Amb la pluja trepitjant-nos
els talons ens vam posar camí de Barcelona. L’Objectiu: assistir al darrer
concert de gira dels Txarango al nostre país. Sempre és agraït donar un tomet
pels encantadors carrers que envolten la part vella de Barcelona: les Rambles,
Portaferrissa... Sempre hi acabes trobant una botigona amb encant o articles
que en altres llocs no trobes. A tocar de les 20 hores vam decidir anar a fer
una mossegada al Bar Restaurant El Reloj a la mateixa Via Laietana. Dos
entrepans boníssims de sobrassada i bacó amb formatge junt amb unes patates
fregides i la corresponent cervesa
fresqueta van ser el menú; recomanable. A tocar de les 20:45 hores vam anar
acostant-nos a l’entrada del Palau de la Música Catalana. Hi havia ganes de
festa. Majoritàriament era gent jove però sobtava veure com també hi havia gent
de mitjana edat. Vam accedir al meravellós recinte, vam pujar per majestuosos
escales fins arribar a les nostres localitats al segon pis. Una intensa calor
ens va retornar a aquelles nits d’estiu de Reus, Riudoms, Tarragona, Salou...
on vam sentir per primera vegada els Txarango.
Semblava com si fins i tot la
calor fos posada per amenitzar la nit. Sorts dels llibrets que ens van donar ja
que ens van servir per ventar-nos. El cert és que la gent va començar asseguda
el concert però poc a poc, sobretot amb les cançons més emblemàtiques, no només
es va posar dreta sinó que va acabar pujant damunt de les cadires. Començava el
darrer concert dels Txarango: Txarango i els quaranta lladres, inserit dins del
Festival Mil·leni. El grup va reforçar els instruments de vent i va comptar amb
dues cantants femenines de color a l’escenari. Un joc de llums constant va fer
més vistós el concert que per cert deu el títol dels quaranta lladres als amics
que van participar ahir en l’espectacle. Entre cançons van anar apareixent a
l’escenari diferents actors i personatges famosos que van llegir o fragments de
les cançons del grup o coses que els havien inspirat. Així anaren apareixent
Joan Crosas, Cesc Freixas, Màrius Serra, una ballarina-clown i Tortell Poltrona
i la Marina (llenguatge dels signes). Probablement, la intervenció més sentida
fou la d’en Màrius ja que en el seu discurs tots ens hi vam sentir identificats
en el descobrir Txarango. I és que és veritat molts –com nosaltres- hem
descobert el grup gràcies als nostres alumnes. Jo concretament ho he d’agrair
especialment al Roger i també a l’Adrià, el Pere i la Clàudia. Sense els meus
estimats alumnes no hauria descobert aquest grup.
I com a tots els
concerts van tocar les seves millors cançons insertant-ne alguna de nova
segurament per formar part d’un futur nou cd. Hi va haver molts moments per
recordar d’èxtasi entre la calorada. Per sempre recordaré que vaig formar part
del grup de gent que va fer tremolar les grades del Palau de Música amb els
skas, reagges i rumbes. Van tocar totes les cançons que ens han fet xalar en
els seus concerts: Benvinguts al llarg viatge, en Caravana, Amagada Primavera,
Volveremos, Pren el carrer, Vola. Amb les més sentimentals La Dansa del Vestit,
Quan tot s’enlaira, Un pam de nas, Sueña como un niño.
Gràcies Txarango
per la vostra alegria. Gràcies per les vostres cançons! Gràcies per haver fet
la major part dels concerts de franc. Iblama
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada