26 de febr. 2014

RUTES PER ANAR CÓRRER. RUTA 01 – Avinguda del Comerç, Passeig Boca de la Mina, Institut Pere Mata



Sempre he estat una persona d’esport col·lectiu. No ens enganyem; sóc un futbolero fins a la medul·la. Arran precisament de tornar a jugar a futbol amb uns companys de la Selva em vaig adonar que les cames no arribaven on el cervell volia que arribessin. Necessitava posar-me en forma. Primer vaig començar amb una bicicleta estàtica a casa però noi! I en sec, després d’oir els meus amics que feia molt de temps que m’ho deien em vaig posar a córrer amb el Martí. Amb ell vaig fer el primer recorregut per Reus i la veritat és que vaig acabar mort; s’ha de reconèixer que tampoc m’ho va posar molt fàcil. De totes maneres el que va començar sent una anècdota, va anar repetint-se. Malauradament, per qüestió d’horaris i feina i no vam poder quedar més junts.
Un dia al vespre, cansat que estava mentalment de la meva feina em vaig posar les sabatilles vaig agafar la ràdio i em vaig fotre a alternar córrer i caminar passeig amunt, passeig avall. Amb els dies li he anat trobant gustet. I és que és un bon moment per desfer-te dels problemes que t’han perseguit durant el dia, reflexionar, pensar o el millor de tot: escoltar els podcasts dels teus programes preferits de ràdio o escoltar la teva música preferida.
El repte va començar abans d’acabar el 2013. Ara amb el 2014 no em proposo grans fites. Simplement espero que la salut i les cames m’acompanyin per poder anar sortint a córrer una estona.
En aquesta secció aniré penjant diferents rutes per Reus –i altres llocs s’hi s’escau- i hi col·locaré al costat una llista amb la música que he escoltat per acompanyar la sessió. Intentaré amb el Google Maps fer un recompte aproximat dels quilòmetres i donar tota la informació possible. Al mateix temps hi posaré alguna foto i el que hem suggereixin els edificis que hi ha als voltants, parcs, arbres... sensacions.

RUTA 01 – Avinguda del Comerç, Passeig Boca de la Mina, Institut Pere Mata
Quilòmetres: 1,3 Km (anada).

Temps: uns quaranta minuts.

La Ruta. He sortit de casa (carrer Gornals) i he anat caminant fins on comença el passeig de la Boca de la Mina. Des d’allà he pujat tot el passeig corrent fins a l’Escola Oficial d’Idiomes i d’allà al Pere Mata.

El terra. Terra amb alguna escletxa emprenyadora i asfalt.

Interessant. El passeig en si és impressionant. A banda i banda s’hi obren dues amples fileres de plataners centenaris. La història es remunta fins al 1600 quan es va donar permís des del comtat de Cardona perquè es poguessin utilitzar les aigües. Més tard, aprofitant les aigües, s’hi van establir diversos molins fariners a prop. Més endavant és va convertir en un lloc de passeig per als reusencs. La tradició indica que a la zona de la Boca de la Mina hi havia una senyora que venia anissets. La gent hi anava tot passejant a passar el dia, bevia aigua i menjava anissets.
Després de salvar la pujadeta final, arribes a una mena d’esplanada on s’hi aixeca el majestuós Institut Pere Mata, projectat per Lluís Domenech i Montaner i d’estil modernista. Una de les vistes més boniques és des l’entrada que hi ha una mica més avall tirant cap a Reus.
Passeig Boca de la Mina

Boca de la Mina


Institut Pere Mata

Què em ve al cap? Em venen al cap moltes històries vinculades als avis. El Reus que ells descrivien no hi tenien cabuda massa parcs. Recordo que sempre parlaven de la plaça dels Martis (Màrtirs, actual Llibertat), per lloc on anar a passar l’estona. Però el lloc per excel·lència on anaven a tombar i fins i tot a passar el dia era el Passeig de la Boca de la Mina. El qual, en aquelles èpoques quedava a les afores de la ciutat. I m’explicava l’avi que prenien una ampolleta –encara recordo- tipus com les que abans hi posaven “graciosa” (gasosa) de plàstic. La prenien i així la podien omplir a la Mina. Allà hi anaven algun diumenge “d’excursió”.
Del Pere Mata em venen al cap moltes històries. Al tenir-hi un familiar recordo haver-hi entrat moltes vegades. Sempre hi entrava amb por, especialment el dia que a tocar de la barana hi havia senyors que insistentment et demanaven cigarrets o centimets per comprar un “bocadillo”. Agafat de la ma de mon pare entraven al recinte acompanyats d’una assistent que ens acompanyava al pavelló 18 bis on hi havia la tieta Fina. Els edificis són espectaculars de dins i de fora. La tieta ja ens estava esperant amb una bossa de mà per venir a passar alguna festa –Nadal sobretot- amb nosaltres. Però tot i així ens feia saludar totes les amigues i amics que ens omplien de petons i festes fins que alguna assistenta posava punt i final a l’escena de comiat. Per la tieta, aquell recinte era casa seva i tot aquell grup de nois i noies els seus amics, els seus companys, els seus germans. Ella se’n sentia orgullosa i en parlava dient-ne l’Institut. Allà, a la seva manera, amb el seu dòmino, les seves cartes, els seus llibres, les seves postals, la seva radiet... ella era feliç. Oh i quan feia massa dies que era fora volia tornar, no fos cas que no pensessin en ella quan anaven de viatge per Espanya i Catalunya. Es van dur molt bé amb ella sempre. Al final, em ve al cap la frase que sempre deien els avis: -“Aquí no has de tenir cap por, de bojos n’hi ha més fora que dins!”-. Tenien tota la raó del món!

La meva llista musical. De la llista que havia fet em quedo amb aquestes cançons.
CÓRRER BOCA DE LA MINA. Iblama 2014
Ariel Santamaria. Himne de Reus.
Txarango. Benvinguts al llarg viatge.
Buhos. La meva inspiració
Pepet i Marieta. La via.
Amics de les Arts. Les meves ex i tu.
Obrint Pas. Benvinguts al paradís
Canya d’or-Xavi Ciurans. Cúmbia de la Festa Major
Cesk Freixas. La petita Rambla del Poble Sec.
Cris Juanico. Entre moreres.
Antònia Font. Wa Yeah.
Troba KungFu. La cançó del lladre.
Gossos. A cada pas.
La casa Azul. Vull saber-ho tot de tu.
Catarres. Vull estar amb tu.
Sanjosex. Temps o rellotge.
Mazoni. Memòria.
Miquel Abras. Amb tu sóc jo

La llista de reproducció de GoGear: