CAP DE SETMANA DEL MEU 35è ANIVERSARI 16-190611

DIJOUS 160611 – REUNIÓ CONSELL DE REDACCIÓ LO COLLET

Darrer dia d’una setmana carregadeta, carregadeta... Hem preparat la selec i els exàmens de recuperació de la resta. Bufff! Vaig plegar a tocar de les vuit, temps justet de plegar, agafar el cotxe i pujar cap a Colldejou, sopar de pressa i anar a la Biblioteca Magda Guerrero. Teníem reunió de la revista per preparar el proper número que sortirà properament. Primer de tot ens vam organitzar per muntar la revetlla de Sant Joan al poble i finalment ens vam posar a muntar –prèviament la revista-. Acabarem a les dotze tocades!

DIVENDRES 170611 – BAIXOS PORRERA, ASSAMBLEA INDIGNATS, SOPAR A LES PEIXATERIES, CONCERT JOAN MASDÉU

Fou una nit intensa, amb vent i una miqueta de pluja. Puntualment, a les 07:30 hores ens va desvetllar de cop el despertador. Ens esperava un dia llarg i intens, que acabaríem de nou al poble. Vaig baixar cap a Reus per recollir a mon pare i anar a Porrera per fer una mica d’endreça; molta cosa va acabar a la gala de Sant Joan. Sort d’això! Al vespret, dutxats i ben nets, ens vam trobar al Tubo amb els MaiMa i els seus amics. Vam estar una bona estona xerrant i vigilant que tot estigués en ordre; va costar una mica! El “Perro Verde” va rebentar més d’una consciència. Al Mercadal hi havia una Assamblea oberta del Grup Democràcia Real ja. Hi vam assistir una estoneta i la veritat és que és molt interessant. La gent va prenent el torn de la paraula i es discuteixen diferents temes cadascú defensant la seva postura i intentant arribar a un consens. La llàstima és que ja hi comença opinions una mica incomprensibles però que es fan sentir molt. Ara el que es vol és anar als barris per fer arribar les propostes a la gent. Ànims i endavant!

Posteriorment, ens vam trobar amb la Xell i la Natàlia per anar a sopar al Mas de l’Àvia, a les mateixes Peixateries Velles, on més tard en Joan Masdéu feia el concert. Destaco la llesca que em vaig cruspir amb bacó, formatge i ceba. Força recomanable. Ara, no demaneu el vi de la casa! Peleon, peleon! Per fi a les 24h tocades en Joan Masdéu va fer acte de presència a l’escenari. La gent tenia ganes de veure’l: -<>-. Els reusencs se l’estimem molt però noi mai no acaba d’afinar del tot i els concertes acaben sent bastant avorrits i monòtons, sobretot quan sol quedar-se sol damunt de l’escenari amb la seva guitarra; llavors cau de cop. Això no treu que tingui cançons molt maques i que ja han passat a la memòria dels reusencs.

Passades les 02h agafàvem el cotxe per fer cap a Colldi. La música dels Sopa ens va fer el viatge més amè. Només arribar ja va caure el primer regal de part de la Xelleta. Sota del coixí sobresortia una tele per la nostra habitació. Caram, caram! El dia s’acabava endormiscat en els millors somnis. L’endemà segur que seria un dia per recordar, calia descansar bé, doncs!

Ah! Les primeres a felicitar-me foren la Xell i la Nat a les 24:01. Primera fiblada al cor! Jejeje El segon va ser l’Israel eh; que no s’oblidi!

Assamblea dels Indignats al Mercadal

Sopar al Mas de l'Àvia

Concert Joan Masdéu a les Peixateries Velles

Primer regalillllllllllllllllu!

DISSABTE 180611

Com si una estranya força s’hagués apoderat de mi he de dir que no vaig sentir-me en cap moment nerviós ni tens. Vaig dormir com un soc i em vaig llevar la mar de relaxat. Vaig esmorzar i com en un ritual vam baixar cap als Racons. Allà ens esperaven la Rosa i el Joan que hem van regalar un jersei verd xulíssim i unes vermudes. Poc després, mentre la Xell posava l’enciam a l’aigua, com en un ritual –de nou ho dic- vaig anar muntant la taula i les cadires a l’exterior, sota del porxo; no sense abans haver posat musiqueta per animar l’ambient. Posar les cadires, parar la taula, posar els gots i els tovallons... Tot el parament quedava enllestit! Als voltant de les 13h van arribar la Colla de les Nenes de Reus amb els respectius nens (Joanet, Nil i Pol). Va fer un dia extraordinari perquè poguessin córrer i juga a fora. Fins i tot van jugar amb el “Cachorro”. Després van anar arribant els de Colldejou i voltants i com sempre els Amics de Reus, perduts en el laberint de camins dels Racons, van arribar més tard. I res, doncs, que ens vam anar seient i vam poder gaudir de l’aperitiu a base de coca en recapte, truites, patates, moresc... De primer amanida i de segon pollastre a l’ast. De postres fruita! Arribava el plat fort: l’hora dels pastissos. De dins a la caseta va sortir en volandes el pastís d’aniversari amb sis espelmes. Dos 34 que es corresponien als anys que feien la Moniqueta i l’Anna i el 35 meus. Va ser el primer “momentàs” de la tarda. Vam bufar les espelmes; de fet el ventet que bufava va fer la feina per nosaltres. Es van fer talls i es van deixar damunt de la taula. Com per art de màgia hem vaig quedar sol al cap de taula i em van anar caient regals: unes bambes-sabatilles súper modernes per anar a caminar, un llibre de la terra i una ampolla de vi, dues ampolles de vi i vermut, un llibre de ciència ficció, una mega motxilla per anar a caminar, un coixí per dormir... Segon “momentàs”. El tercer “momentarro” va arribar gràcies a la màgia que aportaren l’Adriana i el Ricard. Em van muntar una historieta-còmic en el que jo era el protagonista i en el que s’hi reproduïen les paraules que havia penjat al blog en honor al fet de fet anys. Impressionant! La veritat és que em va costat contenir la humitat que estava a punt de sortir pels ulls. Hem va arribar al fons del corrrrrrrrrrrrr! A més hem van regalar un “xapo” per fer-lo anar a l’hort. Bufffff! Estava a flor de pell. I mira, vam obrir el cava, vam brindar i fins i tot vaig dir unes paraules. Com vaig dir em dec estar fent vell i vaig tenint menys por de fer certes coses.

A partir d’aquell moment, comença aquella fase del dia en la que m’agradaria aturar el temps. Quan tothom està a gust xerrant, rient, menjant, fent el cafè... Quan sento que la vida m’ha regalat el poder compartir amb tots vosaltres aquests moments. Que la vida no m’ha donat germans biològics però si alguna cosa molt semblant o millor com sou tots vosaltres. De tot cor que us agraeixo que m’aguanteu i m’estimeu. Per qui ho llegeixi jo us dic que us estimo i que sense vosaltres la vida no tindria sentit! I ara és aquell moment en el que me’n recordo de molta gent que segur que uns temps enrere hauria estat contenta d’estar aquí. En fi!

Passem de l’eufòria més absoluta a quasi la depressió metafòricament parlant. Poc a poc la gent va anar marxant . Així que van recollir-ho tot per baixar cap a Reus. I és que la festa continuava: Mercat al Mercadal, Fira del Vi i Concert de Laxn. Don’t Stop!

Vam baixar tot xino-xano fins a Reus. Ens vam dutxar i ens vam arreglar una miqueta. La següent aturada era al Mercadal, on se celebrava una nova edició del Mercat Antic. En pic entres al carrer del Vent i avances cap a la plaça de l’Ajuntament el xivarri va in crescendo. Se sent com la multitud cada vegada es va fent més i més gran. I si, el Mercadal estava ple. Com cada any hi havia tot un conjunt de paradetes per rememorar el Mercat que es feia antigament en aquesta plaça. De fet, quan la plaça està néta, encara es poden observar les rajoles amb els números d’alguna de les parades marcades al terra. Hi havia el quiosc, les parades de verdura, la parada d’aviram, el boter, el que netejava les sabates, el senyor que venia “barquillos”, els orxaters (on destaca la brillant actuació d’en Ric), la família benestant que tombava per la plaça, el triler... En fi, tots els personatges i tot l’ambient que et podies trobar temps enrere. Les circumstàncies polítiques i socials actuals van fer que coincidissin amb hora el Mercat i la Manifestació dels Indignats. Al final a tocar de les vuit la mani va arribar al Mercadal on es va llegir un manifest i on molta de la gent que estava al mercat s’hi va afegir per escoltar el que deien els que parlaven. Entre les coses que ens han de fer reaccionar esmentar que els regidors de l’ajuntament de Reus volen apujar-se un 9% el sou, malgrat les converses mantingudes tan els uns com els altres abans de les eleccions. Mentrestant no veuen que al costat de casa seva hi ha un munt de gent al llindar de la misèria! Lamentable! PER AIXÒ AMB MÉS FORÇA QUE MAI CRIDO DEMOCRÀCIA REAL JA!

Poc a poc vam anar ascendint per carrer Monterols. En una iniciativa molt encertada la Cambra de comerç amb la Unió de Botiguers va posar al terra unes catifes vermelles del Mercadal a la Llibertat, i al mig, per cridar l’atenció de la Fira del Vi, uns ceps alts com arbres amb un farolet encès. Doncs bé, tot passejant vam arribar al Reus viu el vi. Vam adquirir els tiquets corresponents i vam fer les cinc cates. Enguany vam optar per GATZARA VINS (Gatzara negre 2009) de la D.O. Conca de Barberà, VINS PADRÓ (Vi criança Ipsis) de la D.O. Tarragona, CELLER L’ENCASTELL (Marge) de la D.O. Priorat, Celler Xavi Clua (Artiola Negre) de la D.O. Terra Alta i Celler Pasanau (Ceps) de la D.O. Priorat. De tots ells –Negres tots- em quedo sense cap mena de dubte amb el Marge i l’Ipsis. Altament recomanables!

Semblava que amb la passejadeta per la fira donaríem per tancada la nit però no. Vam anar veure els Lax a l’Anton Borrell. El cert és que em van agradar força. Els antics concerts dels Lax eren una passada. Ara les coses han canviat i s’ha de reconèixer que el nou cantant ho fa molt bé, tot i així ja no tenen la tirada que tenien abans. Malgrat tot encara viuen dels èxits de sempre, poca cosa han innovat en els darrers anys; per no dir res. El concert va estar molt bé! Solament dir que vaig tenir la sensació de ser una mica un carcamal al veure el feix de jovenalla que hi havia.

Al cap d’una estona van arribar l’Al i la Marta. Amb ells vam compartir una bona estona del concert, i per acabar-ho d’adobar encara vam anar a treure el cap al Campus. Total que el dia s’acabava amb un esgotament sideral al voltant de les 4h de la matinada. Havia però valgut molt i molt la pena.

Aniversari Isaac

Reus Viu el Vi

Manifestació dels Indigants al Mercadal (Democràcia Real Ja)

Mercat al Mercadal

Concert dels Lax'n Busto a la Plaça Anton Borrell

DIUMENGE – Aniversari al Batan

Per no faltar a la tradició familiar hem anat a dinar a casa de mons pares per celebrar el meu aniversari. El menú ha estat força ligth. Primer vermut, de segon entremès i de tercer canalons. Tot estava molt bo i a més ho hem regat amb un Celler de cal Pla blanc; “estupendu”. Per acabar-ho d’adobar m’han fet bufar les espelmes una vegada més. Jejeje Evidentment, només de veure’ls feliços ja en tinc prou. Finalment, m’ha fet entrega del regal: unes botes goretex per anar a caminar per la muntanya i algun que altre bitllet made in Blanch. Jejeje Després hem anat a donar un tomet per un Reus una mica més tranquil que el de la jornada anterior.

Així hem posat punt i final a un dels caps de setmana més intensos dels darrers temps. Ara a gaudir de l’entrada a l’estiu i de Sant Joan i de la festa major de Sant Pere, de les Barraques i de les vacances. Iblama

GRÀCIES A TOTHOMMMMMMMMMMMMMMMMMMM!