APARTATS

23 de jul. 2021

VIATGE A MENORCA 1-11/07/2021

Posta al far de Fornalutx

Després de dos anys sense poder agafar un avió, al final hem pogut agafar-ne un per viatjar a  Menorca. I ha estat un privilegi sortir des de Reus mateix. Uns dies que ens han anat molt bé per desconnectar de tot plegat una mica.

DADES TÈCNIQUES

VOL. Companyia Volotea. Hem agafat la tarifa Combo flex plus que et permet embarcar prioritàriament, facturar una maleta per persona i pujar a la cabina una maleta petita i una bossa de mà. A més, vam escollir seure amb espai ample i la veritat és que molt bé. Tot per 289,95€ euros ambdós vols. Després de canviar-nos el vol dues vegades d’horari al final l’avió a l’anada ha arribat amb retard i hem acabat sortint a l’hora prevista inicialment. A la tornada tot correcte!



ALLOTJAMENT. Ens hem allotjat a Casa Jaume en ple centre de Ciutadella, al casc antic. Dos carrers més enrere dels Porxos i l’església. Damunt mateix del port vell i amb aparcament garantit gratuït a la zona del port antic. És una casa amb planta baixa (menjador i cuina), tres habitacions (la millor la del mig) i un terrat amb vistes a la catedral preciós. Té un aire condicionat a la part alta i dos ventiladors grans de sostre que ajuden a repartir l’aire per tota la casa. 1535 euros per 11 dies. 










EL COTXE. Hem fet els tràmits amb Rentalcars que és un mitjancer. A Menorca el cotxe però te’l proporciona Budget (en el nostre cas). Tot i l’amabilitat un enredo més: ens han convidat a ampliar l’assegurança per si de cas. 300 euros més que se sumen als 500€ ja pagats. En fi; lamentable! El cotxe que ens han donat ha estat un Citroen C3 amb 1300 km. Brutal! Al final hem acabat fent 944 km. O sigui que hem tombat força.



L’IMPRESCINDIBLE

CALES. És el principal atractiu. N’hi ha més de 200 de manera que és inabastable. El denominador comú és una aigua cristal·lina i uns fons marins magnífics plens de vida de flora i fauna. Molt recomanable anar-hi amb unes bones ulleres i una càmera aquàtica. Hem vist cales de roca i terra. Jo em quedo amb les de roca ja que no t’embrutes tant. De roca vull anomenar les següents: Calescoves, Cala en Brut i la Planta llarga i Sa Farola de Ciutadella (on hi solen anar els autòctons). De sorra n’hem vist de tres maneres: vermella (Cala Pregonda), Sorra blanca (Cala en Porter) i de fosca (Es grau).


VILES. Sense cap mana de dubte la millor és Ciutadella (té tota l’essència del Mediterrani). En segon lloc Maó. Dels pobles d’interior ni Alaior, ni Ferreries, ni Es Mercadal tenen massa històries. Dels tres em quedo amb Es Mercadal. Dels pobles de costa està bé tombar per Fornells i Es Grau. Totes aquestes viles -excepte les grans- tenen el punt en comú que són pobles blancs i això fa que el contrast amb cel i mar sigui més gran encara i més bonic.


RESTES PRE-HISTÒRIQUES. POBLATS TALAIÒTICS No em cansaria de visitar-los. Tenen un nosequè que t’atrau! Potser aquest punt de misteri de no saber exactament que s’hi feia o quin concepte s’hi tenia. M’ha sorprès que encara no s’hagi fet una investigació a fons del seu ús i significat. Serà magnífic algun dia saber-ho. Curiosa també la semblança que presenten els poblats talaiòtics de Menorca amb els nuraghes de Sardenya. Segur que hi ha més lligams dels que ens pensem. Dels centenars que hi ha crec imprescindibles: Galmès, Trepucó, Talatí de Dalt i Torregrossa. NAVETES. La Naveta des Tudons. COVES. Cova dels Coloms.


FARS. Aquest és l’ordre que jo recomanaria visitar. Els dos primers amb posta de sol inclosa: Nati (el que té els voltants més bonics), Artrutx (per mi el més plàstic), Favaritx (el que està en una zona més agressiva) i Cavalleria (el més alt). Sa Farola (el de Ciutadella).


BARRANCS. Algendar (baixar per ell fins a l’alzina vella però pujar pel Pas d’en Revull) i Binigans (per accedir a la Cova dels Coloms i baixar fins a la cala).


PAISATGE. Essencialment de camps de cultiu ramader ben tancats amb murs de pedra. Un dels atractius són les portes de fusta que tanquen aquests camps closos. Sobta l’espai més verd sobretot a la zona dels barrancs. Als extrems la vegetació és més arbustiva.


MENJAR I BEURE. PEIX (a poder ser menjar una caldereta i peix amb una bona fritada I POMADA (Gin Xoriguer amb granissat de llimona). FORMATGE (de Maó i semicurat) I SOBRASSADA (de porc de la zona). Si pots anar a comprar al mercat de Ciutadella i cuinar-te carn de vedella ‘vermeia’ que diuen ells és excepcional.


L’ITINERARI

1/7/21 REUS-MENORCA (Maó)- CIUTADELLA.

Amb un dia una mica rúfol encara després de la pluja del matí anterior hem sortit de Reus. Les sensacions? Una mica estranyes la veritat. Por als controls per allò de la incertesa que alguna cosa has fet malament, tot el rotllo de les mesures de seguretat i higiene... El cert així mateix és que en pocs minuts hem passat els controls. Hem esmorzat tranquil•lament; entrepà exclusiu de casa: truita dels ous de les gallinetes i carabassó del tros! Ja a la sala d’espera hem esperat quasi una hora com si estiguéssim al sofà de casa. Impecable la terminal de Reus! A veure si els governs li donen la importància que es mereix!

En pocs menys d’una hora ens em plantat a l’aeroport de Maó. Darrere hem deixat la ciutat de Reus abans de perdre’ns entre els núvols i passar una horeta enmig del blau cel. Abans d’agafar la maleta facturada ens han fet la comprovació pel tema Covid. Et donen un paperet amb un símbol de bé i au, a trepitjar sòl menorquí. 

En tres quarts d’hora hem arribat a Ciutadella. A casa Jaume ens esperava el trempat Senyor Josep, l’amfitrió. Ens ha fet cinc cèntims de la casa i de què veure a l’illa.

Unes quantes compres per passar els propers dies i a tombar per Ciutadella; és una cucada. Estem a dos minuts caminant de la Catedral i del centre. Un privilegi la veritat! I és que tombar per aquests carrers de dia o de nit és talment un goig. Respiren una història barrejada de centenars d’anys impressionant. Perdre’s pel casc antic té aquella essència que t’acosta a Corfú, a l’Alguer o Palma. Els carrers són estrets i els més vells estan empedrats. Les cases que a banda i banda s’hi aixequen conserven un encant únic. Es busca tenir controlat fins el darrer dels detalls. La majoria de cases particulars sempre romanen obertes ja sigui la porta d’accés com les finestres laterals. I és que la gent sol fer vida a peu de carrer. De fet molts fins i tot podríem dir que fan vida al carrer sobretot quan el sol va perdent força. La majestuositat dels Palaus que encara s’hi conserven donen fe de la importància que la vila ha tingut. Pel que es veu a Ciutadella s’hi resguardaren la vella aristocràcia i la part més alta de l’església. El carrer dels arcs (Josep Maria Cuadrado), la plaça de Born, la Catedral, els palaus, la plaça del Mercat o la zona del port vell són senzillament impressionants.








Ja al vespre, quan el sol es perdia per la zona del far de Nati, nosaltres hem pujat al terradet per fer el vermut i sopar al mateix temps que els llums, entre les persecucions i els crits de les orenetes, agafaven el control de la vesprada.




2/7/21 NAVETA DELS TUDONS, POBLAT TORREGROSSA, BANYET CALA EN BRUT. TARDA: PEDRERA LITHICA I POSTA DE SOL A PUNTA ARTRUTX.

La primera nit sempre costa dormir. La pega és que l’endemà et lleves més tard; bé tampoc tant: a les vuit. En fi! Hem esmorzat i ens hem posat en camí. La primera aturada per recular fins a la Prehistòria l’hem feta a la Naveta dels Tudons. És una nau triangular similar a una piràmide (tot i que més petita) feta amb uns carreus enormes. Era un lloc per fer-hi enterraments. Tocar aquestes pedres et dona una energia enorme!




Llavors hem pujat una mica fins a les restes del Poblat de Torregrossa. Tot i que els anys i els treballs agrícoles n’han malmès força l’estructura sobta veure una tauleta preciosa i diversos edificis com navetes i aljubs. Sorprèn comprovar que dues civilitzacions tan aparentment allunyades com la menorquina antiga i l’egípcia tinguin dues maneres de construir tan semblant.


Amb una calor sufocant hem baixat fins a Cala en Brut. Per primera vegada hem comprovat el meravellós color d’aquestes aigües cristal·lines. Són dos penya-segats habilitats per al bany. La gent es llença al mar ja que és prou profund per no prendre mal. El mal avui el podríem haver pres amb les meduses; n’estava ple. Justament avui he pogut estrenar la meva càmera aquàtica. Les fotos i la gravacions són impressionants.




A mitja tarda ens hem arribat a un dels llocs més guapos de la zona: la Pedrera de S’Hostal. És un conjunt d’antigues pedreres d’on s’extreien els maons blancs tan típics de la zona (pedra de marés). Les dues principals són les dues finals o les del començament, depèn de com ho enfoquis. Si des de la part alta sorprèn veure la immensitat del recinte des de baix et corprèn la grandària. En una de elles hi ha un laberint pel que pots circular resseguint els carreus numerats blancs. En un lateral a la baixada hi ha una mena d’escultura immensa amb forma d’humanoide.



El dia hem pogut acabar-lo a la Punta d’Artrutx. Quina zona! És feréstega! Tot són penya-segats que s’aboquen al mar amb formes sinuoses erosionades per la força de l’aigua del mar i del vent. Hem pogut gaudir de la primera de les postes de la setmana. És un d’aquells moments que desprenen una força única! Fotre’t un parell de birres mentre ens acomiadem del dia i del sol; un plaer! 


Remat de nit amb soparet a caseta a base de gambes i musclos. Gelatto italià de postres en una de les gelateries més autèntiques de la vila. Amb la brisa de la nit, un tomet pels majestuosos carrers de Ciutadella ve la mar de gust.


3/7/21 POBLAT TALAIÒTIC VILA GALMÉS, MAÓ, CALA EN PORTER I COVA D’EN XOROI. 

Si ahir va fer calor avui més encara! Hem sortit d’hora per ser dels primers a entrar al Poblat de Torre d’en Galmés. Com se sentien les ‘xixarres’ cantar posseïdes. Provablement aquest sigui un dels exemples més ben conservat de poblat talaiòtic. Al llarg d’un recorregut que es fa en una hora pots fer-te una idea ben clara de com vivien els prehistòrics. Habitualment eren cases en forma circular, la part central de la qual quedava descoberta. La resta es tapava amb bigues de fusta d’arbres i branques i restes d’arbusts. El més impressionant però és que encara pots observar clarament les bigues que aixecaven amb pedres enormes per aguantar-hi després les estructures del teulat. Algunes d’elles a més comptaven amb ‘taules’; unes construccions en forma de ‘T’ que miren al cel. Com en un joc, els forats que ha fet l’erosió a les roques mil·lenàries et permeten jugar a buscar la imatge impossible. Hi ha sales amb columnes i sales sense columnes. També s’ha conservat la manera com recollien aigua amb un sistema de vasos comunicants i aljubs. Finalment, destacar les coves i les navetes destinades a fer de sepultures col·lectives. Imprescindible!  







Maó. Hi hem passat unes horetes i n’hem tingut suficient. Val molt la pena la vista des de damunt del moll des d’una mena de mirador que hi ha. Des d’allà en veus la grandiositat del port que es capaç de rebre vaixells enormes com el de Transmediterrània. A la part esquerra et queda altiva la silueta de la vila vella de Maó. Baixar per l’església del Carme i entrar al seu claustre és un enorme plaer pels sentits. Allà mateix a l’AfrikaMo hem començat fent un vermutet per acabar dinant un pollastre cuinat amb salses africanes brutal. Havent dinat hem seguit tombant pels carrers propers on l’edifici de l’Ajuntament i l’Església de Santa Maria en destaquen, igual que una mica més amunt el Portal de Sant Roc. Al voltant edificis que s’aixequen als carrers en una barreja de cultures per sobre les que es va imposar la britànica. Maó és la capital però l’atractiu i la fama el té Ciutadella.









Banyet a Cala d’en Porter. Estàvem altament acalorats de manera que hem decidit banyar-nos en aquesta cala de sorra blanca, la qual s’aixeca entre dos penya-segats ben alts. De fet l’accés des de les casetes dels voltants es fa a través de llargues i dretes escales que van guanyant alçada. Submergir-te en aquestes aigües és un plaer. Amb unes bones ulleres i aguantant una estoneta ets capaç de veure el fons marí amagat dels ulls normals de la gent. Un espectacle veure-hi la vida que hi ha!


Avui la jornada l’hem acabat a la Cova d’en Xoroi. Aquest nom es deu a un personatge de llegenda. Aquest home es veu que va arribar nàufrag i es va ajuntar amb una noia dels voltants, desapareixent dels ulls de tothom. Una nevada va delatar-ne les petjades i els van voler apressar a ell i als tres fills que tingueren. En veure’s acorralat es llençà al mar amb el fill gran i perdé la vida. Doncs bé; què dir de l’espai? És una meravella excavada a la roca damunt del mar. La discoteca que avui hi ha no deix de ser una aberració humana en un espai que es podria donar a la natura i al gaudi dels humans i no a l’especulació del món de l’espectacle, l’alcohol i la festa. En qualsevol cas un indret bonic que costa 12 euros amb beguda inclosa (misèria).





Hem tornat esgotats pel sol i amb una cremada considerable! Havent sopar ens hem atrevit a baixar al Port de Ciutadella. A tope de gent sense guardar cap distància i sense mascareta la majoria independentment de si estaven passejant, esperant sopar, sopant o prenent quelcom. Val la pena baixar pel lateral dret fins al principi del port per veure la preciosa vista de la ciutat aixecant-se damunt del trencall de mar.





4/7/21 TOMET MATINAL PER CIUTADELLA, FAR DE CIUTADELLA I BANYET A CALA SA FAROLA. PONT D'EN GIL I POSTA A PUNTA NATI. 

Llevar-se d’hora sempre va bé i si és en llocs molt massificats si vols obtenir bones fotos és vital. Així que, entre que no podia dormir i les ganes de fer fotos m’he llençat als carrers de Ciutadella a les 7h. I quin plaer nano. Encara m’he trobat algun ressacós que tornava de festa però ha valgut la pena recórrer els carrers en solitud i poder aturar-me amb tranquil·litat en aquells espais que més m’agraden de la vila com la catedral, el carrer porxat, el Mercat o les diferents esglésies del casc antic. Tot en aquell silenci i aquella pau de quan la gent encara en té per una estona per llevar-se.










El dia s’ha llevat una mica tapat però després d’esmorzar ens hem posat en camí cap a l’extrem final del cap de Ciutadella. Allà el Far ‘Sa farola’ i l’església de l’Assumpció saluden els barcos que constantment entren i surten del port antic. Davant mateix el castellet de Sant Nicolau roman impassible damunt del penya-segat. 




Una miqueta abans just en el tombar de la carretera hem descobert una caleta petitona però molt tranquil·la, almenys a primera hora. És de l’estil de Cala en Brut, és a dir; hi ha com unes plataformes de formigó fi amb escaletes per pujar i baixar. És un plaer banyar-s’hi! I és una passada ficar el cap dins de l’aigua per observar la vida marina que a dins hi ha. M’ha sorprès avistar-hi peixos i més endins eriçons de mar. El fons marí et dóna uns sorprenents matisos de colors canviants. Com mola bussejar i fer-ne fotos.




Ja a la tarda hem anat una mica més amunt de la Cala en Brut per descobrir el paisatge que envolta el Pont d’en Gil, una roca foradada enmig del penya-segat per on hi solen passar determinades barques. Un lloc ideal per carregar-se amb la posta de sol.


El dia l’hem acabat a Punta Nati. Has de deixar el cotxe en un pàrquing habilitat que hi ha a poc més d’un quilòmetre i mig. Cal anar-hi d’hora ja que hi sol anar-hi  molta gent. Pren unes cervesetes i alguna cosa per picar ja que val la pena ser-hi una bona estona. El sol va davallant lentament fins que es pon al mar a tocar de la punta. Amb una mica de sort alguna gavina apareixerà en mig de l’objectiu i podràs tenir un record memorable.



Les vistes del Far construït el 1912 són realment boniques. Una recarrega de piles per l’ànima impagable.

5/7/21 FORNELLS, ES MERCADAL, CALA BINIMEL•LA, CALA PREGONDA.

Avui hem tirat cap al nord i el centre de l’illa. La primera paradeta l’hem fet a Fornells. És un poblet de costa on el blanc domina les seves façanes. El vent que hi bufa fa que sigui un lloc ideal per fer esports de mar com surf o kayac. Del poble en si en podem destacar l’església de anat Antoni i a tocar de l’aigua les restes del castell des del que defensaven la vila dels pirates. Just davant de la població hi ha un illot conegut com l’illa de les sargantanes amb dos farets ben bonics. A la part alta de la muntanya la torre de vigia i de defensa domina l’indret. Val la pena ascendir-hi. Les vistes des d’allà del Far de Cavalleria i dels sortints i entrats de la terra impressionen.













Al migdia hem baixat fins a Es Mercadal un dels vuit municipis menorquins. Com que era l’hora de dinar hem buscat lloc. Hem trobat taula a Las Vegas on hem degustat un arròs caldós i raia al forn boníssims. Acabat el dinar hem conegut una mica el poble pujant des del carrer Major, passant per la Casa Consistorial i ascendint fins l’església de Sant Martí. La vista del Mont Toro és incomparable! Tot i ser un poblet d’interior conserva l’essència del blanc tan típica.









A la tarda les cales han estat les protagonistes. Aquesta zona es caracteritza per tenir la terra vermella. Primer ens hem banyat a Cala Biminel•la, on per banyar-te has de fer-ho millor amb sabates ja que les roques hi son ben presents. En sec però trobes un forat prou fondo on deixar-t’hi anar. És una zona de molta posidònia. El fons marí és riquíssim. Si camines una estoneta per la part esquerra trobes un forat enmig de la roca al terra que es comunica amb el mar. És una xulada!









En vint minuts caminant per un paratge de western arribes a una de les cales més boniques de l’illa: Cala Pregonda. Hi ha bona sorra tot i que la majoria de la zona de bany s’endinsa per entre les roques, un dels elements característics de l’indret. Al fons a la dreta l’altiu Far de Cavalleria mai et perd la mirada. Tota ella és una zona en recuperació tant pel que fa a la flora com a les dunes. Els espais per on pots passar estan ben delimitats. Ben a tocar els camps ben marcats per antics marges preparats per a la pastura del bestiar et sorprenen en una onada de pedra seca i herbes a aquestes alçades de l’any ben grogues i seques.







6/7/21 TOMET PER CIUTADELLA (ESGLÉSIA DE SANTA CLARA, CASA SAURA, ESGLÉSIA DEL ROSER, EL MERCAT ) I BANY A LA CALA DELS PLANS DE LA PLATJA GRAN (CADIRETA DEL BISBE). POBLAT TALAIÒTIC SON CATLAR I POSTA AL FAR D’ARTRUTX.

Qualsevol hora és bona per donar un tomet per Ciutadella amb la pausa que et dóna el fet de no haver de fer res concret. Amb el toc de les campanes hem accedit a l’església dedicada a Santa Clara. Després hem entrat a Can Saura. L’edifici en si és bonic a més però l’exposició sobre el concepte de la mort al llarg de la història ens ha agradat molt. Després hem entrat a l’església del Roser que actualment està habilitada com a sala d’exposicions. No només pots veure la grandesa del recinte sinó que pots compartir art en essència pura. En aquesta ocasió hem vist obres exposades de Marianela Gallardo. Les botigues amb coses de la llar ens han agradat molt també. És un estil diferent; fresc! Hem anat tombant fins que hem arribat al Mercat de Ciutadella, una joia ben viva a la plaça de la Llibertat. És una plaça porxada on sota dels porxos diferents bars i restaurants tenen taules. Al mig hi ha una caseta inaugurada el 1859 que alberga les parades de peix i just al davant, sota sengles arcs que alternen el verd i el blanc hi ha sobretot parades de carn. Tot plegat un gaudi pels sentits.










Anant a la deriva buscant un lloc on banyar-nos hem seguit els passos d’una senyora gran mallorquina i efectivament hem fet cap a Caleta de la Platja gran mínima de sorra a la punta de tot, però amb un munt de raconets des d’on poder accedir al mar des de damunt de les roques, amb escaletes habilitades: els Plans de la platja gran. És increïble seguir uns els peixos que circulen per dins del clar mar. Llavors ens hem assabentat que aquesta és la zona de bany de la gent de Ciutadella.



Després d’un bon dinar i un descanset merescut, hem baixat cal a la punta sud. En primer terme ens hem aturat al Poblat talaiòtic de Son Catlar, que és el que conserva un tram més gran de muralla. En termes generals podem afirmar que esta força malmès però a part de la murada, mola haver-hi anat amb el sol caient. Les vistes que et queden dels grans rocs amuntegats i les ombres que es projecten són apocalíptiques.





El dia l’hem acabat de la manera més màgica possible amb la posta de sol al Far d’Artruxt. Per sempre quedaran gravades a la retina aquestes imatges.





7/7/21 BARRANC D’ALGENDAR, FERRERIES, CALA GALDANA I BANYET ALS PLANS DE SA PLATJA GRAN. 

Ens hem llevat ben d’hora. El dia s’ha aixecat una mica núvol però noi el sol ha escalfat de valent. Gran elecció la feta doncs per començar el dia: el Barranc de l’Algendar. Agafes una carreterona a Ferreries i després empalmes a un caminoi que es va complicant tant que costa molt arribar al pàrquing habilitat. Baixes pel mateix camí ample per la part esquerra del barranc, a l’obaga. És sorprenent la vegetació espessa que hi ha enmig d’aquesta illa majoritàriament seca. A mesura que tires barranc avall la humitat va creixent fins que finalment sents com el riu brolla muntanya avall. Dues fontetes  donen testimoni de l’activitat de filtració de la terra. És especialment bonica la Font de les Penyes. Allà comences a tenir constància de la grandària gegantina de les parets de pedra. El camí que es ressegueix és el vell camí que unia Ferreries i Ciutadella. És el Camí reial. Encara es conserva en molts trams l’empedrat majestuós i els murs de pedra seca que el voregen. Quan travesses el riuet comença l’ascens. A mig camí a mà esquerra et sorprèn un racó preciós amb una alzina mil·lenària enorme. Nosaltres hem pujat fins al molí. Hem retrocedit per tornar per un indret tocat pels deus: el Pas de Revull. Des de baix no està indicat. Hi diu: ‘camino adoptado por protección civil’. És la bomba. T’enfiles literalment per les escletxes que l’erosió ha fet entre parets de no sé quants metres d’alçària. El camí zigzagueja amb escaletes o directament damunt de la roca mentre una banda sonora de moixons que no cessen en el seu cant se sent durant tot el trajecte. Acabes sortint al camí de baixada a uns 400 metres de l’aparcament.









Hem fet una aturada a Ferreries. Hem aparcat prop del forn Lluís Febrer on hem adquirir unes delícies de pa per matar el cuquet de la gana. Llavors des d’allà hem passat per la Font Nova per acabar a la plaça de l’església de sant Bartomeu on igualment hi ha l’ajuntament. La vista de la vila des de la carretera que puja d’Es migjorn gran és molt maca.




D’allà hem baixat a Cala Galdana conscients que era una mala hora (12h). I efectivament així ha estat; hi havia cua per accedir-hi i bufetades quasi per entrar al pàrquing. Total que hem optar per pujar fins a la zona de miradors de la part esquerra i certament ha valgut la pena. La vista de la Cala és molt xula. Suficient ja que és una platja com les que podem trobar a Salou amb tot tipus de serveis. Nosaltres hem optat per posar rumb cap a la nostra cala preferida (Replans de la platja gran)  just a mig camí de la Cala Degollador (quin nom) a la part sud de Ciutadella.


Dinats i descansats hem voltat per Ciutadella. El nostre objectiu era visitar la Casa Olivar que va viure el seu màxim esplendor entre el XVII i el XIX. És molt interessant accedir a les majestuoses estances d’aquest Palau que s’aixeca just al davant de la Catedral. Tot està ambientat d’una altra època però val la pensa endinsar-s’hi des de la part més baixa amb les cavalleries i el celler a la part més majestuosa amb el menjador o les habitacions. Si pot ser millor anar-hi cap al tard per veure’n els llums oberts.



Llavors hem fet cap a la Plaça Llibertat per sopar al Granaíno (Can Rafa) una bona fritada de peix i unes albergínies amb mel delicioses. El remat l’hem ficat al Port amb una bona pomada (gin menorquí i granissat de llimona).





8/7/21 POBLAT TALATÍ DE DALT, BINIBÈQUER BELL, SANT LLUÍS, ES CASTELL. POBLAT TREPUCÓ, CALA COVES, ALAIOR I SANTUARI MARE DE DÉU DE TORO.

Cada poblat talaiòtic que visitem ens impressiona amb alguna cosa. El de Talatí de dalt és sorprenent per dues raons. La primera és que hi una tauleta tombada damunt d’una altra en diagonal. L’altra és que pots entrar literalment dins de diverses cases i sentir com s’hi podia viure. Ser a dins et proporciona una sensació de pau única.  També hi ha coves que eren utilitzades per fer enterraments col·lectius.







Llavors hem acabat de baixar fins a baix de tot a Binibèquer Vell. És un poble que recorda qualsevol poble blanc de Grècia tipus Santorini. Va ser construït als anys 70 i la veritat és que han sabut crear un ambient amb molts raconets i detallets. Meravella el contrast entre el blanc i el blau del cel i del mar. Van la pena recórrer els seus laberíntics carrers sense presses.







De camí ens hem aturat a Sant Lluís. En detacaria la monumentalitat de l’exterior de l’església dedicada a sant Lluís sobretot que recorda aquells temples neoclàssics francesos. Pel que es veu fou erigida al Segle XVIII per a honorar el rei francès en l’ocupació de Menorca. Al final del carrer també han conservat un vell molí amb les seves aspes i combinant el blau o el blanc.


Ja a l’hora de dinar hem acabat de baixar fins a Es Castell, en concret a Cala Fonts; un espai bonic per tombar-hi i menjar. Nosaltres hem escollit Lalola i hem dinat prou bé a la vora del port, amb el blau als nostres peus.



Amb una calorada en augment de nou hem reculat fins al Poblat taliòtic de Trepucó. I noi; impressionant i amb alguna cosa diferent com la resta. En aquest cas perquè s’ha conservat el talaiot més gran i una de les taules de major alçada. Es visita ràpid i com dic val la pena donar-hi un tomet.




Llavors ha arribat el plat fort del dia. Ha calgut caminar una estoneta des del pàrquing fins a la cala però l’indret s’ho mereix. Calacoves és un lloc màgic t’ho miris per on t’ho miris. Arribes pel barranc i la cala es va engrandint a mesura que avances cap al davant i cap a la dreta. Són imprescindibles escarpins ja que tot és roca. A la part esquerra hi ha un munt de coves picades a la mateixa roca. És una immensa necròpolis prehistòrica. Alguns dels forats estan tapats per seguretat però encara en pots visitar diversos i el cert és que posen la pell de gallina. Pel que sembla als anys 70 les coves foren ocupades per hippis per viure-hi. No cal dir que la vista des de dins amb l’alçada i la cala al fons corprèn. Un lloc misteriós i a la vegada que et deix petja en l’esperit.







Alaior. És un altre dels pobles de l’interior de l’illa. És una vila que va pujant en alçada fins arribar al punt culminant de la part alta amb la Catedral de Santa Eulàlia que és imponent. Són interessants els carrers a tocar la mateixa ja que contenen edificis antics amb pedra del país. Cal destacar els elements de ferro que embelleixen balcons sobretot.




Finalment el dia l’hem acabat al Monte Toro, el punt més alt de l’illa. Hi ha el Santuari dedicat a Mare de Déu. La llegenda diu que van trobar la imatge després de seguir un toro. El recinte és molt bonic i les vistes sobretot de la zona de Ciutadella i Fornells són excepcionals.





9/7/21 ES GRAU, CAP FAVARITX.

Ens hem llevat tard la veritat, de manera que ens ha costat més temps arribar a lloc a l’altra punta de l’illa. Hem passat migdia a la zona d’Es Grau. I hem arribat i ens hem enamorat de la seva pau i de la seva tranquil•litat. Aquí el to predominant de la sorra de les cales és el gris, totalment diferent de la resta de zones de l’illa. El poble està dins el Parc Natural de l’Albufera i és que amb els anys s’ha generat un estany natural d’aigua salada interior. Després de passejar-nos pels seus carrerets buscant perspectives interessants del mar amb les barquetes ens hem banyat a la platja d’Es Grau. Poc després del migdia al Restaurant Tamarindos hem assaborit una paella marinera a tocar de l’aigua del mar. En una ombra que ens oferia les cases ens hem ajagut a tocar de la neta aigua per fer una bona migdiada. El sol però ha anat girant fins que ens ha cremat les cames. Nou banyet per refrescar-nos i Cap a Favaritx.







Pots arribar en cotxe a 2km del far. D’allà fins al final hi has d’anar a peu. El sol ha estat mortal però s’ho mereix. El far és imponent i l’entorn és realment lunar. Hi ha una vegetació acostumada a les condicions extremes. És una zona on la tramuntana és l’ama i senyora! Un lloc imprescindible que et desperta a la vegada una certa angoixa i un cert misteri. No hi ha ni una botiga ni bar a prop, de manera que cal anar ben preparat. La pedra dominant és fosca, com la nostra licorella o pissarra. La sensació és que el mar des d’aquí es veu més agressiu.








10/7/21 FAR DE CAVALLERIA, VOLTANTS I COVA DELS COLOMS.

Des d’Es Mercadal agafes una carreterona molt maca que inicialment serpenteja per camps de farratge a aquestes alçades ja secs, de manera que molts ramaders aprofiten per fer les paques de cara a l’hivern. És un espectacle veure els camps segats enfilant-se cap a les cases. En un moment determinat el paisatge canvia. De nou les roques fosques prenen el protagonisme entre els verds intensos dels arbustos. Comença l’ascens cap al Far de Cavalleria. La carretera puja però deix de serpentejar fins arribar a un pàrquing a tocar mateix del far. Allà a les 10h solen obrir-ne les portes i certament és tot un espectacle. El sol encara no pica del tot de manera que pots tombar una mica per la zona. El Far s’aixeca en blanc damunt d’un penya-segat de 94 metres d’alçada que far feredat. A sota el mar l’hem vist calmat i en pau! Es veu que era una zona de naufragis constants i el far es va construir per evitar-los el 1857. Però del tot no ho van aconseguir. De tornada pots fer fotos molts interessants als penya-segats imponents que l’envolten i a les cales que el voregen.





Des de punta de Cavalleria hem baixat quasi a l’altre extrem de l’illa a la zona de Mitjorn. Allà ens esperava la darrera etapa del nostre viatge per l’illa. I hem acabat igual que vam començar: amb un monument prehistòric. Així com el primer va ser la Naveta des Tudons el darrer ha estat la Cova dels Coloms. Sense cap mena de dubte és la cova més increïble que mai hagi vist. Has de deixar el cotxe al costat de cementiri de la vila i has de baixat per una carreterona seguint les indicacions de l’Hostal. Allà l’asfalt s’acaba i comença un camí pedregós però ample. Més avall a l’esquerra entres per una porta de ramader i el camí es converteix en corriol. Primer davalles i després ascendeixes per arribar a aquesta mena de catedral pre-històrica. Se’t talla la respiració quan hi accedeixes per la petita boca (en comparació amb el recinte de dins). Són 25 metres d’alçada per 110 de llargada i 15 d’ample. Es creu que es va fer servir de lloc d’enterrament post-talaiòtic. Una banya que s’hi va trobat s’ha datat del 406 a.C.. No cal dir res més!



Al migdia hem dinat a casa i a la tarda ens hem dedicat a anar de compres per Ciutadella. De la mateixa manera darreres fotos d’aquesta bonica vila que ens ha acollit aquests darrers 10 dies. I soparet al terrat per omplir-nos d’energia amb els darrers raig de sol del dia. 









De veritat que ha estat una estada excepcional! Piles carregades! Fins aviat!