Després de dos anys
sense festa major enguany l’esperava amb candeletes. I si efectivament he de
dir que les expectatives no em van defraudar. Ha estat una de les millors
festes majors que he viscut i em sembla
que la gent ho ha viscut com mai, amb una intensitat que ha inundat els carrers
i les places del centre.
Així es va anunciar
amb el pregó de la festa. En Jaume Amenós va dir que per ell era un plaer poder
ser el pregoner i que gaudíssim d’aquests dies. En vam començar a gaudir a
Barrakes però tornant al dia del pregó vam assistir al pregó ben a prop de cal
Navàs. I així va caure la primera tronada.
Sense temps per massa
cosa, en el lateral de plaça que toca a la Laurie hi havia muntat un escenari
des d’on es van llençar les botes amb Masclet. Acte seguit es va iniciar el
Cercavila del Masclet, del que va ser especial protagonista el Bou de Mesa.
En acabar, vam
baixar a la Prioral per assistir al concert que ens va oferir l’Orfeó Reusenc.
Va ser d’especial aclamació el We aret the
world de Michael Jackson, fins i tot demandat per mossèn Creus. Si ja de
per si la Prioral impressiona amb aquest cor encara més.
La nit la vam
finiquitar en la gran trobada d’Havaneres de la Palma.
Així vam saltar al
divendres. A la plaça del Pallol vam ser testimonis de la gran festa que suposa
el Bou amb arròs i el posterior ball de revetlla amb l’Orfeó Reusenc. L’energia
que desprenen es contagia; l’alegria s’encomana.
Arribàvem així als
dies grans de sant Pere. Primer de tot dissabte vam anar a Completes. Ens vam
esperar pacientment davant l’església per assistir a l’arribada de les
autoritats. En sec, després que tots els elements festius se situïn a la vora
de la porta, s’encén la torxa i tots a l’uníson es posen tocar les seves
danses. És eixordador! S’aixequen dues torres de castells, torres amb
cercolets, i de Mossèn Joan de Vic, el drac s’alça i els gegants ballen. Vam
entrar una estoneta a sant Pere mentre començaven les Completes.
En sortir vaig
tenir l’oportunitat de pujar al balcó de la senyora Fineta damunt de la
patateria Laurie. Quin moment! Vaig assistir a un espectacle únic al món. Els
gegants es posen a ballar mentre les autoritats tornen a l’Ajuntament. La
xiulada que van rebre va ser apoteòsica. Només va ser trencada per crits d’independència.
Darrere un pilar del Xiquets de Reus va arribar fins a les portes del consistori.
Llavors es fa el silenci, s’apaguen els llums i quan els gegants ja són dins de
l’ajuntament s’encén la tronada. Un immens castells de focs antics i moderns va
posar el punt i final als actes.
La gent, havent
sopat, es va desplaçar a la Llibertat on actuava l’orquestra Cadillach per anar
de Revetlla. Els més joves estaven repartits entre la Palma amb la nit de Marxa
i la plaça Anton Borrell amb els Ghetto orquestra.
Ja ben d’hora les
matines i les campanes del campanar ens van fer posar els peus a terra. Ja al
migdia vam anar al Mercadal per assistir als castells amb els que ens van
obsequiar els Xiquets de Reus, sota un sol de justícia bastant suportable però
pel ventet que bufava. Calia estar preparat per la tarda.
L’àliga ens va
posar la pell de gallina amb el ball solemne curt davant de sant Pere a la
sortida de Missa. És d’aquells moments que ets sents reusenc fins la
medul·la. Enguany vaig col·locar-me a la porta de l’església i em va quedar l’àliga
de cara. T’ho miris per on t’ho miris et toca la fibra. Llavors en sortir es va
donar el tret de sortida de la processó de sant Pere. Nosaltres vam arribar-nos
a la cantonada de la plaça de les Basses. Era força insuportable ja que com a
la nit anterior hi havia moltíssima gent. Molts vam coincidir en afirmar que ha
estat dels anys amb més gent. Així que vam anar veient com passaven els
elements del seguici festiu i finalment sota pali la imatge de sant Pere.
Davant nostre els Xiquets van fer un pilar que va anar fins a les portes de l’Ajuntament
tot passant per davant del sant. Llavors la plaça va esclatar en crits d’Independència
aixecant estelades a les mans. Segon moment de la festa en el que la pell es va
eriçar. Va petar la darrera tronada i en finalitzar de nou la gent va tornar a
cridar amb força el que sentia.
Amb una enorme pena
vam anar tornant cap a les nostres cases. Ho esperes amb tanta il·lusió i són
uns dies que passen volant. I com ja he dit altres vegades: en pic passa sant
Pere l’estiu són dos dies. Gràcies per aquesta festa major. Visca Sant Pere!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada