pugó; aquestes les vam deixar; esperem que se les vagin menjant i no emprenyin les del volant. Igualment vam collir cogombres i carabassonets, alguns rabes i alguna patateta que sobresortia a la superfície, enciams, escaroles i ruca.
Amb una solejada impressionant, passades les 15h vam plegat. Va arribar a casa i tal com diu la dita de l’hort a la taula. Hem vaig prepara unes mongetes tendres bullides amb patatetes de l’hort, tot ben acompanyat d’un rajet d’oli d’oliva de Mont-roig. Estava boníssim! De segon unes amburgueses amb enciam i cebollí de l’hortet. Buffffff! Què bo que estava tot plegat!
TARDA TOMBANT PER REUS
Mentre el sol anava caient pels carrers del centre es va fer el seguici petit de la festa major. Mentrestant el canó anava fotent “batagassus” arreu. Vam donar un tomet i en aquestes quan érem a la Plaça del Prim es va sentir un rebombori immens que baixava del carrer de sant Joan. La gent va anar corrent cap allà. Eren els membres de l’equip de futbol del Reus Deportiu que han ascendit a segona divisió B després de molts anys. Anaven en un bus descapotable i tenien unes ganes de festa... Van baixar fins al Prim i allà es van fer una de les fotos de la jornada. Van voler pujar a dalt de l’estàtua però al final van desistir en l’intent. No és tan fàcil! Al costat hi havia un escenari muntat amb una cobla per fer una ballada de sardanes. El cert és que la coble va començar a tocar tot i que no sentia massa pels crits eufòrics de jugadors i afeccionats. Malgrat tot alguns “puritans” de la sardana van formar una rotllana per poder ballar! Cal reconèixer que en tot moment en els càntics dels jugadors del Reus hi havia el record per en Jordi Pitarque, jugador que va morir aquest mateix any d’un atac de cor. Des d’aquí llanço la següent iniciativa: que el camp del Reus passi a dir-se Estadi Jordi Pitarque. A tu també va dedicat aquest ascens!
Finalment, vam anar a fer unes cervesetes fresquestes a les Peixateries. Allà vam coincidir amb l’actuació de diferents seccions de dansa de Reus. Vam estar ben entretinguts! Iblama
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada