VISITES

contador de visitas

15 d’oct. 2013

PETIT HOMENANTGE A LLUÍS COMPANYS (en el 73è aniversari del seu afusellament)




He estat tocant la pedra del monument a la llibertat aixecat al Coll de la Vajol. Aquella pau, aquell silenci... aquelles paraules sentides d’en Pau Picasso i en Pau Casals que hi romanen escrites. Aquell sentiment lligat a una terra catalana maltractada que molts van haver de deixar enrere per tenir una mica de dignitat a les seves vides. 


Penso en aquella corrua de la injustícia. En el pobre Lluís Companys i com molts altres que acabarien morint en mans dels feixistes. I el món no deia res. Ens va girar l’esquena tothom. Em venen al cap Antonio Machado, Federico Garcia Lorca i tants altres. Sento una enorme impotència. Sento ràbia i penso en l’avi Paco i tots els nostres pobres AVIS. L’Opció va ser marxar o quedar-se i acotxar el cap, restar en silenci i viure -si es que se n’hi pot dir viure a pràcticament ni poder comunicar-te amb els teus en la llengua que t’han ensenyat els pares-. Ja se’n van cuidar de tapar els ànims dels més grans. I així es morí el generalet just poc abans dels meu naixement. Els “constitucionales” o “els padres de la constitución” es van encarregar de construir el que anomenem “Estado de Derecho”. Van fer una constitució a la seva mida. No eren dictadors però sabien ben bé el que havien de fer: no deixar cap fissura per on la nostra terra catalana pogués traspuar. La realitat però ha demostrar que Catalunya sempre ha d’anar un pas endavant que la resta de l’Estat. La maquinària estatal espanyola ha anat teixint un vestit a la seva mida. I nosaltres ho hem anat entomant tot, acatant el que dictaminaven des de la capital del Estado. Hem pagat mes del que ens han tornat i al mateix temps seguim tenint infraestructures obsoletes, ens deixen sense corredor del mediterrani, no ens connecten el port de Barcelona per pocs metres, hem de pagar autopistes, ens volen retallar el català, ens diuen que la llengua que es parla a la franja és el Lapao... i a més encara ens hem de sentir dir lladres i puta Catalunya.



M’agradaria d’aquí un temps poder tornar a la Vajol i recordar tota aquella pobra gent que va haver de patir la humiliació de l’exili i m’agradaria poder dir-los amb alegria que per fi la seva terra catalana estimada ja és lliure i que la primera pedra d’aquest dilatat esforç la van posar tots aquells que foren executats per la barbàrie, per aquells que van haver de deixar casa seva i per tots aquells que van plantar cara al feixisme i han defensat fins ara la terra, la cultura i la pàtria catalana. Visca Catalunya Lliure! Mas Porrera 250913

Avui fa 73 anys que el feixisme franquista va afusellar el president legítim de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys (Tarròs 1882-Barcelona 1939).


"Tornarem a sofrir, tornarem a lluitar i tornarem a vèncer." Discurs de Lluís Companys el març de 1936, després de ser alliberat de la presó, on hi era després d’haver proclamat l’Estat Català l’octubre de 1934.
França i Alemanya han demanat perdó per haver entregat Companys als feixistes. Espanya encara no ha fet ni un pas per restaurar la memòria del president assassinat.

2 comentaris:

ricderiure ha dit...

diumenge vam visitar la seva tomba (i la de Verdaguer i Macià) al cementiri de Montjuic, al fossar de la pedrera on hi ha el Memorial democràtic, un lloc molt especial que hem va posar la pell de gallina. Et recomano la visita.
salut tituuu!

Iblama ha dit...

doncs prenc la referència amic! merci pel comentari!