VISITES

contador de visitas

28 d’abr. 2013

CONCERT DE TXARANGO (TXARANGO I ELS 40 LLADRES) AL PALAU DE LA MÚSICA 260413







Amb la pluja trepitjant-nos els talons ens vam posar camí de Barcelona. L’Objectiu: assistir al darrer concert de gira dels Txarango al nostre país. Sempre és agraït donar un tomet pels encantadors carrers que envolten la part vella de Barcelona: les Rambles, Portaferrissa... Sempre hi acabes trobant una botigona amb encant o articles que en altres llocs no trobes. A tocar de les 20 hores vam decidir anar a fer una mossegada al Bar Restaurant El Reloj a la mateixa Via Laietana. Dos entrepans boníssims de sobrassada i bacó amb formatge junt amb unes patates fregides  i la corresponent cervesa fresqueta van ser el menú; recomanable. A tocar de les 20:45 hores vam anar acostant-nos a l’entrada del Palau de la Música Catalana. Hi havia ganes de festa. Majoritàriament era gent jove però sobtava veure com també hi havia gent de mitjana edat. Vam accedir al meravellós recinte, vam pujar per majestuosos escales fins arribar a les nostres localitats al segon pis. Una intensa calor ens va retornar a aquelles nits d’estiu de Reus, Riudoms, Tarragona, Salou... on vam sentir per primera vegada els Txarango. 






Semblava com si fins i tot la calor fos posada per amenitzar la nit. Sorts dels llibrets que ens van donar ja que ens van servir per ventar-nos. El cert és que la gent va començar asseguda el concert però poc a poc, sobretot amb les cançons més emblemàtiques, no només es va posar dreta sinó que va acabar pujant damunt de les cadires. Començava el darrer concert dels Txarango: Txarango i els quaranta lladres, inserit dins del Festival Mil·leni. El grup va reforçar els instruments de vent i va comptar amb dues cantants femenines de color a l’escenari. Un joc de llums constant va fer més vistós el concert que per cert deu el títol dels quaranta lladres als amics que van participar ahir en l’espectacle. Entre cançons van anar apareixent a l’escenari diferents actors i personatges famosos que van llegir o fragments de les cançons del grup o coses que els havien inspirat. Així anaren apareixent Joan Crosas, Cesc Freixas, Màrius Serra, una ballarina-clown i Tortell Poltrona i la Marina (llenguatge dels signes). Probablement, la intervenció més sentida fou la d’en Màrius ja que en el seu discurs tots ens hi vam sentir identificats en el descobrir Txarango. I és que és veritat molts –com nosaltres- hem descobert el grup gràcies als nostres alumnes. Jo concretament ho he d’agrair especialment al Roger i també a l’Adrià, el Pere i la Clàudia. Sense els meus estimats alumnes no hauria descobert aquest grup.







I com a tots els concerts van tocar les seves millors cançons insertant-ne alguna de nova segurament per formar part d’un futur nou cd. Hi va haver molts moments per recordar d’èxtasi entre la calorada. Per sempre recordaré que vaig formar part del grup de gent que va fer tremolar les grades del Palau de Música amb els skas, reagges i rumbes. Van tocar totes les cançons que ens han fet xalar en els seus concerts: Benvinguts al llarg viatge, en Caravana, Amagada Primavera, Volveremos, Pren el carrer, Vola. Amb les més sentimentals La Dansa del Vestit, Quan tot s’enlaira, Un pam de nas, Sueña como un niño.


Gràcies Txarango per la vostra alegria. Gràcies per les vostres cançons! Gràcies per haver fet la major part dels concerts de franc. Iblama