L’ANADA: Celta 1 – Barça 1 (Arnàiz).
Valverde ha tret un equip no titular per afrontar l’anada i els jugadors ho han fet força bé. Consolidada la defensa amb Piqué i Veermalen han entrat als laterals Digne i Semedo. Al mig la sensació és que ha jugat amb cinc jugadors. Un doble pivot amb Paulinho i Busi i tres jugadors per davant Denis i Vidal per banda i Gómez, deixant davant Arnàiz. La defensa ha perdut la posició un parell de vegades i una li ha costat el gol. De mig endavant ha faltat una mica de coordinació en la pressió. Globalment hem fet un bon partit, on Arnàiz ha estat el millor (màxim golejador en la Copa) i Denis ha dut els galons. De nou els pals s’han cebat amb l’equip; en duem 29 en 28 partits; podíem haver encarrilat millor l’eliminatòria. Per acabar, aplaudir el retorn de Dembelé. El Celta ha anat a per totes, demostrant que és un equip al que li agrada li pilota i que li crea problemes al Barça en part amb armes semblants a les seves.
LA TORNADA: Barça 5 (Messi 2, Suàrez, Alba i Rakitic) – Celta 0.
Partit insultantment superior del Barça. Hem posat tota la carn a la graella i hem fet bé, ja que el Celta era una de les nostres bèsties negres dels darrers temps. Hem fet un partit seriosíssim de darrere endavant i d’endavant endarrere amb un 4-4-2, amb les línies ben juntes i ajudes constants en defensa. Les claus d’avui per mi han estat dos. La pressió que ha fet un jugador nostre quan tenien la pilota ells acompanyada de gent al voltant per robar la pilota. I el fet de marcar primer, i més d’un gol, sense deixar-los capacitat de reacció. Que féssim un gol mira, a ells poc els importava però amb dos i tres han baixat els braços definitivament. Per acabar destacar la gran forma de Messi, el compromís de l’equip, la transformació que ha aconseguit Valverde i la alegria que l’equip demostra. Estem consolidant un equip molt segur i confiat en les seves possibilitats que ens pot donar moltes alegries.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada