2. MARCADOR i GOLEJADORS. MADRID 0 – BARÇA 3 (Suàrez, Messi i Vidal).
3. EL CONTEXT. Jornada que s’ha jugat just abans de Nadal, repetint allò de jugar a les 13h tot i les males condicions de visibilitat en la porteria que ens ha tocat jugar en la primera part. El Barça va dir que no faria el passadís als blancs pel campionat del món i no el van fer. Abans de començar el partit Ramos va entregar el trofeu a l’afició. Els millors moments de l’equip ja que al final els xiulets serien ben presents a l’estadi, al qual hi van assistir 80.000 ànimes, que van acabar abandonant el camp abans d’hora.
4. QUÉ M’HA CRIDAT L’ATENCIÓ? Un partit que deix dades interessantíssimes. La que em crida més l’atenció és que per tercer any consecutiu el Barça ha fet tres gols al Bernabeu. Vam crear 16 ocasions de gol, amb 10 rematades a porta fent 586 passis. Messi s’erigeix com a Pichichi de la Lliga amb 15 gols i Suàrez va recuperant-se amb 10.
5. EL BARÇA. Partit seriosíssim amb un Barça diferent al que ens tenia acostumats. 4-4-2 amb porteràs salvant les tres que sempre li arriben, solvència defensiva (problemes per banda dreta), mig guanyador i davant letalíssim.
‘GALLINA DE PIEL’. Rakitic. Va completar un partidàs amb els seus valsos a mig camp i aquella elegància que el fan únic.
MILLOR QUE S’HAGUÉS QUEDAT A CASA. Ningú va desentonar. La banda dreta nostra va ser la més fluixa.
L’INDULTAT. Paulinho. És el tercer davanter encobert entrant de darrere i ens obsequia amb unes desmarcades i remats xulíssimes; s’entén amb els davanters i a més fa gols.
6. L’EQUIP TÈCNIC. Gran Valverde i els seus. Vam arribar al Bernabeu amb la tranquil•litat que et dóna dur un coixí de punts vers els rivals que et pot permetre ensopegar. Primera part plantejada a aguantar i sortir de ben enrere, amb l’equip molt junt i fent ajudes constants. Quasi que puc dir que no semblàvem el Barça ja que posicionalment jugàvem amb una espècie de 4-5-1, bastint un mig del camp fortíssim; tot i que abandonant massa a dalt a Suàrez en lluita. Amb la relaxació dels blancs de la intensitat dels primers minuts vam controlar la possessió i els vam anar emmetzinant amb el nostre joc, fent-nos amos i senyors de la partida. Excepte algunes fuetades blanques. Amb la segona part, la urgència dels blancs va fer avançar el nostre equip i fer que Messi i Suàrez i els del mig tinguessin més espais. Vam fer tres gols però en podíem haver fet molts més. Finalment vam acabar amb el Vidal a la banda per acabar d’obrir el camp i rematar-los.
7. EL RIVAL. Evidentment és un gran equip; el millor de 2017 i quan està concentrat i al 100% i Zidane posa els millors són imbatibles. Ahir la necessitat els va matar. L’angoixa els va fer precipitar massa sovint i els jugadors que va posar sobre el camp Zidane demostren que van fer l’alineació ‘cagats’ perquè venia el Barça, renunciant a la seva grandesa i a casa seva. No pots deixar a la banqueta a Isco i Bale i renunciar a les tres meravelles que tens al davant. Plantejament poruc de Zinedine! A més; molts jugadors van perdre les marques massa d’hora amb els rivals i aquestes desconcentracions van fer que el Barça tingués espais letals per córrer, pensar i rematar fins a 10 vegades a porta.
8. LA POLÈMICA. Sànchez Martínez. Va fer un arbitratge impecable tot la dificultat supina d’un partit així. Gol ben anul•lat a Cristiano i bona expulsió per mans evitant un gol de Carvajal. Podria haver expulsat Ramos per colpejar Suàrez.
9. LA VEU DEL SOCI. Quin plaer culerada; quin inici de Nadal. Vermutet, pernilet i 0-3 (3 com els escons que ha tret el PP a Catalunya); eleccions guanyades, dies de descans i desconnexió a la vista. La darrera vegada que vam ser al Bernabeu vam marxar amb aquella sensació que no teníem equip i que hi havia molta feina a fer. El Xingurri, sense fer soroll, es va posar mans a l’obra per construir un equip -lesionats a banda- . I ara culminem la gran feina feta amb un 0-3 per celebrar-ho; tot recordant el 0-3 amb el hat trick del Ronaldinho. Quina alegria interna que se sent! Gràcies!
10. LA CAVERNA. Jornada rodona pel Barça. A part de seguir invictes ens allunyem dels quatre rivals que ens poden fer ombra ja que tots han perdut aquesta jornada. Atlético a 11, València a 13, Madrid a 14 (amb un partit menys) i Sevilla. I ja hem passat per molts dels camps més difícils de la lliga. Pinta molt bé això.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada