HORTS DEL RIX. COLLDEJOU.
La primera collita provinent de la sembra feta amb bona lluna i temps el novembre de 2017 va anar a mitges. Faves ‘aigua dolça’ van anar molt bé. Per primera vegada les vam menjar a la brasa amb romesco; una ‘delicatessen’ increïble! En canvi, res de res de pèsols. No sabem ben bé si ens van birlar les llavors acabades de sembrar els moixonots que per allà tomben o és que ens van vendre les llavors defectuoses. El cert és que a la terra no hi vam trobar llavors i les que vam trobar estaven corcades. Per tant culpem-ne ambdós causants per igual.
Altres cultius d’hivern foren cols de Brussel•les, coliflors, cols normals, alguna lombarda i unes que es fan servir en jardineria i que son la mar de bones i bròquils, a part de les sempre agraïdes -i que surten per tot arreu- bledes. Amb el reg tancat i no massa pluja, vam anar desmantellant les restes de l’horta de l’estiu. Retiràrem les canyes i les guardàrem de cara a la propera temporada.
Al començament de l’hort hi havia la plantada de calçots. Els pobres, amb l’escàs sol que arriba a la finca des de finals d’estiu a la primavera, queden com en ‘standby, a l’espera de la crescuda definitiva al tombant de la primavera i l’estiu. Quins festivals que vam fer calçotaires; fins a 5 calçotades férem. La darrera coincidint amb la primera setmana de maig (festa major de Porrera).
Unes petjades sospitoses ens van alertar que alguna bestiola havia entrat a l’hort. Així que vam procedir a resseguir i repassar la tanca, on, efectivament forats hi trobàrem.
Força adob vam aconseguir recollir aquesta temporada. Amb el motocultor nou, aconseguirem un llaurat òptim de la terra, la qual va descansar una temporadeta maca. De cara al mes de març, procedirem a muntar un crestall paral•lel a la tanca, on gràcies a la gentilesa del Manet hi vàrem sembrar patates de la varietat ‘sifra’. El resultat; dues caixes de patates per a cadascú.
A partir de llavors, escampada de fem i nova llauradeta. Calia anar muntant els crestalls per a la gran plantada i sembrada de la primavera. Primer però va caler repassar bé els tubs de reg ja que alguns estaven força foradats i altres molt calcificats. I és que l’aigua que ens regala la Mola presenta molta calç. No oblidem que era una zona de forns de calç.
A la plantada/sembrada gran hi vam posar: pebrots de tres classes (morro, italià i padrons), dos crestalls separats d’albergínia, cinc de tomàquet (tomacó, híbrid i benac), un crestall de carabassons (gran collita) i dos de bajoca perona de mata baixa. Un dels més bonics va ser el que vam fer amb enciams variats i cebes. De sembra, pastanagues, ruca, naps i les bajoques. I de llavor pròpia carabasses. Amb les bajoques, les cebes i els enciams ho vam fer molt bé ja que en vam esgraonar la sembra. Així en vam anar tenint en diferents fases. La collita va ser excel•lent i vam tenir de tot i no en massa quantitat, especialment en relació a les tomaques. La llàstima va ser que en l’única ventada forta de l’estiu ens va fotre per terra l’encanyada que havíem fet i ens va perjudicar la part final de la collita.
En un dels laterals, en una capsa amb terra, hi vaig clavar uns plansons de gerani que van arrelar de seguida per donar un toc de color a l’hort.
El gran canvi al nostre hort va ser però la construcció de la barraca. En fer-la vam ser respectuosos amb el medi ja que vam aprofitar materials que insensats havien deixat abandonats enmig de la natura. Amb tot ja tenim un aixopluc on resguardar-nos i on deixar les eines i el motocultor.
A mitjan d’estiu vam participar d’un curs d’hortifruticultura on la nostra terra va servir de banc de proves. En van comprovar la qualitat del sòl, els nutrients, la textura, la compactació, les bestioles que hi habiten i el fem que hi posem. Les conclusions de l’estudi no podien ser millors: tenim una terra en òptim estat. Indicadors com les herbetes que hi surten van ajudar a corroborar-ho.
A la tardor, ben a la vora vam tenir una de les millors brotades de bolets dels darrers temps. Rovellons, apagallums, ceps, camagrocs, llanegues i llengües de bou. Més de dos mesos collint-ne! Enguany n’hem fet conserva amb els rovellons i assecament amb els camagrocs. Veurem els resultats!
Amb l’arribada de l’hivern, ens hem dedicat a arranjar el camí vell que conduïa a l’hort, fent pas a l’aigua que brolla des de la font de Nogué i aniquilant les males herbes i arbrots inútils.
Lu, Ric, Xell, Neus i família content d’haver compartit aquest espai amb vosaltres. Per cert, una nova amiga ha aparegut a l'hort per fer companyia la Jara: la vaca Margarita! Ens alegrarà les jornades!
L'ÀLBUM DELS HORTS DEL RIX .......................
AL MAS. PORRERA.
Els primers mesos de l’any els vam dedicar a l’arranjament dels arbres i la terra. Esporgar-los, treure’l-hi les rames trencades, tirar terra a la soca i arreplanar el terreny. Bons fogatals per acabar amb les restes. Poc a poc hem hagut d’anar tancant parcel•les ja que els animals que tomben per aquí ho deixen tor arrasat. O tanques o no culls res! Em vaig ajudar de la moto serra, igualment per mantenir a ratlla arbrots i arbustos perillosos. A la part més alta, vam procedir igualment a tenir un marge de seguretat a tocar dels senders de pas. I sempre reparant aquells marges caiguts!
Anem per les collites. D’avellana al final n’haurem fet uns 500 quilos, essencialment del que ha estat tancat. Pel que ens van dir la closca era maca però la lliura era una mica més minsa que altres anys. Ho vam fer en dues tongades. En cap de les dues hi van trobar humitat i mira que de pluja n’ha caigut molta des de finals de l’estiu i en el primer tram de la tardor. El riu Cortiella ha baixat ben maquet moltes setmanes.
Tot plegat ha afavorit una brotada de rovellons com feia anys que no es veia. Quilos i quilos d’un rovelló excepcional nascut enmig de la licorella.
Pel que fa a l’ametlla ha estat un mal any. Una fredorada al mes de març, en plena floració, va fumbre enlaire la collita. Poca ametlla en comparació amb altres anys.
Similar ha passat amb el raïm, l’olivera, les pomes, els codonys i les figues. Menys quantitat que d’altres anys. En canvi, hem collit caquis a punta pala, forts, taronges, gustosíssims.
Anem amb les faves i els pèsols i els alls. Tot i que la terra va estar ben arranjada els pèsols van ser escassos. Bona collita de faves i alls, tot i ser de secà.
El Maset. Ha estat lo millor. Hem fet diverses tandes de carn a la brasa a la barbacoa del carrer amb els pares. En dies de fred, a la sala, ens hem escalfat amb un bon foquet a terra; llenya no ens n’ha faltat. I gràcies a la instal·lació de canaleres hem pogut recollir un munt d’aigua per regar bé els hortets.
La Mina. L’hem buidat i netejat dues vegades enguany, una a finals de l’hivern, ja que havia quedat molt buida i una altra a finals de l’estiu. Amb la pluja tardorana la mina s’ha i segueix sobreeixint-se. Tenim una aigua valuosíssima!
Parlar de divendres és parlar de Porrera i de tros i de Mas. Aquest és un espai on compartim experiències i moments amb mon pare i la veritat és que m’hi sento molt bé. És un espai de convivència amb ell i un espai on també trobo la pau que em manca en la setmana.
L'ÀLBUM DEL TROS DE PORRERA ...................
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada