3 de juny 2013

CORPUS. DIJOUS 300513: REUS. DIUMENGE 020613: COLLDEJOU I REUS



CORPUS. DIJOUS 300513: REUS
És un dia especial sobretot pels més menuts. Ja ben d’hora les campanes de la Prioral sonen ben fortes per anunciar el Corpus. Els alumnes de les diverses escoles de la ciutat es reuneixen al Mercadal per veure ballar els diferents elements festius. És una passada veure com marrecs que no aixequen un pam del terra criden amb tanta èmfasi a la Mulassa perquè surti a la plaça a ballar. A la tarda la festa agafa un altre tint. Els motius festius ballen al mig de la plaça i es reparteixen coques en cireres per a tothom. És un avanç de la festa major de Sant Pere.



DIUMENGE 020613: COLLDEJOU I REUS
COLLDEJOU
Amb el vent encara bufant amb força hem anat a l’església a seguir l’emotiva missa de Corpus. En acabar els assistents hem sortit en processó recorrent els carrers del poble amb l’hòstia -consagrada abans a la missa- sota pal·li. A l’alçada del carrer Masies ens hem aturat –esquivant el vent com hem pogut- per retre homenatge a un altar muntat al bell mig del carrer amb una imatge de Jesucrist de fusta, plantes diverses, estores i coixí. El mossèn, amb tota solemnitat, s’hi ha agenollat beneint l’altar i els presents amb la Sagrada Forma i amb encens. Més endavant, al carrer de Baix, ens hem tornat a aturar per homenatjar una altre imatge –aquest cop en un quadre- de Jesús, en un altre altar ben guarnit. El mossèn ha repetit les benediccions anteriors i la processó ha prosseguit per tornar a la plaça i entrar de nou a l’Església. Un cop dins el capellà ha tret la forma i la col·locat de nou al sagrari, d’on abans de començar l’ofici l’havia tret per consagrar-la.






REUS
Amb un dia radiant hem arribat a Reus. Com és tradició –quan torna el bon temps- hem anat a fer el vermutet a la plaça Mercada; estava a petar de gent. De camí hem pogut observar les catifes treballades del carrer de Monterols, en una combinació de flors, serradures i terra impressionants. A l’hora de dinar hem anat al GaudiR. Feia molt temps que hi volíem anar i al final ho hem fet, adaptant-nos a un menú que ens oferia el Mirall. Per 16 euros ens ofert un primer plat amb pa de vidre sucat amb tomàquet amb pernil ibèric. De segon timbal d’espatlla de xai a la farigola i romaní i crema de carabassa. Boníssim! Per veure un vi jove negre de la D.O Tarragona de Nulles. El plat fort però és sortir a la terrassa i poder gaudir de les millors vistes que puguis tenir de Reus, amb el Mercadal a sota, a tocar de la torre del rellotge de l’Ajuntament, amb els edificis modernistes als teus peus –especialment la Casa Navas- i el gran espectacle de veure sobresortir imponent el nostre estimat campanar. Impressionant!








Passades les 19:30 hores ja érem davant de sant Pere, tot esperant la sortida de la Professó de Corpus. Dins de l’església l’ambient era carregat entre el fum de l’encens i la calor que s’ha girat a mig matí. Doncs això, que s’han obert les portes de la Prioral i sota pal·li ha sortit el Cos de Crist consagrat. Llavors arriba un dels moments màgics per un reusenc. Els portadors de l’Àliga han fet enretirar la gent i s’han posat a dins d’ella per fer el ball Curt Solemne de l’Àliga. La banda ha tocat la tonada i a la plaça s’ha fet el silenci. Posa la pell de gallina. Enguany hem tingut una perspectiva una mica diferent des de la part del darrere de l’àliga. Encara amb l’emoció al cos, hem pujat per darrere del Bartrina per agafar un bon lloc on veure la Professó. Ens hem aturat a tocar de cal Baró i la veritat és que hem estat molt bé. Hem vist pujar els Nanos que incansablement no han parat de donar la mà als més menuts, els gegants amb els seus balls nobles i al compàs i l’àliga, que ha aprofitat els racons més amples per ballar alegrement al compàs de la banda. 













Finalment, ha vingut la part més solemne de la Professó amb els estandards de les diferents colles participants, la llarga filera de nens i nenes que han fet la comunió (que per cert enguany jo crec que eren molts més que altres anys) i finalment ha arribat el pas amb l’Hòstia Consagrada sota pal·li amb el cor de cantors cantant cançons religioses. Iblama