MONTSENY

Entre unes coses i les altres feia un temps que no feiem una sortideta per distreure'ns i la veritat és que ha valgut molt la pena. A vegades la gent diu que fa grans viatges i que va a l'altra part del món, amb viatges transoceànics... jo ho respecto però admiro la meva terra Catalunya i no té res que envejar a qualsevol altra terra. És meravellosa! tenim uns parcs naturals brutals, amb uns rius, uns arbres... mengem de conya! bebem dels millors vins i caves! És formidable! I la gent se'n va "por ahi"! Visca Catalunya!

Farà uns dos mesos li va tocar a la Xell una estada en un hotel rusticae. Vam triar anar a l'hotel Sant Marçal al Montseny. Un hotel edificat sobre un antiga abadia en un lloc magnífic, molt a prop de les Agudes. Les habitacions encara són les antigues estances dels monjos. L'entrada i la sala de dalt són espectaculars i la cuina que preparen és una barreja de productes de la zona amb cuina tipus "platillos" de noces. Llàstima de la carta de vins; no hi ha cap Priorat.

Divendres 240409

Vam sortir de Reus a les 18:30 i vam arribar quasi a les 21. Ens vam dutxat i ens van oferir un sopar espectacular. Una amanida variada de primer, butifarra i carn amb bolets de segon. Després vam fer una cerveseta al la sala gran i vam mirar una estona la tele mentre llegíem.

Dissabte 250409

Ens vam llevar d'hora. Feia un dia ras. Vam esmorzar bastant per poder agafar energia i acte seguit ens vam posar en carretera. La primera parada va ser en un bosquet mig de faig i mig de pins que hi havia en direcció Sant Celoni. Entre les fulles, vam veure una sargantana de cuallarga. Ni es va immutar Per la meva presència! Hi havia uns arbres immensos. Allà on t'arribava la vista es perdien els arbres. Quina pau! Quina tranquil·litat! Cap més so que el de la remor de les fulles, del cant dels ocells!

Vam seguir per aturar-nos a la font de Passavets. Aquell paisatge era idil·lic! És un bosc de faigs car està ambientat amb un rierol que baixa plè de salts i revolts. Fins i tot les pedres queden ben camuflades entre la malesa. Per cert! l'aigua estava ben freda! Ho puc ben dir perquè vaig relliscar i hi vaig caure de cul. Una mica més avall vam girar a l'esquera per agafar la carretera que condueix a la part final del Turó de l'home. Ens vam aventurar a pujar el darrer tram que són uns 4 quilòmetres. El fred que feia déu ni do! Al final vam fer el cim al mateix temps que es girava un vent molt extrany i que portava amb ell una boira perillosa. A les raconades hi havia neu!

La següent parada fou al petit poblet de Montseny, on vam dinar amanida de favetes i catalana, i llom amb patates; i on tens una àmplia oferta de restaurants -més que de cases-.

A la tarda ens vam centrar a donar la volta al parc del Montseny per la part oest, passant pel Collformic. Vam passar per Brull (on destaca l'esglesiola i el tros de castell que queda), Seva (donar un tomet per la part antiga) i d'allà vam arrbar a Viladrau (aneu a la zona de la plaça del poble; per cert bebeu aigua!) Llavors ja es va posar a ploure i va començar a baixar la boira de manera que vam decidir fer cap a l'hotel; on vam quedar adormits. Més tard ens vam dutxar i vam veure el partit del Barça.

Diumenge 260409

A l'apartar la cortina ja vam veure que no tindríem bon dia; plovia i hi havia una bona boirada. Vam esmorzar, vam fer les maletes, ens vam despedir i vam anar direcció Arbúcies. Primer ens vam fer unes fotos al coll de Sant Marçal, concretament a la taula dels tres bisbes: el de Vic, el de Girona i el de Barcelona. Ens vam explicar que els tres es reunien en aquesta contrada i que estaven asseguts al seu territori. Cada cadira que hi havia estava dins del pròpi territori de cadascun d'ells. És un encreuament de camins i territoris. Va ser llavors que ens va agafar pel camí una forta pedregada acompanyada d'un bon xàfec que quasi bé no ens permetia veure la carretera.

Vam anar descendint, malgrat que vam haver de recular perquè ens vam deixar el pijama a l'hotel. La culpa fou del Tripartit! Al final vam arribar a Arbúcies. Hi havia mercat i una fira de l'aigua, i la riera baixava força degut a les pluges. A l'hora de dinar en vam plantar a Breda; poble on han rodat escenes de Ventdelplà. Vam donar una volta per les botigues de ceràmica i pel casc antic. Val la pena! Hi ha un campanar d'estil romànic i una plaça de l'ajuntament molt maca. Darrere de l'església hi ha l'antic monestir i una part de l'antic claustre.

Tenia un repte: agafar una revista de Lo Collet i fer-me una foto davant de la casa de la Doctora Teresa. Prova superada!

I així vam arribar al final de la sortida. Vam agafar la carretera i a Sant Celoni ja vam agafar l'autopista fins a Reus. Una vegada més vam dormir plans! Iblama