VISITES

contador de visitas

30 d’oct. 2013

TEMPORADA 2013-2914



COMPETICIÓ: Lliga Espanyola.
MARCADOR: Celta 0 - Barça 3 (Alexis i Cesc 2).
TÒPIC/TÍPIC. Amb els suplents, solvents!
EN VERD. Cesc.
EN VERMELL. Pedro.
EL DE NEGRE: Dues errades: no donar el gol al Celta i no xiular un penal a Messi.
LA CONTRA. Hem jugat bé una hora i mitja malament. Hem sortit endollats i hem sabut ser superiors al davant amb els molts espais que han deixat. El rival estava molt aculat. Fins i tot el mig del camp ha tocat la pilota amb rapidesa i hem sabut estar junts i replegar-nos bé. Amb la lesió d’Adriano ens hem vist desorientats.
A LA CAVERNA.  Aneu criticant! A nou punts.

LA FOTO DEL MUNDO DEPORTIVO


28 d’oct. 2013

CAP DE SETMANA DEL RAL·LI CATALUNYA 25-271013



DIVENDRES 251013. TROS: QUASI FINAL AVELLANA I ARRANJANT L’HORTET.
Amb un dia mig ennuvolat però amb una calor semblant a la primaveral vam encarar una de les darreres fases del plegar avellanes. Una mica ho fem per zones, sempre deixant una part per plegar a baix per si plou. Ara estàvem a la part més alta, coneguda com a Espatlla a tocar una desena de pinets que hi coronant la primera muntanyeta. Mira que els avellaners són petitons alguns. Malgrat tot fan unes avellanes ben maques. Doncs bé, vaig acabar enllaçant la part baixa a tocar del Comellà fins a la part més alta a l’Espatlla. Ara queden raconets i si es vol encara pujar una mica més amunt, entrant en territori senglar a veure si ha quedar alguna cosa.
Aprofitant la humitat de la terra hem aprofitat per començar a remenar-la una mica, tot esperant l’arribada de la pluja.

Tot pujant pel coll de la Teixeta des de Porrera, ja al quilòmetre tercer hi havia gent amuntegada a la cuneta per presenciar la prova del Ral·li Catalunya a dalt del coll en un tram nocturn que van col·locar. Realment impressionant. Hi havia gent de tots els colors i de totes les edats. Gent amb caravanes, ben preparades i gent pretenent passar la nit de qualsevol manera estirant-se a dins dels cotxes. Hi ha una veritable passió pel motor i això que el mundial estava decidit.
Ah... per sopar vam fer pa amb tomàquet amb oli del raig de la Selva. Impressionant!



DISSABTE 261013. HORTS D’EN RIC: PÈSOLS I CEBES. RAL·LI CATALUNYA I BARÇA-MADRID AL CASAL.
Ben d’hora, mentre el dia es llevava i amb una humitat important, he fet cap a l’hort. La setmana anterior, el Ric va preparar dos bancals per poder-hi posar les llavors de pèsols. En total van ser 250 grams. En un raconet hi hem posat 25 cebes de cara a l’hivern. Tristament, constatar que les tomaqueres ja ens ho han donat tot. S’han assecat molt ràpidament, per tant ja podem donar per conclosa la collita d’enguany.



A tres quarts de dotze, es va donar el tret de sortida del tram del Ral·li Catalunya. Una estoneta més tard el cotxes esperitats passaven per davant del poble de Colldejou, sota l’atenta mirada i comentari de la gent allà present. Jo no hi entenc massa però recordo que en Sebastian Loeb passava i quasi que no ho notaves, en canvi els corredors que han passat enguany foten un soroll superior. Els primers cotxes amb Ogier i Sordo lluitant per la victòria, van passar amb la carretera ben neta. Poc a poc l’asfalt va anar embrutant-se de pedretes, fulles i trossos d’asfalt i goma. Així que els cotxes que van anar venint van tenir més dificultats. Vam alternar diferents vistes a dins del poble mateix. Nosaltres quan ens vam cansar vam anar cap a caseta, vam pujar al terrat i ens vam posar a fer el vermut mentre acabàvem de veure com passaven la resta de corredors.














Mig dinat me’n vaig anar a la nau del Llorens per rematar la feina i veure el segon tram. Allà si que ho tenien ben muntat. Bona brasa i tot tipus de menjar: carn, llangonissa, pollastre, sardines, cansalada, avellanes, pa, coques, licors... Buf! Ens vam passar la tarda tot menjant mentre esperàvem l’inici de la segona passada. I si, passats dos quarts de cinc va arribar el primer cotxe. 












Des d’allà els cotxes s’embalen molt més i la veritat és que passen llescats ben a la vora de la cuneta. Passen a una velocitat que la veritat, si perdessin el control... feina rai! Al pontet que hi ha a la vora la carretera fa un petit saltet i els cotxes quan passen tens la sensació que també salten una mica. Xulo, xulo! Al final el Ral·li Catalunya 2013 ha quedat així: 

Classificació final del 49 RallyRACC Catalunya-COSTA DAURADA
1-Sébastien Ogier-Julien Ingrassia (Volkswagen Polo R WRC), 3h.33’21.2
2-Jari-Matti Latvala-Miikka Anttila (Volkswagen Polo R WRC), a 32.9
3-Mikko Hirvonen-Jarmo Lehtinen (Citroën DS3 WRC), a 1’13.7
4-Thierry Neuville-Nicolas Gilsoul (Ford Fiesta RS WRC), a 1’33.9
5-Evgeny Novikov-Ilka Minor (Ford Fiesta RS WRC), a 2’01.0
6-Mads Ostberg-Jonas Andersson (Ford Fiesta RS WRC), a 2’26.0
7-Martin Prokop-Michal Ernst (Ford Fiesta RS WRC), a 4’55.8
8-Hayden Paddon-John Kennard (Ford Fiesta RS WRC), a 6’55.7
9-Robert Kubica-Maciek Baran (Citroën DS3 RRC, 1r WRC2), a 11’14.1
10-Abdulaziz Al Kuwari-Killian Duffy (Ford Fiesta RS WRC), a 13’26”8
Dani Sordo va abandonar al tenir una topada diumenge.
La classificació general per pilots i equips:
Pilots
1. Ogier               265
2. Neuville          158
3. Latvala             144
4. Hirvonen        126
5. Sordo               117
Marques
1. Volkswagen
    Motorsport    382
2. Citroën Total
    Abu Dhabi      274
3. Qatar M-Sport             174
4. Qatar               169
5. Abu Dhabi
    Citroën Total 63
· Més informació a: RACC   (clica)

La tarda seria molt llarga. Mira que vam anar d’hora al Casal no obstant ja estava ple. Clar la gent no es volia perdre el Barça-Madrid, de manera que hi va anar en massa. Encara vaig estar prou de sort i em vaig poder asseure. S’ha de dir que majoritàriament la gent era culer, tot i que algun madridista de tant en tant es deixava sentir. La primera part va ser nostra però a la segona ens vam anar diluint com el sucre i el Madrid va ser millor. En l’ambient es respirava la tensió de veure que ens podien fer mal en qualsevol moment. El moment de major èxtasi fou amb el gol d’Alexis; hi va haver una explosió d’eufòria arran d’haver hagut d’aguantar la tensió tota la segona part. Per un futbolero aquests partits són els millors.


Més info a Lo Collet digital (clica)

DIUMENGE 271013. MAS: FAVATADA I CARNADA.
En un dia esplèndid vam anar a Porrera per dinar plegats al maset faves ofegades i carn a la brasa amb allioli, també mig “celebrant” el final de la collita 2013. 






Em sento super orgullós de poder tenir un mas històric en peu i poder gaudir-ne tal com van fer els nostres avantpassats i no haver-lo deixat caure com molts dels masos de la vora. Per mi ha estat molt important i he de donar les gràcies a mon pare per haver perseverat en el seu manteniment en peu. Sinó, hores d’ara, parlaríem d’una runa més de la terra licorella prioratina. El Vila Teresa segueix en peu i al voltant també em mostro content perquè hem sabut mantenir i conservar aquests avellaners, els quals en una mena de miracle de la natura, any rere any, ens donen els seus fruits.

27 d’oct. 2013

TEMPORADA 2013-2014



COMPETICIÓ: Lliga Espanyola.
MARCADOR: Barça 2 (Neymar i Alexis) – Real Madrid 1.
TÒPIC/TÍPIC. Victòria... però aquest és un altre Barça.
EN VERD. Alexis i Valdés. I el record per Tito Vilanova.
EN VERMELL. Iniesta.
EL DE NEGRE: Diria que correcte tot i la dificultat. Potser havia d’haver expulsat Ramos i probablement hi hagi un penal en contra del Barça per unes mans d’Adriano, un altre que crec que no és sobre Cristiano –tot i ser dubtós- i un altre sobre Cesc que podria ser.
LA CONTRA. Una primera part brillant per part del Barça amb un estil diferent del que estem acostumats. El nostre equip va fer una passa enrere i va tancar més i millor les bandes, fixant les posicions de Di Maria i Cristiano i Bale. Així ells no ens van agafar contraatacant. Realment quasi que no van rematar. Vam fer circular la pilota amb força velocitat i criteri encara que tampoc no vam arribar amb gran claredat e l’àrea rival. En canvi a la segona part ens vam descoordinar, vam perdre la pilota i ens van dominar, fins al punt de posar-nos l’ai al cor. La forma física tampoc ens va acompanyar. Va entrar l’Alexis i al fer el gol va sentenciar el partit tot i que en els darrers minuts van fer el gol de l’honor.
A LA CAVERNA.  Ja podeu parlar de boicots i merdes. Justament estem ja a sis punts i si hi hagués justícia hauríem d’estar a vuit com a mínim. Per tant no us queixeu tant.

LES FOTOS DEL MUNDO DEPORTIVO



24 d’oct. 2013

ARA QUE FA QUARANTA ANYS DE LA MORT DE PAU CASALS (1876-1973)




-“La música, aquest meravellós llenguatge universal hauria de ser font de comunicació entre tots els homes”-.

APUNT BIOGRÀFIC (fundació Pau Casals:  www.fundaciopaucasals.org)


Pau Casals ha estat un dels millors violoncel·listes del segle XX i reconegut internacionalment com un dels millors intèrprets i directors d’orquestra del seu temps.
Nascut al Vendrell el 29 de desembre de 1876, va mostrar ja des de la infantesa una gran sensibilitat per la música. El seu pare, també músic, li va transmetre els primers coneixements musicals, que Pau Casals va ampliar amb estudis a Barcelona i Madrid. Amb només vint-i-tres anys va iniciar la trajectòria professional i va actuar com a intèrpret en els millors auditoris del món. Com a intèrpret, va aportar canvis innovadors en l’execució del violoncel, i va introduir-hi noves possibilitats tècniques i expressives. Com a director, buscava igualment la profunditat expressiva, l’essència musical que ell assolia amb el violoncel. Pau Casals també va exercir com a professor i compositor, amb obres com l’oratori El Pessebre, que es va convertir en un veritable cant a la pau, tot i que la gent el recorda pel Cant dels Ocells.
El desenllaç de la Guerra Civil Espanyola el va obligar a marxar a l’exili i a residir, primer, a Prada de Conflent (França) i, després, a San Juan de Puerto Rico.
A més de la seva extraordinària carrera com a músic, Pau Casals va mantenir sempre una dedicació incansable a la defensa de la pau i de la llibertat. Els nombrosos concerts benèfics, la implicació en accions humanitàries i les diverses intervencions a les Nacions Unides el van caracteritzar com un home de pau.


Pau Casals va morir l’any 1973, a l’edat de noranta-sis anys, a San Juan de Puerto Rico. Actualment, les seves despulles descansen en el cementiri del Vendrell.

REFLEXIÓ
En els temps que corren per Catalunya, per una banda desastrosos per l’ofec econòmic i la crisi i per l’altra part esperançadors i encoratjadors per començar un nou camí cap a la llibertat, no puc deixar de recordar un dels fills més il·lustres de la nostra pàtria catalana: en Pau Casals. Una persona que amb els anys encara pren més força en la seva lluita per la llibertat i l’estima fins a la medul·la que va professar per la seva terra Catalunya. La barbàrie franquista va fer que com molts catalans i defensors de la democràcia i la llibertat, hagués de marxar de la seva terra. Posa els pèls de punta passar-se per la Vajol –darrera etapa de molta gent en el seu pas a l’exili cap a França- i veure el monument a la Llibertat i a la Pau a l’encreuament de França i Catalunya, en el que hi van deixar la seva sentida petjada gent com en Picasso i Pau Casals. Tots dos van coincidir-hi i vam afirmar que era un monument a la Pau. I com deia, en Pau Casals, com molts altres van haver de marxar de casa seva primer a Prada de Conflent i finalment a San Juan de Puerto Rico, sinó probablement hauria estat perseguit. Ha de ser duríssim! Tot i així, amb la limitació de recursos que va patir encara va ajudar com va poder a compatriotes seus.       

-“S'ha d'ajudar a tothom i encara ho puc fer, tot i que estic esgotant els meus recursos. A Espanya tots els meus béns han estat confiscats, inclosa casa meva. Però mentre serveixi per a aquesta tasca que m'he imposat, em quedaré aquí”-.
 
Entre el 1938 i el 1940 Casals va donar més de 140.000 francs als catalans exiliats. També va escriure centenars de cartes a persones i organitzacions internacionals, per recaptar menjar, roba i medicaments. Molts d'aquests donatius els gestionava conjuntament amb dues organitzacions: Chaînes du Bonheur International i la Spanish Refugee Aid, de Nova York.
Va dir que mai més trepitjaria terra catalana mentre hi hagués el dictador. La mort però el va sorprendre l’any 1973. No va ser fins el 1979 que el seu cos i el seu violoncel van tornar a Catalunya, essent enterrat al cementiri del Vendrell, entre el reconeixement del poble català. Aquell any li fou concedida, a títol pòstum, la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.



El 1971 va compondre l'Himne a les Nacions Unides, que dirigí el 24 d'octubre d'aquell any en un concert a la mateixa seu de les Nacions Unides. Aquell dia històric el secretari General de les Nacions Unides U Thant li entregà la Medalla de la Pau. Fou llavors quan Pau Casals va pronunciar un discurs lluny dels protocols. Saltant-se el guió va fer una lloança aferrissada i sentida de la maltractada terra catalana. Fou en aquesta ocasió que va pronunciar la frase What is more, I am a Catalan. Potser molts hauríem d’aprendre del mestratge i l’exemple de Pau Casals. Són molts els exemples que demostren que han humiliat Catalunya i se n’han aprofitat i no l’han respectat. Si unim esforços i forces per lluitar per defensar la nostra terra i reclamar la mateix a llibertat que va reclamar en Pau Casals, segur que aconseguirem que Catalunya sigui lliure.

PARAULES DE PAU CASALS A L’ONU - 24 D’OCTUBRE DE 1971
Aquest és l’honor més gran que he rebut a la meva vida. La pau ha estat sempre la meva més gran preocupació. Ja en la meva infantesa vaig aprendre a estimar-la. La meva mare – una dona excepcional, genial - , quan jo era noi, ja em parlava de la pau, perquè en aquells temps també hi havia moltes guerres. A més, sóc català. Deixeu-me que us digui una cosa... jo sóc català. Catalunya és avui una regió d'Espanya, però què ha estat Catalunya? Catalunya ha estat la nació més gran del món. Jo us n'explicaré el per què. Catalunya va tenir el primer Parlament democràtic molt abans que Anglaterra. I fou al meu país on hi hagué les primeres nacions unides. En aquell temps – segle onzè – van reunir-se a Toluges – avui França – per parlar de la pau, perquè els catalans d’aquell temps ja estaven contra, CONTRA la guerra. Per això les Nacions Unides, que treballen únicament per l’ideal de la pau, estan en el meu cor, perquè tot allò referent a la pau hi va directament. (...)

Fa molts anys que no toco el violoncel en públic, però crec que he de fer-ho en aquesta ocasió. Vaig a tocar una melodia del folklore català: El cant dels ocells. Els ocells, quan són al cel, van cantant: "Peace, Peace, Peace" (pau, pau, pau) i és una melodia que Bach, Beethoven i tots els grans haurien admirat i estimat. I, a més, neix de l’ànima del meu poble, Catalunya.

Mestre Pau Casals, aquesta setmana ha fet quaranta anys de la vostra mort. Els catalans us tenim ben present. Gràcies per la vostra música, per haver creat un llenguatge tan emotiu, per haver expressat tant. I gràcies per fer de Catalunya una terra digna al món. Iblama