DIUMENGE; PASQUA. MATÍ

He passat una mala nit. El cert és que estava una mica nerviós. Sabia que l'endemà em tocaria "exercir" per primera vegada de padrí del Pau i del Manel. La processó anava per dins. Fins i tot m'he mig adormit fent unes partides al pro; que, per cert, he perdut!

En pic hem esmorzat hem anat a donar un tomb pel "pantano" de Porrera amb la Xell. El nivell d'aigua havia baixat ostensiblement. Marlgrat tot encara baixava força aigua. Hem acabat al bar fent una cerveseta. Una mica més tard han vingut el Ricard i el Lluís amb l'Eva i l'Àgata, i amb ells els fillols. Hem esta una bona estona jugant amb ells. Pel meu interior ha tornat a circular una vegada més aquella sensació contradictòria: vull fills o no!. Deu ser el dilema ara per ara!

Cap a la una del migdia hem pujat cap a casa per donar-los el dinar i estar preparats per l'entrega monil, la qual l'hem feta a l'acabar la missa corresponent al pis de baix. Enguany les mones han estat les típiques que fan a Porrera. Són unes coques allargassades de sucre i amb ous al damunt. Son prou bones! Per cert! no hi ha faltat la inestimable ploma. Una per cap ja que representa que és la primera vegada! A part també els he volgut regalar una pilota de peluix; a veure si s'inspiren i ens surt algun Messi.

Buffffffffffff! Quins nervis! jeje. Ara em tocava a mi rebre. Primer vaig desitjar feliç Pasqua a la padrina Mercè i em va fer entrega de la 33 mona; de xocolata. Mmmm! A continuació vaig anar al pis del padrí Ricardo i, després de felicitar-li la Pasqua, em va entregar una mega-mona. Són aquells moments en els que veus que en aquest món hi ha gent que t'estima i gent que estimes. Només per poder compartir aquests moments ja val la pena viure. El Ricard va fer el mateix amb ma mare. En aquest moment he tingut una imatge que sempre em ronda pel cap quan estem en família; que és recordar les persones que ja no hi són i que he estimat i que sempre estimaré! Iblama.