Encetem el mes de juny amb un temps per mi excel·lent: sol i pluges. Està essent una primavera com les que Déu havia manat que fossin. Altres anys a aquestes alçades ens estàvem consumint de calor fastiguejats. En fi, doncs que cal aprofitar-ho, tenint a mà un bon paraigües per si convé.
Aquesta vegada anàvem amb peus de plom. Al llarg de la nit havia plogut i el cert és que la terra estava molt mullada, en molt llocs fins i tot estava enfangada. Ja d’entrada l’Anton ens va dir que amb les plantes mullades no féssim res ja que podíem ajudar a la transmissió de malalties. Bon consell! I res que ens vam dedicar a fer herba que ni havia un fart. Vam tenir una petita desil·lusió ja que una de les estructures amb canyes que havíem muntat la setmana anterior havia cedit a causa de les ventades de la setmana anterior. Calia doncs retirar les canyes, desfer-ne les lligades i fer-ne de noves, ja que moltes havien quedat malmeses. A les pobres plantes els va anar molt bé que els hi traguéssim les males herbes.
A mig matí va sortir el sol amb força i va ajudar a assecar la terra humida i les plantes. Vam anar a tallar canyes per muntar la nova estructura. Les vam clavar al tou terra i vam fer unes bones lligades. La novetat va ser fer unes reforços laterals amb canyes més fortes per ajudar a aguantar l’estructura. Ara sembla més segut tot plegat, ja ho veurem! A tocar de la una, amb l’encanyissada acabada, vam procedir a lligar les tomaqueres. Va costar una mica ja que havíem tardat massa potser i s’havien caragolat una mica. Ah, i finalment, com sempre el millor: la collita. Aquesta vegada vam collir enciams, escaroles, raves, ruca, espinacs i cebetes. Uns bons ingredients per passar la setmana. Una fresqueta cerveseta, unes gustoses olivetes i unes cruixents patatetes a l’Hípica, mentre al cel se sentien els trons com s’aproximaven, van servir de punt i final a una intensa matinal.
<!--[if gte mso 9]>
A la tarda, després d’una estona de relax, vam fer cap a Cambrils on tenia lloc la Fira Multisectorial i el Mercat Medieval. El cert és que vam tenir sort a l’aparcar, ho vam fer ben a prop de la Fira. He de reconèixer que Cambrils és uns dels indrets més atractius del nostre entorn. Ho tenen tot molt ben cuidat, ja no només els carrers sinó que les cases del centre estan molt bé. I ja no dic res de la zona de la platja i el port amb la Torre com a marc incomparable. Sempre ve de gust donar un tomet per Cambrils, menjar una mica de peixet i anar de festeta als locals d’ambient dels voltants.
A tocar de l’entrada hi havia els primers estands amb cotxes de totes les marques i de totes les mides, motos i altres vehicles. Arribaves a prop de la plaça del Setge i allà podies anar a la dreta o a l’esquerra. Si anaves a la dreta et trobaves amb la part més lúdica de la fira amb atraccions per a tots el gustos, botiguetes amb roba, jerseis, pantalons ect les típiques barraques de tir, futboleres... Tot el que volguessis! De fet era la part més concorreguda, feia una mica de basarda ja que costava caminar. En canvi si anaves cap a la part esquerra et trobaves els estands amb maquinària agrícola i enguany una de les grans atraccions: les parades amb gespa artificial. Al darrere, al parc hi havia una gran carpa amb estands variats: per la gent gran, la revista, noces, floristeries, finestres, elements relacionats amb la construcció ect. A fora una exposició molt ben ideada ens mostrava el Cambrils antic amb escenaris vells i gent vella amb els mateixos escenaris i gent moderna. Molt maca! Per acabar amb la fira vam tombar per les paradetes del passeig dedicades al menjar: embotits, xoriços, pernils, coques, formatges... Res, que he re reconèixer que molt parlar de la Gran Fira de Reus i al final te n’adones, veient-ne d’altres, que altres li foten mil patades. La fira de Cambrils és molt i molt millor i potser compta amb un dels aspectes que crec fonamentals i és que no te n’has d’anar a les afores per anar-hi, sinó que la tens al costat del poble. De cor, felicitats!
Després ens vam introduir per la porta del Setge a l’interior del casc antic de la vella ciutat. A la plaça d’Espanya i pels carrers del voltant feien el Mercat Medieval. La plaça mateix estava molt ben engalanada amb tot tipus de banderoles i banderes medievals. Al voltant de la plaça hi havia tot tipus de paradetes on podies trobar productes de tota mena: treballs de fusta, de ferro, pastisseries, cerveseres, encens, aromes, perfums... Inacabable! Evidentment, els carrerons estaven atapeïts de gent amb ganes de tombar i gresca. Vull fer menció especial a la Cervesa Ona. Estava boníssima tan la rossa com la torrada!
I res, mentre el sol queia i els núvols cada vegada es feien més espessos i la gent rebentava les terrasses a tocar la riera vam anar tirant cap a Colldejou. Arribava la millor etapa del dia: anar a sopar als Nous Aires Noemin’s de Colldejou. De veritat que la cosa ha millorar moltíssim. Si abans era recomanable, ara és altament recomanable. Ens vam demanar unes braves així per picar compartides i un plat cadascú. La Xell va demanar una mena de plat combinat amb llom i una amanida i jo els verdaders ous estrellats. Amb un plat rodo de pasta una base de patates fregides dobles i els dos ous amb una salseta amb all i julivert a sobre i al voltant la llangonissa tallada a trossets. I au a sucar paaaaaaaaaaaaaa! Jejjejeje Excel·lent! La llàstima és que ja no vam ser a temps d’anar a prendre una copeta final al Casal. Pel que es la festa ahir tocava acabar-la abans de les dotze no fos cas que la Ventafocs perdés una sabata en l’intent! Total que vam anar a dormir! Salute! Iblama
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada