VISITES

contador de visitas

1 de jul. 2014

FESTA MAJOR DE SANT PERE 2014

Després de dos anys sense festa major enguany l’esperava amb candeletes. I si efectivament he de dir que les expectatives no em van defraudar. Ha estat una de les millors festes majors  que he viscut i em sembla que la gent ho ha viscut com mai, amb una intensitat que ha inundat els carrers i les places del centre.


Així es va anunciar amb el pregó de la festa. En Jaume Amenós va dir que per ell era un plaer poder ser el pregoner i que gaudíssim d’aquests dies. En vam començar a gaudir a Barrakes però tornant al dia del pregó vam assistir al pregó ben a prop de cal Navàs. I així va caure la primera tronada.
Sense temps per massa cosa, en el lateral de plaça que toca a la Laurie hi havia muntat un escenari des d’on es van llençar les botes amb Masclet. Acte seguit es va iniciar el Cercavila del Masclet, del que va ser especial protagonista el Bou de Mesa.















En acabar, vam baixar a la Prioral per assistir al concert que ens va oferir l’Orfeó Reusenc. Va ser d’especial aclamació el We aret the world de Michael Jackson, fins i tot demandat per mossèn Creus. Si ja de per si la Prioral impressiona amb aquest cor encara més.




La nit la vam finiquitar en la gran trobada d’Havaneres de la Palma.



Així vam saltar al divendres. A la plaça del Pallol vam ser testimonis de la gran festa que suposa el Bou amb arròs i el posterior ball de revetlla amb l’Orfeó Reusenc. L’energia que desprenen es contagia; l’alegria s’encomana.





Arribàvem així als dies grans de sant Pere. Primer de tot dissabte vam anar a Completes. Ens vam esperar pacientment davant l’església per assistir a l’arribada de les autoritats. En sec, després que tots els elements festius se situïn a la vora de la porta, s’encén la torxa i tots a l’uníson es posen tocar les seves danses. És eixordador! S’aixequen dues torres de castells, torres amb cercolets, i de Mossèn Joan de Vic, el drac s’alça i els gegants ballen. Vam entrar una estoneta a sant Pere mentre començaven les Completes.

















En sortir vaig tenir l’oportunitat de pujar al balcó de la senyora Fineta damunt de la patateria Laurie. Quin moment! Vaig assistir a un espectacle únic al món. Els gegants es posen a ballar mentre les autoritats tornen a l’Ajuntament. La xiulada que van rebre va ser apoteòsica. Només va ser trencada per crits d’independència. Darrere un pilar del Xiquets de Reus va arribar fins a les portes del consistori. Llavors es fa el silenci, s’apaguen els llums i quan els gegants ja són dins de l’ajuntament s’encén la tronada. Un immens castells de focs antics i moderns va posar el punt i final als actes.














La gent, havent sopat, es va desplaçar a la Llibertat on actuava l’orquestra Cadillach per anar de Revetlla. Els més joves estaven repartits entre la Palma amb la nit de Marxa i la plaça Anton Borrell amb els Ghetto orquestra.



Ja ben d’hora les matines i les campanes del campanar ens van fer posar els peus a terra. Ja al migdia vam anar al Mercadal per assistir als castells amb els que ens van obsequiar els Xiquets de Reus, sota un sol de justícia bastant suportable però pel ventet que bufava. Calia estar preparat per la tarda.





L’àliga ens va posar la pell de gallina amb el ball solemne curt davant de sant Pere a la sortida de Missa. És d’aquells moments que ets sents reusenc fins la medul·la. Enguany vaig col·locar-me a la porta de l’església i em va quedar l’àliga de cara. T’ho miris per on t’ho miris et toca la fibra. Llavors en sortir es va donar el tret de sortida de la processó de sant Pere. Nosaltres vam arribar-nos a la cantonada de la plaça de les Basses. Era força insuportable ja que com a la nit anterior hi havia moltíssima gent. Molts vam coincidir en afirmar que ha estat dels anys amb més gent. Així que vam anar veient com passaven els elements del seguici festiu i finalment sota pali la imatge de sant Pere. Davant nostre els Xiquets van fer un pilar que va anar fins a les portes de l’Ajuntament tot passant per davant del sant. Llavors la plaça va esclatar en crits d’Independència aixecant estelades a les mans. Segon moment de la festa en el que la pell es va eriçar. Va petar la darrera tronada i en finalitzar de nou la gent va tornar a cridar amb força el que sentia.




















Amb una enorme pena vam anar tornant cap a les nostres cases. Ho esperes amb tanta il·lusió i són uns dies que passen volant. I com ja he dit altres vegades: en pic passa sant Pere l’estiu són dos dies. Gràcies per aquesta festa major. Visca Sant Pere!