23 d’abr. 2013

SANT JORDI



Festa inamovible al calendari.
En el calendari és una data inamovible; se celebra el 23 d’abril. És una festa en la que s’hi fonen diversos elements: la primavera, les flors (simbolitzades en la rosa), l’amor, la pàtria catalana i la cultura (simbolitzades en el llibre). L’Ordre no importa; el fet està que enamora a qualsevol persona. Fins i tot s’ha començat a exportar a altre territoris. Pot ser que l’èxit estigui en haver-la mantingut en dia feiner; pot ser així la gent la viu més intensament.


Procedència
Jordi ve de Georgos que vol dir pagès. El personatge ja porta amb si mateix una tel de misteri, s’ha dubtat fins i tot de la seva existència. Sembla ser que fou un soldat romà que morí martiritzar a Palestina. Al llarg de la història hi hagut diversos testimonis de veneració del personatge com un màrtir a Occident. I és que si furgues una miqueta trobes que molts són els pobles que han bastit una llegenda al seu voltant. Va ser invocat com a patró de l’Imperi bizantí i dels cavallers medieval. Igualment, molts països i territoris el van agafar com tenir per referent (corona d’Aragó, Geòrgia, Anglaterra, Gènova, Sèrbia, Grècia, Portugal i Lituània). Les tropes de Catalunya medievals feien una invocació a l’hora de combatre, deien: “Aragó, sant Jordi” o “Sant Jordi, firam, firam”. Ell 1456 es van reunir les corts i el declarar patró de Catalunya, dedicant-li la capella gòtica del palau i posant l’escut de la creu a l’escut. A Catalunya és també el patró dels enamorats. Al patí del Palau de la Generalitat des del segle XV se celebra la fira dels enamorats o la fira de les roses.



La Llegenda
És el vencedor del drac en la llegenda que el fa enfrontar amb la bèstia representadora de tots els mals. La llegenda se situa a Líbia. Hi havia un llac infestat per un drac dolent a qui els habitants de la contrada havien d’entregar-li un membre per ser sacrificat junt amb un bé. Un dia es va entregar una donzella. El pare de la noia va prometre la seva filla a qui la recuperés de les urpes del drac. Fou Sant Jordi, cavaller de la Capadòcia que, després de fer batejar i convertir la gent al cristianisme, va combatre amb el drac fins a degollar-lo. De la sang en va florir un roser de soses roges, del que el cavaller en va oferir la més bella de totes a la donzella. S’han concebut també amb un significat de resistència i patriotisme de Catalunya.



Altres
En moltes contrades d’Europa s’ha erigit com el protector de les collites (en especial de l’ordi). A partir de 1926 es va afegir la celebració del dia del llibre ja que coincidia amb el la mort de Miguel de Cervantes o Shakespeare. Aquest dia els carrers s’engalanen amb parades de llibres que es venen amb un descompte per potenciar la lectura. Al mateix hi ha paradetes amb venda de toses perquè l’estimat pugui regalar una rosa a la seva estimada.

Per Sant Jordi, Montblanc celebra la Setmana Medieval on es dramatitza la llegenda de sant Jordi, junt amb una representació de les Corts Catalanes de 1414.

Alguns poemes de Sant Jordi
EL CAVALLER
Lo cavaller
Jordi guerrer
cuida avançar
per defensar
del rei la filla
on era el drac
tal premi n'hac:
molt poc après
ell ne fou pres
e fort batut;
dins en Barut
fou escorxat
per mig serrat.

Jaume Roig (1401-1478)

                LA FIRA DE SANT JORDI (fragment)
A la fira de les roses
a firar-me antany aní,
el roser de què em firí
en fa enguany de tan hermoses
que n'he fet parada aquí.
Hi ha la rosa alexandrina,
la vera i la d'esbarzer,
també les de Palestina,
que floreixen sense espina
de Jericó en lo roser.

Jacint Verdaguer (1845-1902)

 
 
                LA DIADA DE SANT JORDI
La diada de Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l'olor que en fan els aires,
i les veus que van pel vent:
"Sant Jordi mata l'aranya".
L'aranya que ell va matar
tenia molt mala bava,
terenyinava les flors
i se'n xuclava la flaire,
i el mes d'abril era trist i els nens i nenes ploraven.

Quan el Sant hagué passat
tot jardí se retornava:
perxò cada any per Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l'olor que en fan els aires.

Joan Maragall (1860-1911)

                UNA ROSA
Sant Jordi, santa diada
del passat i l'avenir,
Fe i Pàtria nostrada
del meu cor fas sobreixir.
Oh la bella matinada!
Quina joia de collir
una rosa perlejada,
una rosa a mig obrir!

Maria Antònia Salvà (1869-1958)

                SANT JORDI GLORIÓS
Sant Jordi té una rosa mig desclosa,
pintada de vermell i de neguit;
Catalunya és el nom d'aquesta rosa,
i Sant Jordi la porta sobre el pit.

La rosa li ha contat gràcies i penes
i ell se l'estima fins qui sap a on,
i amb ella té més sang a dins les venes
per plantar cara a tots els dracs del món.

Josep Maria de Segarra (1894-1961)