IBLAMA BLOG : ARA ÉS L’HORA A REUS 040914

5 de set. 2014

ARA ÉS L’HORA A REUS 040914

Eren les 19 hores i la plaça Prim ja estava plena. Hi havia una filera que omplia la Plaça. Més tard la gent que s’havia anat concentrant a les portes del Teatre Fortuny doblava la que hi havia en un primer moment. Hi Havia moltes ganes d’assistir a aquest acte a la nostra ciutat. L’ANC de Reus amb la col·laboració d’Òmnium i el suport de Reus per la Independència han organitzat l’acte Ara és l’hora, per un país nou. Si el Teatre Fortuny feia goig la plaça en feia tant o més. Hi havia un munt de gent que s’han quedat a les portes del recinte; no hi cabien! Amb un gest d’agrair els participants en la trobada han sortit a la plaça a saludar la gent i dirigir-los unes paraules.

Primer de tot s’ha passat un vídeo amb els elements festius de Reus i diferents actes que s’han fet a la ciutat a favor del procés, després d’una breu actuació amb gralles i timbals. Llavors presentador David Bagés ha donat el tret de sortida. Els primers convidats han estat la Laura Borràs -directora de la Institució de les Lletres Catalanes-, el Modest Guinjoan -economista-, i la Clàudia Dasca -nedadora olímpica-. La Laura ens ha recordat que al llarg de la història personatges il·lustres de la cultura espanyola han menystingut la nostra llengua catalana (tal com Menéndez Pelayo, Juan Valera...). I que molts escriptors catalans es veien coartats en l’ús de la seva llengua materna. En segon lloc, en Modest Guinjoan ens ha fet evident que no serà una tasca fàcil però que Catalunya econòmicament és viable. Ah, i que no ens ha de fer por el possible boicot d’Espanya als productes catalans. Finalment, la nedadora Clàudia ha posat una mica més d’emotivitat en explicar els seus sentiments arran de la seva participació en competicions olímpiques amb Espanya. En tot moment ha reconegut ser una professional però que no sentia com seva aquella bandera i aquell himne.

Entremig, el Pep Sala ha fet acte de presència i ens ha desengreixat una mica l’acte fent-nos cantar, mentre tocava el piano, El tren de mitja nit i una versió de l’11 de Setembre adaptada als nous temps. Així hem arribat a la segon part de l’acte; no sense continuats crits d’Independència entre els assitents.

Han pujat a l’estrada la Muriel Casals (presidenta Òmnium), en J.M Vila d’Abadal (president de l’associació de Municipis per la independència) i la Carme Forcadell (presidenta de l’ANC). Tots tres han volgut acabar d’encoratjar als assistents que hem de ser forts i persistents, que el camí no serà fàcil. Queda clar que ells només són els representants del poble i el poble el que vol és fer un pas més. Vol tenir el dret a decidir i decidit sobre el futur. S’han marcat dues fites ben clares: el proper 11 de setembre amb la V i el referèndum del 09 de novembre. Són les dues passes que hem fer plegats poble i polítics per dignificar la nostra identitat catalana. Hem quedo amb una frase de la Carme i que es veu que va dir en Cocteau –“Ho vam aconseguir perquè no sabíem que era impossible”-. En el referèndum, han donat arguments suficients per votar SI SI.

De nou en Pep Sala s’ha posat guitarra en mà i ens ha fet cantar el Boig per tu de SAU.

I llavors, com aparegut de les immensitats, ha pujat a l’escenari un entre emocionat i nerviós Lluís Llach. Ha començat una mica neguitós però poc a poc ha anat entrant en calor per deixar-nos ben evident que per molt que surtin mil històries ara és el moment de fer els passos més ferms des de 2014. La seva experiència amb el final del franquisme el fan ser com un dels testimonis més avalats per donar forma a aquest procés. Les seves cançons de denúncia han reflectit i reflecteixen tristament de nou una realitat en contra del català i de Catalunya massa evidents. Com alguna vegada ell mateix ha reconegut, no el deixaran jubilar! El president de l’ANC de Reus ha posat el punt i final a l’acte.

Em quedo amb una reflexió final que han fet el Llach i la Forcadell. No estem en contra del poble espanyol. Són els nostres amics, els nostres germans, els nostres cosins... estem en contra del govern espanyol ja que no volen veure que el que estan fent és intentant aniquilar-nos com a poble. Ningú ha de decidir per nosaltres, som grans per poder decidir el nostres futur. Així que votem i votem el que vulguem però votem!