Només puc dir que ha estat una experiència inoblidable! Ha superat les meves expectatives! Hem conegut el Delta i al mateix temps hem testimoniat el mal que va fer el temporal Glòria! El Delta és un espai que entre totes i tots hem de preservar! Estic molt content d’haver-hi passat aquest cap de setmana!
1) QUANTS DIES SÓN NECESSARIS? Nosaltres hi hem estat 3 dies sencers i la veritat és que n’hem tingut suficient! S’agreix el fet de poder desconnectar del dia a dia i poder tenir silenci, pau i tranquil•litat uns quants dies.
2) ON ALLOTJAR-SE? Enmig dels arrossars, a Casa Cusa a l’Illa de Riu. Realment ha estat lo millor. És una casa rehabilitada al terme de Sant Jaume d’Enveja, a prop de la platja del Serrallo. És un casa sostenible. La llum es genera amb plaques solars i l’aigua ve d’un aljub remuntada amb motorets. A la planta baixa hi ha una cuina-menjador amb un foc a terra magnífic i a dalt les habitacions i el wc. A fora tot és un immens jardí amb unes vistes sobre els camps d’arròs úniques. Hi ha un rafal en un lateral per seure-hi, llegir o menjar-hi. La casa està encarada d’est a oest, així que pots veure unes sortides i unes postes de sol al·lucinants!
4) ESSENCIALMENT PAISATGE PLA. La veritat és que pels qui estem acostumats a la muntanya sobta força aquest paisatge tan pla i a vegades massa monòton, sobretot quan fas llargues caminades per arribar als llocs desitjats. Els pocs arbres que hi ha són per donar aixopluc a la gent de les finques del fort sol que deu caure sobretot a l’estiu. En destaquen els immensos freixes, eucaliptus, oms o pollancres. Arbres que s’aixequen immensos enmig dels arrossars desèrtics i que donen una plasticitat al conjunt única. Pel que fa a la flora en aquesta època tot està una mica aturat encara. Són especialment bonics els plomalls dels canyissars, corritjolles i els borrons. A la zona dels Ullals de Baltasar sobten els nenúfars surant en les llacunes i que comencen a florir.
5) AUS I OCELLS AL DELTA. Si t’agraden les aus ets al paradís. Cal una mica de paciència i dur uns bons augments però en pots observar de molt boniques. La palma se l’emporten els pelicans, que costen una mica de veure ja que queden força lluny dels punts d’avistament. Gavines i ànecs es veuen i se senten constantment. Encurioseix veure els Agrons i els Corbs marins. Sobten els becs ben dissenyats per furgar en el fanguet i treure’n menjar. A primeres i darreres hores descriuen en el cel uns dibuixos increïbles en els vols que fan en grup. Caminen pels camps humits a la recerca de menjar. Recomano anar-hi amb prismàtics!
6) ELS ARROSSARS I L’ARRÒS. En aquesta època els camps estan en repòs. Haurien d’estar semi secs a l’espera de l’adobament amb fems però el temporal Glòria en va inundar una gran part. Com més t’acostes al mar els camps més humits estan. Molts d’ells encara contenen aigua i és que el Glòria va fer entrar molta aigua salada als camps d’arròs. Una mica és bona però massa pot malmetre les terres de cultiu. Així que s’ha hagut de drenar l’aigua salada amb aigua dolça perquè no n’hi hagi tanta quantitat. Distribuïdes pels camps hi ha unes plantes dessalinitzadores des d’on s’intenta tenir a ratlla l’excés d’aigua salada i l’excés de sal.
Pel que fa a l’arròs, nosaltres hem estat en terres de l’Illa de Riu, així que ens hem endut cap a casa les seves varietats d’arròs Carnaroli, Bomba i Bahía. Encomiable l’esforç que aquesta gent fa dia a dia!
7) DISTRIBUCIÓ DELS DIES I EXCURSIONS. Ho hem fet tenint en compte el riu Ebre, ambdues bandes. Banda dreta i esquerra (la més malmesa pel temporal) mirant des de muntanya.
Dia 22. Dreta. Matí: Platja del Serrallo i Eucaliptus fins al Trabucador i la punta de la Banya passant pels Muntells i la Tancada. Vespre: a sant Jaume d’Enveja (per assaborir breument el Carnaval).
Dia 23. Esquerra sud. Matí: Punta del Fangar fins al Far. Tomet per Deltebre. Tarda: desembocadura, illa de Buda i els Calaixos, riu Migjorn.
Dia 24. Dreta nord. Matí: casa de fusta, Encanyissada, Poblenou del Delta, Ullals de Baltasar i Sant Carles de la Ràpita.
8) LA SORTIDA I LA POSTA DE SOL. Quins moments que ens ha regalat la natura. Han estat dies assolellats, amb fresca de nit però amb dies més de primavera (i pics estivals) que no pas d’hivern. Hem volgut aprofitar bé els dies, llevant-nos d’hora i anant a dormir no massa tard. De manera que allà a les 7h ens hem llevat cada matí. Com en un ritual, he baixat a l’esplanada de la casa per omplir-me d’energia admirant la sortida del sol i a quarts de set del vespre, hem testimoniat com el sol acabava amagant-se darrere de la muntanya dels Ports. El dissabte vaig optar per baixar fins a la platja del Serrallo per veure com naixia el dia; sense paraules! Pel que fa a les postes m’ha encantat veure com el dia s’apagava des de Casa Cusa i el seu entorn, amb els arbres i la casa blanca esllanguint-se en la nit!
9) SER A CASA, GAUDIR DE BON MENJAR I DESCONNECTAR. Nevera ben plena i a passar bona dies. Si vols no cal ni que et moguis massa de casa. Com he dit ho tens tot. Prepares bon foquet i ve molt de gust estar-s’hi passant l’estoneta a la finca. No sents res més que el parlar de les aus i el soroll d’algun motor que de tant en tant passa. Ideal per evadir-te una mica del dia a dia del món, descansar, desconnectar i menjar bé! Que de gust bé asseure’s al solet i llegir el que et vingui en gana!
10) ELS POBLES DE LA VORA. La veritat és que poc encant tenen. Són pobles amb poca història, plans, amb cases disseminades que solen ser baixes; això si, amb jardí o hort moltes d’elles. I és que la fal•lera del Delta és relativament jove; ve dels anys 60. Potser el poble més bonic sigui el Poblenou del delta, pel blanc de les seves cases i el verd de les palmeres i plantes amb les que els veïns acoloreixen els carrers. Poc cosa a dir de Deltebre (destacar el pont que passa per damunt de l’Ebre) o de Sant Jaume d’Enveja (donar un tomet pel primer tram del carrer Major, on hi ha l’església i els comerços). Si tens una mica de temps val la pena arribar-se a Sant Carles i apropar-te, encara que sigui breument, al projecte faraònic que el Rei espanyol tenia. Volia establir la seva residència a la vila per poder traslladar-se més ràpid per mar cap a Nàpols i el sud d’Itàlia, convertint el port de la Ràpita en un dels més importants de la Mediterrània.
Dinem tranquil•lament! Hem fet llonganissa a la brasa. Rentem els plats, descansem una estoneta. Fem els paquets i els posem al cotxe. Sortim a l’esplanada de Cusa, que per tres dies ha estat casa nostra. Mirada cap als Ports, mirada cap a mar i mirada cap a l’esquerra. Per sempre al cor el Delta! Marxem carregats d’energia!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada