ANIVERSARI ISAAC: 38 ANYS

Doncs si… trenta vuit anys nen! Qui m’ho havia de dir! Quan en vaig fer 16 en volia tenir 18 i quan en tenia 18 en volia tenir 30. I ara que en tinc quaranta menys dos, ara resulta que no sé que vull. No han estat uns dies molt agradables. Aquest final de curs ha estat molt estressant. La veritat és que no ha estat el millor any. De totes maneres els millors moments són aquells que hem pogut compartir conjuntament amb tots vosaltres durant el Corpus, la festa major i el dinar d’aniversari aquest passar 28 de juny.

Vist així amb perspectiva em sento afortunat ja no per fer anys sinó per poder estar compartint moments com aquest amb tots vosaltres. Sense vosaltres la vida seria pura monotonia!

Ho vam celebrar més en petit comitè el dia de Corpus, tot dinant i bufant les espelmes a casa de mons pares. Sempre hi ha aquell moment emotiu del que no te’n lliures i que et fa sentir-te afortunat per tenir la família que tens, amb les seves rareses, amb les seves virtuts però són els teus.

El moment culminant va arribar ahir. Ens vam reunir als Racons i vam dinar conjuntament. Va fer i va ser un dia esplèndid de principi al final. A tocar del migdia, mentre la gent va anar arribar el Xef Pichote (Al) amb diferents pinxos ahir vam posar-nos a enrossir els fideus. Després vam preparar la picadeta amb julivert, all i pebre vermell. Vam passar per la paella els calamarsons i les gambetes i hi vam afegir la picada. Sense aturar-ho –entre tocs de cervesa- vam anar tirant-hi els fideus i el brou. I au... a fer xup xup. La veritat és que ha estat una de les millors fideuàs que hem fet darrerament. I a més vam fer net de menjar; es va acabar tot.

Llavors va arribar l’hora dels postres. Després de bufar les espelmes amb els més petitons i de l’entrega agraïda dels regals, ens vam disposar a menjar el coc i el pastís de formatge. Una mica de cava, uns cafetons i una mica de sobretaula, sense allargar-la massa ja que calia anar a Completes de sant Pere.

Un dia per recordar! Gràcies a tothom per venir i participar de la festa! Per molts anys!

SANT JOAN 2014

SANT JOAN 2014

El tret de sortida de l’estiu queda marcat amb la Revetlla de sant Joan. Aquests dies són els més llargs de l’any i la veritat és que la gent té ganes de festa.

COLLDEJOU

Vam començar la vetllada amb els preparatius del sopar a Colldejou. El Centre Cultural i l’AVA vam preparar conjuntament la revetlla i unes cent cinquanta persones hi van participar.

A quarts de deu, a les acaballes del dia, vam pujar fins a l’Era nova -a tocar de la pista- per encendre la gran foguera de sant Joan. Els més menuts –i no tant- van acompanyar l’encesa amb un esclat de coets incessant.

Amb les cendres consumint-se, sota l’atenta vigilància dels ADF, vam baixar fins a les Escoles velles. Allà van repartir els elements que configuraren el menú del sopar de sant Joan: el parament, conill o pollastre a escollir, coca amb recapte i coca de sant Joan. Al final, vam haver de muntar les taules a la sala del Casal ja que el temps amenaçava pluja.

 En acabar, després de recollir les taules, el trio Púrpura ens va oferir un divertit ball fins ben entrada la matinada.

Afegeix la llegenda

Més fotos a lo Collet

VALLS

Després de ballar una estona vam agafar el cotxe i ens vam arribar a Valls. Allà en el context de la Festa Major de sant Joan, assistírem al concert de Txarango. L’aparcament vell de la ciutat va quedar petit i els voltants i l’entrada a la vila se saturaren. Com sempre els Txarango ens van oferir un concertasso, presentant-nos la gira Som-riu. La veritat és que ens ho vam passar molt bé; no et deixen ni un minut per respirar.

REUS

I vam acabar la nit a les Barrakes de Reus gaudint del concert dels Buhos, que a part de tocar els seus clàssics ens van presentar el disc Natura salvatge.

Anar a Barrakes és tota una experiència. Sempre et trobes gent coneguda amb ganes de xerrar i passar l’estona. Enguany el Masclet i l’aigua de València foren els grans triomfadors. I com no podia ser d’una altra manera, mentre el dia s’anava perfilant a l’horitzó, un entrepà de formatge va posar fi a l’edició d’enguany.

I aquest dia de sant Joan hem anat a celebrar-ho amb els Joan’s de la família a La Glorieta del Castell. El cert és que el menú ha estat molt bé. De primers unes amanides excel·lents ja sigui la farcida de marisc o la de favetes. I de segons entrecots, bacallà o canalons. Val molt la pena i més a ple centre de Reus. Llàstima que ha coincidit el dia amb un xàfec que ha caigut fort a la ciutat. Per cert, donar la benvinguda a la Rosa al món del jubilat. Gràcies també!

CORPUS 2014

Enguany aquesta festivitat ha caigut molt enrere i la veritat és que els actes del Corpus seran molt a prop dels actes de la festa major. La gent –grans i petits- ha demostrar que tenia ganes de gegants, ganes d’ocupar les terrasses i ganes de coca en cireres. La gent té ganes de festa major.

DIJOUS 190614. GEGANTS I COCA AMB CIRERES

Al vespre vam poder assistir a la ballada dels gegants al mig de la Mercadal mentre en un lateral de l’ajuntament es repartien les típiques coquetes amb cireres.

A la plaça del Castell, a l’atri de sant Sebastià es va poder veure l’oll com balla.

DISSABTE 210614. REUS: CASTELLS I GEGANTS. VALLS: NIT DE CONCERTS

Amb l’excusa d’una forta calorada, vam aprofitar per baixar a Salou i remullar-nos per primera vegada al mar. L’aigua estava una mica fresqueta però la veritat és que s’agraïa.

Ja a la tarda, passades les 18h els Castellers de la Vila de Gràcia, els Marrecs de Salt i els Xiquets de Reus ens vam oferir una Diada Castellera ben maca. Impressiona com els més menuts s’enfilen en aquelles construccions amb aquella força i aquell coratge. Lamentar que en un dels castells dels Xiquets hi va haver gent que va prendre mal.

Aquest any per primera vegada he pujat a la balconada de l’ajuntament i la veritat és que és impressionant. És una visió súper diferent. Els castells et queden a l’alçada del balcó i pots veure molt més d’a prop les reaccions dels castelleres. Em va impactar especialment l’acotxadora i l’anxaneta dels castelleres de la Vila de Gràcia. Ben menuts que són amb la mirada sempre endavant i amunt... ben amunt!

En acabar els castells, van fer entrada a la plaça baixant del Monterols la Mulassa i els gegants, els quals ens van oferir els seus balls al bell mig de les lloses de pedra de la Mercadal. Un plaer poder haver compartit aquests moments amb mon tiet Lluís.

Sense massa temps, vam agafar el cotxe i ens vam arribar a Valls. Allà estan immersos en la celebració de la Festa Major de sant Joan. És admirable el munt d’activitats que tenen previstes i la veritat és que ofereixen uns concerts interessants. 

Després de fer uns entrepans a la plaça del Blat, vam anar a la plaça de l’oli on tocava en Joan Reig. A la primera part del concert, va reinterpretar el Viatge a Ítaca de Lluís Llach; un disc de l’any 1975 ple de cançons increïbles. A la segona part, amb un Reig ja més “deixat anar” van repassar els grans èxits de la nova cançó.

Després de passar fugaçment pel pati i escoltar una mica la Maravella, vam arribar-nos al pàrquing vell on vam poder veure en Peret, el qual amb la seva banda va repassar els grans èxits de la rumba catalana i Mishima, que ens va presentar el seu darrer disc L’ànsia que no cura.

DIUMENGE 220614. CORPUS

Ja de bon matí, diferents institucions reusenques es van llençar als carrers de la ciutat per muntar les catifes de Corpus. Les més reeixides les del tombar del fossar Vell amb les cares del General Prim i les dels nous sants Joan XXII i Joan Pau II.

Amb el Manel i el Joan vam anar al Mercadal per veure els gegants plantats dins de l’ajuntament. És d’aquells moments que es palpa món geganter; la gent posant-se la roba bé, les faixes... Hi havia ganes de gegants; sobretot els més menuts. Amb els petits al coll, vam col·locar-nos ben a la vora de l’ajuntament per veure la sortida de la mulassa, els gegants i l’àliga. La idea era baixar fins a les Peixateries però de sobte es va posar a ploure i es van haver d’aixoplugar als porxos. 

Mentrestant, a la Prioral van celebrar la Missa de Corpus. Puntualment, en acabar l’àliga va fer el ball solemne curt davant de la porta de sant Pere i acte seguit es va donar per començada la professó de Corpus. Enguany ens vam situar al fossar vell per veure les primeres passes de l’acte. Els gegants, els nanos i la mulassa van començar a desfilar davant de les Peixateries. Lentament, tot el seguici de persones amb els diferents banderes de les seves entitats van anar desfilant passant pels laterals de les catifes, les quals només foren trepitjades pel pali que duia l’hòstia consagrada.

Posteriorment, vam tornar a veure la professó al seu pas per davant de cal Navàs. Molt plàstica és la baixada dels gegants pel carrer Monterols amb aquelles giragonses i voltes marejants. Primer els nanos, després la mulassa i els gegants, l’àliga, els abanderats de les entitats, les nenes i els nens de les comunions, el cor i, finalment, el pali.

 I tot a punt per sant Joan i sant Pere. Bona Festa Major!