FESTA MAJOR DE SANT MIQUEL DE MONT-ROIG 2014

La festa va començar el divendres 26 al vespret. A la nau dreta de la impressionant església de sant Miquel es va inaugurar una exposició de fotos L’església pas a pas on precisament es podia repassar l’evolució del recinte religiós. En una tongada podies veure fotos en els que s’acabaven les obres, en una altra remodelacions posterior i finalment les pintures que al llarg dels anys s’hi han anat fent.

D’Allà vam baixar fins a la plaça de l’Església vella, a la plaça de Joan Miró, on hi havia cadires a punt per poder seure i sentir el pregó de festes. L’alcalde Pellicer va donar la benvinguda als assistents, tot desitjant una bona festa major, per cedir la paraula a la Montserrat Sedó: pregonera 2014. Moltes vegades els pobles s’entesten a dur pregoners famosos perquè facin discursos amb glamour i el cert és que ens oblidem a vegades de la gent que realment fa possible la vida a les nostres viles: la gent del poble. La senyora Montserrat ens va oferir un pregó ple de sentiment amb experiències de la seva adolescència i joventut, els seus amics, les seves amigues... i de teló de fons el bonic Mont-roig, i amb un sentiment que et feia trontollar el cos. L’acte es va tancar amb coca i cava per a tothom.

Després de sopar el jovent es va reunir al pavelló on hi va haver els Barrakots organitzats pels quintos 96. Hi va haver tres grups (Segonamà, Pepet i Marieta i la Gossa Sorda) i en Dj Ogt. Primer, van tocar els Segonamà que ens van presentar el seu primer treball cada vegada més acceptat. En segon lloc, van pujar a l’escenari els Pepet i Marieta. Darrerament, les seves cançons s’han convertit en icones de tv3 i del moviment sobiranista català. Les seves lletres et transmeten una força i una energia encomanadisses. Finalment, la tanda de concerts la va tancar La Gossa Sorda.

El dissabte es va inaugurar el III Mercat a l’Antiga que es va situar pels voltants de l’església de sant Miquel. Pujant des del portal de l’església vella amb els carrer engalanat amb teles multicolors, feies cap al centre neuràlgic, a la plaça. A banda i banda, tot tipus de paradetes, des de les clàssiques de queviures com formatgeria, forn, embotits, mels... a els ja tradicionals artesans de pell, joies, terrissa, quadres i objectes diversos. Hi havia un taller de ceràmica, taverna i en una de les puntes, una exposició de carros en miniatura d’antics oficis. I entremig, els mateixos ciutadans de Mont-roig vestits per a l’ocasió amb vestuari antic de la terra. En molts raconets també podies copsar com devia ser la vida amb estris del camp, maquinària una mica rudimentària i eines diverses. La gent va anar asseient-se a les escales de l’església. A  quarts de nou vam participar de l’actuació de la batucada. La nit es va poder tancar en el ball amb l’Orquestra Grand Band i la disco mòbil. La pluja va deslluir els actes previstos pel diumenge; una llàstima.