VISITES

contador de visitas

30 de nov. 2010

LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES 2010-1011


El Barça-Madrid en imágenes













LLIGA ESPANYOLA

Barça 5 (Xavi, Pedro, Villa 2, Jeffren) – Madrid 0

El millor del partit: deixar ben palesa la nostra filosofia de club i l’equip.

El pitjor del partit: el no saber perdre dels blancs.

La crònica ____________________________________________________

Un partit que havia despertat les millors expectatives. Tothom l’havia inflat al màxim des de Madrid. Pintaven bastos! Els experts deien que ara era el moment de guanyar d’una vegada al Barça. Només un crític el Jorge d’Alessandro que deia que amb aquest equip el Madrid no anava enlloc al Camp Nou. Potser s’ha vist minvat per la baixa d’Higuaín però crec que igualment el Barça els hauria humiliat, tal com ha fet. El rival ha vingut al nostre camp a jugar amb unes armes similars a les del Barça, avançant la defensa i intentant tocar la pilota. A l’hora de la veritat el que ha fet és obrir espais i perdre la pilota amb facilitat i jugar com un equip petit desinflant-se i sent incapaç de fer tres tocs seguits. Mentrestant el Barça ha mostrar la millor versió de l’Era Guardiola. En defensa hem estat impecables. Hem pressionat, sempre avançant-nos al rival. A mig camp l’hem remenat com mai, sempre amb superioritat, fent pujar els laterals i fent baixar Messi a mig camp. De manera que en moltes ocasions, acumulàvem cinc jugadors en el cercle central. En moltes ocasions tot i que el Madrid ajuntaven de manera inútil jugadors darrere, nosaltres seguíem amb una mobilitat brutal i amb tocs ràpids, parets ect fent parar boig el rival i plantant-nos clarament davant de Casillas. A més hem estat súper efectius. Al davant hem estat magistrals. Messi fent assistències i Villa i Pedro marcant.

Els gols ____________________________________________________

La primera jugada brutal ha estat el xut al pal de Messi, preludi del primer gol de Xavi aixecant la pilota per damunt de Casillas (0-1). El segon gol l’ha fet Pedro després d’una centrada per l’esquerra (0-2). Villa ha fet els dos propers gols en sengles jugades amb pilota llarga que el davanter ha sabut introduir a la porteria. Dos gols de davanter davanter; dubtes –pels qui en tinguessin- esvaïts (0-4). Finalment, Jeffren a centrada de Bojan, que n’ha tingut una de molt clara, ha tancat el marcador (0-5).

Coses a comentar ______________________________________________

Com que ja vaig dir que ja em podia morir ja no ho puc tornar a dir i hauria de tornar a la vida... Res que hem vist el partit a Colldejou en companyia de la Natàlia, l’Oscar, el Martí i l’afició culé del poble i hem xalat com bojos amb els gols i hem cridat indignats quan hem vist injustícies com les burrades i xuleries de Ronaldo, les entrades de Kedhira i la “barriobajeria” de Ramos o els cops de Carvalho. La gent culé a part de la golejada i la humiliació dels blancs ha esclatat amb esportivitat amb crits contra la burreria i xuleria de Mou, el qual per primera vegada ha demostrat que és humà. Si sempre mantingués aquesta actitud segur que als camps on van no hi hauria tanta animadversió contra l’equip blanc. Els equips surten més que motivats contra ells ja que tot el que diuen i el que fan implica prepotència i xuleria.

Cap equip de Mou havia encaixat mai més de quatre gols i a més són cinc gols que ens posen líders a dos punts d’ells. Aquests és la injustícia que només estem a dos punts d’ells quan la diferència que hi ha actualment és abismal. Ara només faltaria que el proper cap de setmana tornem a perdre el liderat. Esperem que no!

Quin plaer poder estar veient el Punto Pelota. L’Hermel i el Siro desbarrant del Madrid mentre que a Canaletes la Gent encara està celebrant la gran victòria culé. Per fi ha entrat el Roncero dient que ha esta culpa de l’àrbitre i que els jugadors del Barça han provocat i que ens falta humilitat. Ah i -<<...que se siente orgulloso de ser madridista>>-. Les mateixes paraules que va dir amb el la pallisa al Bernabéu. El 2-6 va ser brutal però és que el resultat d’avui també m’omple de joia i felicitat. Ara ja em puc tornar a morir tranquil. Gràcies Pep! No hi ha res semblant que es pugui sentir al plaer que se sent quan marquem un gol al Madrid! Visca el Barça! Iblama

29 de nov. 2010

ARA ÉS L'HORA DE LA VERITAT!

El poble de Catalunya ja ha anat a votar, fent augmentar fins i tot el nombre de vots respecte a altres anys. Ara és l'hora dels polítics! Ara és l'hora de posar en pràtica tot el que han promès. Prenguin nota senyor Mas. CIU ha estat la força més votada (62 escons). La gent ha demostrat que estava farta de tripartits i jo crec que sobretot estava farta de Montillades, de cares de póker davant els dictàmens que arribaven des de Madrid. El CÀSTIG més sever ha estat pel PSC (28 escons). ERC (10 escons) també ha rebut un bon cop de puny i pel que he sentit darrerament perquè no ha sabut portar per bon camí la senda de la independència. Camí que s'ha obert per SI amb 4 escons. Per molt que diguin els votants també han castigat -encara que menys- IV (10 escons), especialment pels casos impresentables mal resolts pel Saura i mala gestió d'Horta. Al mateix tamps el PPC (18 escons) i Ciutadans (3 escons) demostren que a Catalunya hi ha un vot espanyolista i autonomista; una clara referència al que passarà en el govern de Madrid. Ara falta saber com es resoldrà tota aquesta amalgama. Molts catalans desitgem que CIU no pacti de cap manera amb el PP. Si ho fan crec que ja començaran amb mal peu la legislatura. Tant de bó d'una vegada per totes es pugui assolir una mena de Front Català, per dues raons. Primera, per tenir molta més força a Madrid i a Europa i Segona, per prendre mesures conjuntes per poder sortir de la crisi el més aviat possible. Iblama

25 de nov. 2010

LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES 2010-1011

  • LLIGA DE CAMPIONS
  • Panatinaikos 0 - Barça 3 (Pedro 2, Messi)

  • El millor del partit: entre Pedro i Adriano.
  • El pitjor del partit: les imprecisions de la primera part i Piqué en certes fases. Praticar i fer evident el Fair Play no provocant la tarjeta de Piqué per anar net a la següent fase.




  • La crònica _________________________________________________________
  • El plantejament dels grecs era molt clar. Tancar-se i sortir ràpids al contratac per sorprendre la nostra avançada defensa amb el velocitat. I bé, només ho han aconseguit en una ocasió que en Valdés ha rebutjat magistralment. Hem fem rondos a mig camp eterns i ens costava molt arribar a la seva porteria. Al final però Pedro ha aconseguit el primer gol enviant al pal llarg la pilota (0-1). Llavors el partit s'ha trencat una mica i en Guardiola ha ordenat que els jugadors canviessin les posicions. El Barça ha gaudit de diverses ocasions que no ha sabut materialitzar.
  • A l'inici de la segona part el partit s'ha trencat una mica i hi ha hagut per moments més espais, cosa que ha estat aprofitada per Messi per fer el segon gol després d'una jugada marca de la casa, típica de dream team, amb parets i tocs ràpids i desmarcades i fent el gol final (0-2). El tercer gol l'ha marcat Pedro de nou culminant una bona jugada semblant a la del segon (0-3). Sembla que torna a estar enratxat.
  • Al final un espontani ha saltat al camp i l'afició grega ha acabat llençant bengales al camp. I au, classificats per a la següent ronda, primers de grup i jugant el partir de tornada a casa. Objectius complerts! Bona Feina! Iblama


24 de nov. 2010

JA HE DECIDIT EL MEU VOT!

Després de molts dies de pensar-ho crec que he arribat a diverses conclusions. Estic tip de Tripartits. l'Etapa Maragall no va ser dels tot dolenta, fins i tot va saber plantar cara a Madrid. Queda clar doncs perquè va acabar fora del govern. Llavors ens van entaforar l'encefalograma més planer de Catalunya: en Monti. I com que no sumava ni a la de tres van enganyar als votants amb una nova reedició del Trist i partit Tripartit. I la meva pregunta va ser en aquell moment: i per què no es presenten plegats a les eleccions i deixen d'ensarronar als votants d'ERC, IV i PSC. I és que molta gent va votar a el partit que va votar ja que consideraren que defensaven els ideals més propers a ells. I va i, independentment del que tu sentissis va i pacten després de les eleccions. Defenso els pactes i les aliances però pre-electorals. Per tant, com que estic dolgut no votaré cap dels membres del Tripartit. Evidentment tampoc votaré ni el partit de les Camacho's Croft ni el dels despullats pel carrer (PP - Ciutadans; que segons diu la Camacho són d'esquerres). Havia pensat votar CIU però tampoc els votaré no fos cas que obtinguessin una majoria massa absoluta i fessin el que els rotés, com van fer durant molts anys. A més en Mas no ha descartat un pacte amb els Pp's. Això li restarà vots, entre ells el meu.
Ja fa molts dies que he descartat el vot a en Laporta per dues raons. Primera perquè va trair Reagrupament. Amb tants partits l'únic que fem és dividir l'esquerrra. Tampoc el votaré ja que n'estic tip de les referències al Barça que fa constantment. Lamentable! Això li restarà mots vots! Finalment dir que he renunciat a votar cabareteres i bojos! Per tant només em queden dues opcions: Reagrupament i Vot en blanc (Donar un vot de confiança al que surti de les urnes). Jo ja ho he decidit! Iblama

21 de nov. 2010

LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES 2010-1011

CAMPIONAT DE LLIGA
Almeria o - Barça 8 (Messi 3, Bojan 2, Pedro, Iniesta, Akasiete en pp)
El millor: l'efectivitat de l'equip i la recuperació de Bojan
El pitjor: esperem que no sigui l'excés de confiança

La crònica _____________________________________________________

M'he passat tota la nit dient el mateix i de fet ja fa dies que ho dic. Quasi tots els partits del Barça, si fóssim efectius, hauríem pogut acabar en golejada. Jo ja no dic fer vuit gols però tres o quatre per partit sí. I és som capaços de crear un fart d'ocasions al llarg del partit i moltes vegades ens perdem en voler fer la jugada del segle. Ahir des del primer minut, es va veure que la tònica seria diferent i que seria un partit fàcil, fàcil. De fet el rival ens ho va posar molt fàcil. Si es volen mantenir a primera no pots jugar al Barça amb les mateixes armes que nosaltres defensivament. El que van fer ahir els d'Almeria és suïcidar-se! I nosaltres xino xano vam anar creant, tocant i marcant. Si a això hi afegim una altíssima efectivitat tenim el 0 a 8 final. Excel·lent. Messi va fer un hat-trick i sobretot me n'alegro per Bojan ja que va tornar a sentir-se jugador -golejador-. El pobre segur que devia estar neguitós. Només cal veure la patada que va donar després de marcar a la pilota que estava dins de la porteria. Esperem que la ratxa no s'aturi!

Doncs res; ara esperar el derbi del proper dilluns. Esperem que poguem jugar com nosaltres sabem. És la garantia que ens pot acostar a la victòria. Si fem les coses bé els rivals ho tenen molt difícil. Esperem que aixi sigui! Iblama

16 de nov. 2010

PRESENTACIÓ DE LA PRINCESA DE JADE DE COIA VALLS A LA LLIBRERIA ARACELI DE REUS 161110

Ens hem reunit a la libreria Araceli una trentena de persones per assistir a la presentació de La princesa de Jade de Coia Valls, el nou premi Nésor Lujan de Novel·la històrica.
En primer lloc en Xulio ens ha passat una projecció amb la que ens ha presentat el llibre. En ella hi podíem veure seqüències en les que la Coia ens anava explicant el que sentia en diferents entorns pels quals es bellugava, recitant petites poesies i expressant sentiments en veu alta. Després l'Araceli ha fet una presentació del llibre fent una aproximació amb el que ha sentit ella llegint-lo. Llavors la pròpia Coia a peu dret ha llegit un fragment de la part final del seu llibre. Aleshores ha arribat el torn del Francesc Valls, el qual una vegada més ha especificat que no té cap parentesc amb la Coia. Ha estat la part més tècnica. Ha parlat de la manera d'escriure, de les sensacions, dels sentiments, dels nexes, de la tècnica... La pròpia Coia finalment ha intentat fer-nos entendre que el llibre és part del viatge que l'escriptora va iniciar per Orient!
La presentació s'ha tancat amb un torn de preguntes i la signatura -amb dedicatòria- dels llibres, per acabar amb un petit piscolabis.
Doncs res l'enhorabona i molta sort Coia! I que ara poguem ser partíceps de la teva novel·la! Sort! Iblama







15 de nov. 2010

FESTA MAJOR DE SANT FRANCESC D'ASSIS DE PORRERA 12, 13 i 141110

Les festes majors de Porrera són dues fites anuals. La de maig marca l’entrada a l’estiu i la de novembre comença a acostar-nos a l’hivern més dur. Passada la festa d’hivern el camí es directe cap al Nadal i el fred, i mira que enguany ens ha fet uns dies esplèndids a Porrera. Amb tot són uns dies en els que el poble s’omple d’una màgia diferent, de gent nova, de molta gent jove que participa en els diferents actes previstos i donen una vida especial a la vila. Quan marxes en pic s’ha acabat la festa sempre ho fas amb una recança al cor!

LA CRÒNICA DE LA FESTA MAJOR DE SANT FRANCESC D'ASSIS DE PORRERA

____________________________________________________


DIVENDRES 121110

La Silvia Bel (actriu d’Infidels, Vendelplà i de teatre), des del balcó de Consistori va oferir-nos un pregó ple d’energia i emotivitat evocant a la valentia i la lluita constant per la llibertat i la Constitució del poble de Porrera. Els fets ocorreguts al segle XIX, arran de la guerra de Successió, van suposar que es declarés Porrera vila eminentemente constitucional i els seus defensors beneméritos de la Patria. Fins i tot, als porrerans ens van arribar a titllar com población más revoltosa que ninguna otra en Cataluña. Els assistents aplegats al peu de l’Ajuntament van aplaudir amb força el pregó de l’actriu.

Llavors la gent va baixar fins a la plaça de Missa per assistir a l’inici del Correfoc dut a terme per la Colla de Garcia. Hi va haver tres moments espectaculars. El primer a la mateixa plaça on van fer una encesa amb tots els diables de la colla. El segon a dalt del Pont Vell i el tercer a la Plaça Carretera amb diferents enceses conjuntes i l’ensordidora traca final. Mentre baixaven pels drets carrers van fer les delícies de joves i més grans amb un bany de foc, corredisses i fum. El sopar, després de l’espectacle va ser agraït.

A la nit la Carrau ens va oferir les seves mogudes cançons al Casal i la festa, per als més joves, es va allargar fins ben entrada la matinada amb els Dj Merey i David.

DISSABTE 131110

Ben d’hora, la Colla de Grallers va passar pels carrers del poble amb el toc de Matines. Molts ens vam llevar de cop! Mentrestant a la Plaça carretera s’iniciaven els preparatius per muntar la fira del vi i els inflables per la canalla. Cap a les onze es va donar per obert el Tasta Porrera; una fira de Vi i Menjars del territori i els més petits van poder xalar botant als inflables.

Enguany la fira va comptar amb la col·laboració de 16 cellers de Porrera: Celler Ardèvol i Associats, S.L.C, Celler Cal Pla, S.L., Celler Castellet, S.C.P., Celler de l'Encastell, S.C.P., Celler Joan Simó, S.L., Celler Vall-LLach S.L., Cims de Porrera, S.L., Clos Dominic S.L., Domaines Magrez Espagne, S.L., Ferrer Bobet, Marco Abella, S.L., Mas Martinet Ass., Merum Priorati, Parmi Priorat S.L, Sangenís i Vaqué, S.L., Trosset de Porrera. I a més diferents entitats i restaurants del poble (La Cooperativa, Cal Carlets, Lo Teatret, Cafè Antic, Bar Priorat i la Caçadora) ens van permetre degustar uns plats escollits per a l’ocasió: caragols, truita amb suc, botifarra amb fesols, popets, senglar... De manera especial es va habilitar una botigueta on podies adquirir vins amb un 20% de descompte. Tot un èxit tant pel que fa als vins com pel que fa als menjars. Fins i tot es pot dir que la plaça va quedar una mica petita entre unes coses i les altres.

A la tarda, després de compratir una bona estoneta amb els fillols, en una sala del casal, es va inaugurar una exposició feta amb representacions de clics de Famobil. En ella s’hi podien veure des d’un pessebre, al circ romà, escenes de camp, vaixells, castells... Posteriorment, es va procedir a fer el Bingo al mateix casal i després el Sopar de Càtering amb canalons, bacallà ect Finalment, la nit –que es va acabar quasi bé l’endemà- es va tancar amb el ball amb la Privada i la disco-mòbil dels Sound Luxe.

DIUMENGE 141110

Entre 8:30 i 9:00 la gent de la Colla de Grallers i Geganters –i altra gent voluntària- es van anar trobant a la Plaça Carretera. És el moment més especial de la Festa major: el Repartiment de Coques. I ja fa molts anys que fa. Antigament la gent es vestia amb els vestits típics de catalans –nois i noies- i amb animals de càrrega anaven casa per casa repartint entre els veïns la típica coca de Porrera. Des de que tenim els nostres gegants –el Molló i la Garranxa- i els grallers, el repartiment es fa de manera conjunta. De manera que Grallers, timbalers –de la Colla de Porrera-, Gegants i gent en general vestida de catalans i catalanes, segueixen amb l’antiga tradició de fer el repartiment de coques. Enguany a més estem d’enhorabona; al seguici s’hi ha afegit un nou element. Es tracta de Lo Tossal, un cap gros al qual donem la benvinguda.

Els més petits van trucant porta per porta oferint les coques de sucre, mentre els gegants ballen al so de les gralles. Puntualment es fan diferents parades per descansar. En destaquen dues la que es fa a la plaça de l’Església, que aprofitem per fer una foto de grup, i la que es fa davant del cafè. Aquella és espectacular ja que allà et donen cafès, cafès amb llet, vermut... i alguna per picar. En altres punts del poble la gent de les cases ofereix menjar i beure als participants. Un altre punt neuràlgic per fer un descanset és als Olivers, on les galetes i el vi fan les delícies dels participants. Dos punts ineludibles són al tombar del carrer de la Font i davant del Celler de Cal Pla, on el vi blanc corre com l’aigua.

En tot aquest context fa la mar de goig veure com els més menuts de les cases, surten de casa seva vestidets de catalanets i ho viuen amb una il·lusió desbordada.

La festa té el punt i final al Casal on el repartiment es conclou amb una xocolatada popular.

No ens vam poder entretenir massa perquè poc després començava la Missa en honor al patró Sant Francesc d’Assís, que se celebra en aquestes dates, en pic la collita de raïm i fruits secs ja està al sac i ben lligada. En l’acte religiós hi ha un moment molt emotiu a la part central. Els més menuts –encara vestidets- pugen fins a l’altar amb ofrenes diverses simbòliques de la zona: raïm, avellanes, nous, coca, fruita... i el Mossèn els rep a peu d’altar, abans de començar la consagració. L’ofici es va tancar cantant els Goigs de Sant Francesc d’Assís.

A fora, a la plaça, una gentada esperava l’inici dels Castells. Quin goig fa la plaça, sense cotxes i plena de gent! A partir de les 13 hores la Colla de Tarragona –amb ratlles vermelles i blanques- ens va oferir 6 figures castelleres ben maques que van ser aplaudides amb sentiment. Té molt mèrit com aquestes persones són capaces una damunt de l’altra de fer unes figures que van pujar més amunt d’un segon pis. Sempre hi ha aquell moment d’èxtasi quan l’anxaneta està a punt de passar la cama per damunt de l’acotxador per donar la figura per aixecada. Quina emoció! És impressionant poder veure els castells des de dalt; és una perspectiva absolutament diferent.

L’atrafegat dia es va acabar amb un espectacle de ball a càrrec dels Wonder Dance al casal.

L'ALBUM DE LA FESTA MAJOR DE NOVEMBRE DE PORRERA _________________________________________________________________






































Iblama