-Fins i tot hi ha animals que a l'hora de caçar ajunten esforços davant d'una presa molt més gran que ells per poder fer-hi fer front amb més garanties d'èxit-.
Qui vulgui entendre-ho que ho entengui i qui vulgui sentir-se aludit que s'hi senti. Llenço als quatre vents un crit d'agrïment a tota aquella gent que és capaç sempre d'arromengar-se i de lluitar per una causa, per una situació, per una festa, per un dinar... pel que sigui. I que obre les portes de casa seva, per molt foraster que siguis, perquè et puguis sentir millor, més acollit... com a casa. No per interès! I que col'labora en tot allò que pot i participa del que els altres organitzen sense pressumpsions, ni tenint en compte mals rotllos. En un poble les coses es fan entre tots i sense la gent els pobles i les ciutats deixen de tenir sentit. Doncs bé a tots els que participeu d'alguna manera amb petites engrunes o amb grans gestes FELICITATS! Ja sigui comprant una rosa, o un llibre, o ajudant a l'església, o preparant una festa, o fent menjars... Em trec el barret davant de vosaltres! Ara! davant dels morts que opten per la vagància i es conformen en ser com animals salvatges que romanen al cau i que no es mullen mai -o rarament-, i no participen de res del que es fa i encara després de baixa veu critiquen i em venen a donar lliçons, a aquests els dedico la més sonora pitada. Iblama
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada