DILLUNS DE LA MONA

M'he llevat amb la gola rogallosa. Ha fet força fred i em sembla que m'he encostipat. M'he vestit i he baixat al menjador. Quina enveja! Tothom estava esmorzant al pa de la panificadora!!!! Mmmmm! N'he agafat dues llesques, les he sucades amb tomaca i he tirat un bon raig d'oli i hi he posat a sobre un bon tall de pernil salat. Per un moments ni sentia el que deien. He tingut un moment d'èxtasi culinària. Quina menja més simple, però bona!

A les onze ens hem calçat bé i hem començat una bonica excursió. L'objectiu era arribar a les fonts del Glorieta. I si; hi hem arribat. Hem passat pel camí que voreja la llera dreta del riu, pel costat dels pous de gel, fins arribar a prop de Mont-ral. Allà s'ha d'agafar un altre sender preciós que desendeix fins a l'alçada del rierol que baixa per entre aquelles parets escarpades. Res a envejar al Pirineu! Com que ha plogut molt el riu tenia una vida inusual i les bassetes que es fan aprofitant els orificis de la roca eren esplèndits. Ah! per cert; hem hagut de travessar descalços dues vegades el rierol. Em sembla que part de l'encostipat ve d'aquí!

Retornats al llogarret el Pep i el Paco ens han preparat un arròs amb llamàtol per llepar-se els dits. Era un bon colofó al final de la festa. Ah! de postres ens hem partit una mica les mones i n'hem menjat de cada. Exquisides! Segueixo apostanto bé per les tradicionals de sucre o perles són de xocolata.

La tarda s'ha fet curta! Ja no hi havia excuses. Havíem de tornar a casa i tornar a la rutina.

Les vacances de setmana santa són així; passen volant. Estàs amb amics i tens la sensació que t'has quedat sol en pic els cotxes han enfilat el camí de tornada a casa seva. Iblama