DIADA DE CATALUNYA 110914

Ens vam llevar amb un dia esplèndid, lluminós, clar... La nit havia estat llarga entre l’emoció i el gran concert que ens va oferir Txarango a Cambrils. Havia costat dormir. Com en les grans ocasions tenies aquell cuquet que a mesura que avançaven les hores es convertia en cucot. Pel cap em tombava una frase: -“Avui serà un gran dia”-.

Vam agafar el pal i hi vam col·locar la bandera, ens vam posar les corresponents samarretes i se’n vam anar al Mercadal. Quin goig que feia la plaça. Veure que comparteixes els mateixos sentiments amb gent de la teva ciutat t’omple de joia. Els horaris de l’acte del Mercadal es van haver d’avançar a les 11h a causa de la partida de reusenques i reusencs a la V de Barcelona. Uns quants elements festius de la ciutat com els Gegants del Pere Mata o el Bou de Reus van amenitzar l’acte. Hi ha haver discursos del president d’Òmnium, de la pedagoga Àngels Oller o de l’alcalde de la ciutat entre altre. 

Tres moments foren culminants. En el primer d’ells, es van hissar dues estelades immenses que van voleiar agafades en sengles fils per damunt de la plaça. En el segon d’ells, l’ANC va entregar al nostre alcalde Pellicer, un pleg de peticions entre les quals el compromís de deixar-nos votar el 9N. I finalment, com no podia ser d’una altra manera el cant dels Segadors.

Sense massa temps férem cap a casa per menjar alguna cosa i preparar uns entrepans. Amb la bossa ben atapeïda amb aigües i menjar, amb la samarreta groga posada i estelades en mà, vam fer cap a la sortida de Reus cap a Riudoms. Allà ens esperaven 53 autobusos que traslladarien els participants del Baix Camp i voltants a Barcelona. La gent de Colldejou omplírem mig bus 32. Allà, mentre els vehicles arrencaven, el nostre cap –en Biel- ens va fer tot un seguit de recomanacions i protocols a seguir en la V. En acabar, per animar-nos ens van posar el Vídeo amb el concert del Camp Nou de l’any passat.

En poc més d’una hora i mitja ens vam plantar a Barcelona. Vam entrar per Bellvitge i l’Hospitalet. Les cases es veien engalanades amb senyeres de totes les mides i de tots els colors. Al carrer, abans de la plaça d’Espanya, veies gent amb els seus atuells, de diferents edats, com anaven arribant als seus trams, fent-la petar, menjant, passejant i fins i tot ballant swing a les voreres.

A nosaltres ens deixaren al Paral·lel. Vam baixar, vam donar vida al nostre estimat Espantall i ens vam ficar a la Gran Via, la qual a tocar de les 15h estava plena de gent dinant i refrescant-se com podien. I és que feia una calor! Nosaltres vam situar-nos ben a prop del tram i ens vam posar a dinar a l’ombreta. I veies que anava arribant gent i gent, i més samarretes grogues i vermelles. Havent dinat vam fer-nos una foto de grup amb tota la gent de Colldejou.

Encara no eren les 16h que tiràrem cap al nostre tram 45. La gent va gaudir amb les pixarades de l’Espantall; més d’una i més d’un va agrair la remulladeta. I quin goig trobar gent de Reus al mateix tram.

I així va arribar l’apoteosi. Molt abans de les 17:14h la gent era al seu lloc i es podia visualitzar la forma de la senyera amb les franges vermelles i grogues. Miraves amunt, miraves avall... i se’t posava la pell de gallina; senyeres i estelades aixecant-se per damunt d’una gentada que mai s’acabava. Estava molt bé perquè la part central estava ocupada per la bandera humana. Els laterals, en canvi estaven més alliberats.

Religiosament a les 17:14h la senyera es veia ben muntada. Va ser un dia de transistor i de fer el que et permetien amb les xarxes social; la cobertura no era molt bona. A la cruïlla del davant els Xiquets de Reus ens van obsequiar amb uns espectaculars castells al mig del carrer. De sobte es va donar la indicació que estiguéssim ben col·locats ja que estava a punt de ser l’hora indicada. I va arribar l’hora. Vaig poder pujar damunt d’una tanca que rodejava la part central i em vaig poder recolzar en un arbre. Si de baix la imatge era bonica de dalt era espectacular. Veure aquella multitud fent la onada amb les mans aixecades o cridant Independència o volem votar o fent voleiar les banderes realment impressionava. Els ulls quedaren ben humitejats!

Qualsevol persona que hagi pogut veure les imatges per la televisió o que va ser-ne testimoni d’alguna manera, no el pot deixar indiferent. Podràs estar-hi més a favor o no, però almenys tenir la decència de reconèixer dues coses. Primera, el mèrit que té organitzar aquests tipus d’actes i, segona; que si es fa i és seguit per tanta gent vol dir que hi ha d’haver una o diverses raons de pes. I aquestes poden ser molt diverses: perquè ens sentim maltractats, perquè no es respecta la nostra llengua i la nostra cultura, perquè no reconeixen el nostre lideratge, perquè no ens reconeixen com a Nació, perquè han manipulat la nostra història i per moltes altres raons. O simplement perquè com a persones volem decidir el nostre futur i això no hi cap llei ni constitució que ho pugui aturar. Volem votar el 9N i ningú no ens aturarà!

Allà dalt de la tanca, semblava que el temps s’hagués aturat. Veia la gent que aixecava les mans, pares, mares, fills, avis, àvies... totes i tots emocionats, extasiats i pacíficament, sobretot cívicament i pacíficament. És del més gran que hagi pogut viure en vida. Són moments tensos però que cal gaudir i que cal sentir. I més si ben a la vora estàs rodejat de la gent que estimes. Ens podran prohibir, ens podran censurar... però no ens faran callar. La vostra prohibició ens farà ser més i estar més cohesionats en els nostres anhels com a poble. Els Segadors va posar el punt i final a la diada. Encara vam tenir temps de berenar-sopar plegats al voltant dels trams mentre se’ns posava la pell de gallina amb les imatges que es passaven per la televisió. I a les 20h de nou vam tornar a pujar al bus per fer cap a casa al voltant d’una hora i mitja més. La ràdio es va convertir en la gran protagonista de la tornada.

Un record per tots aquells que no ho han pogut veure en present però que des d’allà on siguin ens han donat el seu al·lè. Un record per tots aquells que han patit en vida per lluitar per les nostres llibertats i que han permès que nosaltres avui en dia siguem el que som i sentim el que sentim. 

Visca Catalunya!

· Altres fotos al blog de LO COLLET