QUÈ S’HA CELEBRAT O FET? Pont de Tot sants. Res de jalogüín ni punyetes! Ni –‘truco’ ni ‘trato’ ni collonades d’aquestes. Reivindico les nostres tradicions i les nostres maneres de fer. I ben bonic que és celebrar la Castanyada amb la castanyera ben a prop, a poder ser escalfant-nos amb un bon foc, sopant bé i menjant castanyes, panellets i boniatos. Una bona mistela, ratafia o vi ranci i a allargar la nit.
EL PERSONATGE. Vull recordar un dels poetes que més m’ha impactat en literatura espanyola: Miguel Hernàndez. Just aquesta setmana ha fet 108 anys del seu naixement (1910-1942).
Per molt que es digui, crec que encaixa millor amb la Generación del 27 al costat de poetes com Federico Garcia Lorca.
«Por las calles voy dejando
algo que voy recogiendo:
pedazos de vida mía
venidos desde muy lejos.
Voy alado a la agonía
arrastrándome me veo
en el umbral, en el fundo
latente de nacimiento».
Va morir amb 31 anys. El van condemnar a mort per haver format part del bàndol republicà; per ser ‘rojo’. Li van commutar la pena per 30 anys de presó. Allà va emmalaltir. Va agafar tuberculosi i al final que va morir a la flor de la vida. Diuen que els ulls li van quedar oberts i no van aconseguir tancar-los. Vicente Aleixandre li va dedicar aquest poema (fragment inicial):
No lo sé. Fue sin música.
Tus grandes ojos azules
abiertos se quedaron bajo el vacío ignorante,
cielo de losa oscura,
masa total que lenta desciende y te aboveda,
cuerpo tú solo, inmenso,
único hoy en la Tierra,
que contigo apretado por los soles escapa.
Lorca vilment assassinat i llençat a una cuneta. Machado exiliat i mort. Hernàndez es va quedar, va complir la pena que li van imposar i va morir vilment malalt. Heus aquí l’herència de la barbàrie del franquisme. No es pot oblidar ni perdonar mai això! Cada vegada que algun malparit aixeca el braç per enaltir aquesta època se’ls hi hauria de buidar el cor. Prou enaltiment del franquisme. Legisleu ja d’una vegada per penar aquests desgraciats.
L’EFEMÈRIDE. 1 de novembre de 1478 la butlla 'Exigit sincerae devotionis' autoritza l'establiment del tribunal de la Inquisició a Castella i d'Aragó. Quina gran vergonya! Si hem recordar el Imperio per la xacra de l’espoli i ocupació d’Amèrica o el tribunal d’assassins de la Inquisició anem arriats. Dues de les grans vergonyes de les que ningú se’n pot sentir orgullós. Els milers de persones que entre els uns i els altres es van carregar. I el més lamentable; sota l’auspici i dictamen de l’església i el vist i plau del poder. Són temes que s’haurien d’ensenyar ben profundament a la canalla perquè se sàpiga ben bé que no s’ha de fer. Doncs bé; aquest tribunal va acabar amb la vida arbitràriament de milers de persones amb judicis sense cap justícia pel sol fet de fer coses suposadament en contra de l’església. L’any 2004 el Papa Joan Pau II va demanar perdó per les atrocitats que es van cometre en nom de Déu. Cosa que l’església filo feixista espanyola no ha fet explícitament.
LA METEO/ESPAI TERRA. El temps darrerament ens dóna moviment. Setmana amb un temporal de vents fortíssims a casa nostra dilluns i dimarts. Dimecres aigua a dojo i temperatures en la línia baixa. Al Pirineu ha nevat amb sorprenents gruixos a les parts altes. Lo fotut és que el temporal s’ha traslladat a Itàlia provocant inundacions i destrosses. Segons les dades en diferents punts de Catalunya les millors dades des de fa 24 anys. La imatge impactant ha estat veure la plaça de sant Marc de Venècia inundada amb 1,5 metres d’aigua. Els vents han superat els 180 km/h. Al sud de Sicília ja es compten per 12 les víctimes mortals pels forts aiguats. Terrible! Previsions acomplertes amb algunes imprecisions! Estacions d’esquí obertes al Pirineu i previsions sorprenents de neu per mig any.
Califòrnia està en alerta. Un guèiser s’està movent i pot provocar un desastre a la falla de sant Andrés. Es calcula que en deu anys de mesuraments s’ha mogut fins a 780 metres. El tema està que ara estan en risc vies de tren i carreteres però es tem que pugui anar més enllà. Algú dubta que la terra és ben viva?
EL TREMENDING TÒPIC/MEDIA. Com que a les Espanyes només la Sexta hi ja donat la rellevància que té, jo ho tractaré en aquest apartat. Sens dubte és la notícia de setmana. S’ha fet públic el que demana la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat en relació amb les penes per la gent del Procés. Els uns i els altres s’han cobert de glòria demanant fins a 30 anys de presó per a Oriol Jonqueras a qui consideren el ‘cabecilla’ de la ‘trama’. Per cert, cap referència a Puigdemont (fet que ha denunciat el Cuevillas perquè deix en ridícul la justícia espanyola). 17 anys per a la Carme Forcadell, el Jordi Sànchez i el Jordi Cuixart, 16 anys per a la majoria dels consellers, entre els quals Turull o Rull i 11 per a Josep Lluís Trapero. Mínima discrepància amb l’Advocacia en les penes. Pel contrari, els feixistes de VOX quadrupliquen les penes. Més enllà de tot això, llegides una mica les acusacions, que per cert han fet embogir les xarxes, són vergonyoses. Es basen en tot un seguit de mentides que és inversemblant que es puguin creure. Dir que la gent va exercir la violència, que van llençar la gent contra les institucions, que van pegar-ferir més policies que no pas manifestants, que el govern va mentir amb els ferits, que va malversar (quan el Montoro va dir que no)... és tant lamentable! Tal com va dir l’Ameer (advocat de la Clara Ponsatí), Franco estaria molt content amb el que està passant a Espanya.
QUE N’APRENGUIN! Nova Caledònia, que és una colònia francesa, vota avui en referèndum si se separen de França o no. El més important ja no és només el resultat -que evidentment ho és- sinó que ells, lliurement, decidiran a qui volen pertànyer: si ser sobirans per si sols o romandre lligats a França. Jo entenc que això és el Dret a l’autodeterminació dels pobles independentment de quin sigui el seu estatus organitzatiu, comunitat, autonomia, colònia... Cadascú lliurement que decideixi el seu futur si és que se’n sent la necessitat. Allà no hi aniran els francesos amb porres a pegar-los, ni empresonaran tots aquells que aposten per un referèndum. Alguns poden dir que la diferència entre Nova Caledònia i Catalunya és que ells són un colònia i nosaltres no; pura demagògia! Jo crec en el lliure determini dels pobles. De la mateixa manera que una persona decideix el que vol fer i ser en el futur, els pobles poden fer-ho igual. El que és cert és que allà on s’omplen la boca de ser un exemple de democràcia al món, no són els més indicats per donar exemples quan en realitat hi ha molts tics de ser hereus del franquisme.
UN TIP I L’OLLA PLENA. En una conversa que s’ha fet pública, María Dolores de Cospedal hauria encarregat a l’ex comissari Villarejo "treballs puntuals" sobre la Gürtel el 2009. Les clavegueres de l’estat ben amunt. Una prova més de la guerra que d’amagat feia el govern del PP. Fernandez Díaz, De Cospedal són alguns dels noms de treballets demanats de sota mà a aquest miserable per seguir tenint-ho ‘todo atado y bien atado’. On és el Casado donant explicacions? Per higiene democràtica aquesta miserable hauria d’haver dimitit o ser cessada. No creuré en la regeneració democràtica d’Espanya fins que no es faci net de tota aquesta escòria; són la viva imatge de les corrupeteles i els tràfics d’influències del franquisme.
ESCLAUS DE LES DADES. Investigadors de la Universitat de Berkeley han aconseguit demostrar que una mateixa cèl•lula solar pot produir dues classes d’energies renovables: hidrogen (combustible d’hidrogen a partir d’aigua) i electricitat. I tot gràcies al nou dispositiu HEPV (cèl·lula fotoelèctrica y voltaica híbrida). Ara el que mancaria, segons l’agència EFE, és que poguessin assolir la potència necessària suficient. Pel que es veu, es produeix una millora del 6% al 20% en la generació d’energia solar. Pot ser una veritable revolució!
DURUS A QUATRE PESSETES. Segons un informe del banc UBS publicat a ‘The Guardian’ corrobora que en el 2017 els multimilionaris van guanyar més calers que en qualsevol moment de la història. Així és el món; la injustícia d’aquest món capitalista i cruel. Això només es pot parar amb una revolució. Mentre el poder es mesuri pels calers no hi ha res a fer. Sempre hi haurà desigualtats, perquè volen que n’hi hagi. El seu xiringuito només és sostenible amb el treball de la majoria, mentre ells viuen del ‘cuento’. El que hem de fer és revoltar-nos per tenir igualtat d’una vegada i si convé acabar amb tots aquests lobbies de poder que manega la banca. Els més grans malparits de la història; d’ells depèn tot i no ho podem permetre! Primer les persones!
EL PROCÉS. Setmana de presentació de La Crida. Per molt que ens diguin nosaltres hem d’anar fent la nostra via. S’ha volgut que sigui fet amb diner privat per evitar futurs maldecaps. En pocs dies s’han superat fàcilment els 25.000 afiliats. De totes maneres, això no amaga que la gent que va donar la cara i l’esquena volia un pas més en ferm en pro de la República. El que passa és que la gent té uns paciència infinita, i tot el que es pugui acabar fent val i s’accepta, sempre i quan es visualitzin dos conceptes al final: la lluita per l’alliberament dels presos polítics, la denúncia a Europa de com les gasta l’Estat espanyol i l’acostament a la República.
TIP DELS IUESEIS. El ros ha agafat el protagonisme de la campanya electoral, de per si ‘pastelera’ i ‘cansina’, quan al 2016 ell mateix havia criticat l’Obama per haver fet el mateix (ell mateix es delata). En un esclat de populisme barat i fastigós, ha anunciat que enviarà 15.000 soldats a la frontera. Ha amenaçat amb que si els hi llencen pedres podran disparar. Cada vegada més gent no el pot veure! Realment és patètic! Gran part de la pagesia se li ha posat en contra per les mesures proteccionistes que han frenat les exportacions i com ells molts treballadors del sector han dit que li han perdut la confiança. Per paliar les pèrdues ha dit que els hi donaran 8 dollars, quan es calcula que en necessitarien una quarantena. En aquests escala anti Trump s’hi han anat afegint molts personatges també públics. La darrera ha estat Barbra Streisand, que ha publicat un disc en el que inclou una cançó on el critica.
REUS DE TOTA LA VIDA/CAMP. Aquest cap de setmana passat hem sabut que els comandos tabarnianos han despenjat la banderola de ‘llibertat presos polítics’ i el llaç del balcó de l’Ajuntament de Reus dues vegades. Per tant han tingut la barra de violentar l’edifici públic amb escales i despenjar el que l’Ajuntament va penjar, per després a més posar-ho a les xarxes. I jo pregunto: això no és punible? A l’edifici de l’Ajuntament de nou el llaç la pancarta hi llueixen a la part més alta. No ens derrotaran!
EL NOSTRE PA DE CADA DIA. Govern espanyol i Vaticà han quedat per parlar i acordar que les restes de Franco no siguin enterrades a la catedral de l’Almudena de Madrid. El problema és que la representant espanyola ha dit una cosa i el del Vaticà una altra. La Calvo ha dit que hi ha acord i l’altre ha dit que no. Paper galdós el que han jugat els dos. Els espanyols que amb la tonteria estan fotent el ridícul deixant que es pugui plantejar que vagi a Madrid segons el designi familiar. I els vaticans que com no s’impliquin seran còmplices de tenir enterrat un feixista sanguinari en una de les seves catedrals. Quina falta de previsió senyors socialistes. Amb tants assessors que teniu, a ningú se li va ocórrer això? A no clar, la culpa potser també és de l’independentisme!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada