ACÚSTICA FIGUERES 2014

L’ACÚSTICA #nomesalacustica

Tot i que el cartell no ha estat replet de grandíssims grups ens ho hem passat realment bé. Figueres i l’Empordà són sinònims de bona gent i de passar bons moments, i enguany no ha estat l’excepció. Si a més hi afegeixes un bon allotjament amb l’estimada gent de la Barretina a tocar de la Rambla, bon menjar i bon beure, el cap de setmana és complet, complet! Per nosaltres ja s’ha convertit en una cita ineludible per tancar les vacances d’estiu.

DIJOUS 280814. Vam arribar quan queia el sol i després de picar una mica vam anar a conèixer breument els CLAVE DEL SUR; un trio de Salt que ens va oferir uns quants ritmes tropicals.

En TOMEU PENYA ens va acostar a un altre món amb la seva veu meolidosa i els seus ritmes countrys. El seu nou treball es diu Arruix.

Teníem unes ganes enormes de sentir em HALLDOR MAR al Soul Cafè; pel que vam poder comprovar no vam ser únics. El local estava pleníssim i el cert és que ens va impressionar molt sentir himnes catalans d’en Sisa, en Lluís Llach, la Marina Rossell, en Raimon i molts altres versionats en anglès. Un gran moment va ser sentir Que tinguem sort d’en Llach. Aplaudir la tasca que ha fet en Halldor amb aquest disc Winds!

Abans d’anar a dormir vam tornar a fer cap al nou escenari de la plaça Catalunya (per cert, so discutible però un bon lloc i a aixopluc) per testimoniar la posada en escena de les OQUES GRASSES. T’acaben enganxant! Amb una transgressió impressionant ens van presentar el treball Digue-n’hi com vulguis.

DIVENDRES 290814.

Després d’haver sopat bé a la Barretina, vam anar a relaxar-nos una estona amb la BETH. És admirable com aquesta noia, ha acabat fent el que li ha vingut de gust. I què li ha vingut de gust? Cantar en català! Ens va presentar el darrer disc Família.

Vam continuar a la Rambla amb en JOAN DAUSÀ; una de les persones més polifacètiques de Catalunya. Ens va presentar el seu tercer cd On seràs demà?, a part de repassar moltes de les cançons que ja són èxits i fins i tot himnes com les cançons del Barcelona nit d’estiu o del Jo mai mai.

Passada la mitja nit, LA TROBA amb uns glossadors una mica improvisats ens van presentar un espectacle del tricentenari que la veritat no va agradar massa. La Troba va anar introduint les seves cançons i enmig els glossadors improvisaven cançons relacionades amb l’actualitat. Una llàstima no poder sentir la Troba en concert.

I va arribar el gran moment. Vam pujar fins a la Rambla i la veritat és que ja no s’hi cabia. Vam poder pujar el màxim que vam poder per acostar-nos a l’escenari. Era el moment dels TXARANGO. Ens van oferir el millor concert del certamen. Comparant la gentada que hi havia en relació amb altres anys s’ha de dir que no hi havia color. És la vegada que he vist més gent a la Rambla. Era admirable veure la sintonia entre petits i grans. Vam testimoniar com fins i tot senyores amb els cinquanta ben passats se sabien de pe a pa les cançons dels dos discos Somriu i Benvinguts al llarg viatge. Són els millors, tot i els problemes de so!

DISSABTE 300814.

Vam començar la vesprada amb un nou Tastet de l’Empordà: la MANUELA KANT i les cançons del seu Capítol Pilot. Una barreja de ritmes amb lletra catalana i gallega. Un bon descobriment!

LA IAIA. Els vam sentir per primera vegada tot presentar-nos el seu darrer disc On és la màgia? Musicalment no em van desagradar la veritat però m’esperava una mica més. Haurem d’escoltar-nos amb més pausa. Era admirable veure el noi de la pianola com tocava de tot i feia de tot.

A la Rambla, en GERARD QUINTANA i XARIM ARESTÉ ens van acostar al Tothom ho sap. Quin canvi el Gerard. La veritat és que se’l veu més solt al costat del Xarim. El rock’n’roll és el leiv motiv de la seva música. Els millors moments però els vam viure cantant com extasiats els grans èxits dels Sopa de Cabra.

De nou a la plaça Catalunya vam anar a bellugar l’esquelet amb la sempre convincent actuació de la 

FUNDACIÓN TONY MANERO, on a part de posar-nos a la pell la música disco i el funky amb temes ja clàssics, ens van presentar Lo haces tan bien.

I bé, de nou vam tornar a la Rambla per presenciar el darrer dels concerts: el dels PETS. A part de presentar-nos l’Àrea petita, van fer-nos gaudir amb moltes de les cançons que els han situat al capdavant de la música en català en els darrers temps. Evidentment, cal fer un reconeixement al grup de Constantí. Són molts anys fent música i emocionant-nos amb les seves lletres. Des d’aquí el meu humil reconeixment!

L’ACUSTIQUETA

A les 19 h els MOONWALKERS ens van presentar We are the world, un petit homenatge al gran Michael Jackson. La posada en escena va estar molt bé però és que la veu i la música encara van ser millor. Ens van repassar gran part dels grans èxits tant dels Jackson Five com de la seva carrera en solitari. Impressionant!

El dissabte vam assistir a un nou format per a nens: el HEAVY PER A NENS. És un projecte molt ben pensat ja que permet fer una aproximació a la música heavy als més menuts, mentre els més grans embogeixen amb clàssics del metall. No era estrany veure com la majoria de la gent gran rondava la quarentena. Gent que s’ha fet gran amb gran temes d’aquest estil. A l’escenari hi van aparèixer en Janjo Boix i en Papa Joules (ex Sangtrait). Sentir la seva harmònica cantant el Vol de l’home ocell va posar la pell de gallina a més d’un.

UNS POBLES I UNES CIUTATS DE L’EMPORDÀ

BLANES. Vam anar pujant des de Reus i vam fer una aturadeta a aquesta ciutat costanera. Un banyet i un bon dinar sempre venen de gust i més en aquestes aigües cristal·lines de les platges. A la tarda, primer vam voltar pel cas antic enmig del mercat fins arribar-nos a l’eslgéisa de santa Maria. Val la pena recórrer el que un dia va ser un recinte emmurallat, amb la vella entrada coronada pels sants patrons Sant Bonòs i Maximià, ben a la vora de la font gòtica recent restaurada. Havent dinat vam pujar fins a l’ermitona que blanca s’aixeca a dalt de tot del tocar, a redós de la torre de guaita i la fortificació del voltant. La vista de la costa i de la badia de Blanes des de dalt de tot és impagable malgrat el sol incessant que queia.

TOSSA. Allà un banyet es fa imprescindible i més un dia de calor. Així que motxilla en mà amb roba per canviar-se, banyet, canvi de roba i a tombar pel casc antic intramurs. Veure el vell poble des de dins del mar és una sensació única. Acostar-s’hi i recorre els seus carrers encara més. Aquesta vegada vam pujar a tocar de les parets de la muralla. La vista amb la Tossa nova al fons i la platja de pedretes fina se’t quedarà a la retina. A dalt de tot, val la pena mirar l’estret carreró que et condueix de nou a la part baixa. Allà res és en va. Les casetes estan molt ben conservades a banda i banda del carrer empedrat. En pic tornes a ser a baix és interessant acabar de tombar per les interessants botigones dels blancs carrers.

CADAQUÉS. Un clàssic. Ja hi hem estat moltes vegades però mai és en va tornar-hi, sempre descobreixes una realitat nova, un raconet nou. La llàstima és que el dia no va acompanyar massa i ens va ploure una mica. No obstant vam entrar a l’església, vam veure la casa Blaua, els porxos i els laberíntics carrerons que s’hi aixequen amb aquella blancor mediterrània. Un vermutet a primera línia de mar i a dinar bon peix i una bona paella.

CASTELLÓ D'EMPÚRIES. Ess troba a tocar de Roses i és una vila sorprenent, majuestuosa, inacabable. Els seus carrers serpentegen en el seu casc antic dins el que un dia va ser un dels recintes més inexpugnables de la zona. A la part de la muntanya encara conserva part de la muralla. I al bell mig del poble la grandiosa catedral dedicada a santa Maria. Places porxades, arcades, finestrons i finestrals, palaus de diferents èpoques denoten un passat esplendorós capaç de competir amb Girona, el gran centre.

AVINYONET DE PUIGVENTÓS. És un petit poblet que et trobes de camí de Besalú que conserva aquell silenci imprescindible del final de l’estiu, quan les famílies ja estan apurant les darreres hores de les vacances. Finestrones petites amb grans lloses de pedra, porxades amb centeners anys d’història, porxos... i molta pedra i ben posada!

BESALÚ. Un dels nuclis més impressionants a tocar de la costa brava. Vam voler donar-hi un tomet i ens vam trobar immersos enmig de la fira Medieval que cada any celebren. És un cap des setmana molt especial per la vila ja que sembla recular en el temps una pila d’anys i tornar a l’edat mitjana. Es van programar un munt d’actes: abanderats, timbalers, arquers, presència dels comtes en persona, espectacles de tota mena... menges de l’època, refrigeris etc Al llarg dels seus carrerons s’hi van establir tot tipus de paradetes que oferien productes tradicionals com podien ser sabons, embotits, formatges, articles d’artesania... Dinar allà enmig de l’Edat mitjana va ser tot un privilegi!