VISITES

contador de visitas

27 de gen. 2015

BALANÇ TEMPORADA AL CAMP 2014: AL TROS I A L’HORT



En termes generals només puc dir que ha estat una bona temporada, tant al Tros de Porrera com a Colldejou als Horts. Les coses poden anar millor o pitjor però estic agraït de poder estar a estones amb el meu pare a Porrera els divendres i estar a la vora del Rix els dissabtes. També perquè a tocar de la terra acabes trobant una pau i un silenci que et tranquil·litza l’ànima.

TROS PORRERA


Vam acabar el 2013 sembrant els alls, les faves i els pèsols. L’error va ser preparar la terra, abocar-hi l’adob agro-Martín i sembrar-ho a la vegada. La major part de les faveres no van sobreviure; suposo que es van socarrar. En canvi les pesoleres van donar un resultat excel·lent. 




S’ha de dir que el punt clau va ser l’arribada del motoret i la col·locació d’un dipòsit de 1000 litres el qual acompanyat dels altres que hi ha més petits fa que puguem tenir unes bones reserves d’aigua, especialment de cara a la calor. Evidentment, el tancat que vam fer al voltant també ha ajudat molt perquè les bèsties no hi entrin. L’arribada del motor ha estat un dels dies més feliços que he viscut amb mon pare al tros. Per fi aconseguíem fer realitat un somni.



 Passat el mes de febrer vam tornar a fer una segona sembrada de pèsols que ens van sobrar i hi van entaforar unes patates a veure que passava. I mira; vam tenir patatetes de secà i pèsols tardorans. En canvi de faves no en vam tenir gaires. 


 


A la part solana del tros hi vam col·locar una taula per poder dinar tocant-nos una mica el sol en temps de fred.

Va anar molt bé al mes de maig fer una bona neteja intensa de la mina. Els residus sembla que no però van acumulant-se al sòl de la mateixa.




Els dies de major fredorada vam pujar a dalt del mas, vam encendre foc i ens vam fer el dinar escalfant-nos i intentant recuperar-nos del fred. Cal dir que l’oli molts dies el trobàvem completament gelat. Al mateix mas vaig intentar fer un planter per sembrar després en gots de iogur però les rates no van deixar res.



A nivell de fruita seca, ens vam dedicar a mantenir més a ratlla la part baixa a tocar del mas; la part més bona, esporgant, cremant les restes i arreplanant el terreny. I també la zona del comellà que és on de forma natural s’hi acumula més aigua quan plou. Finalment, ens vam centrar a la costa del vessant est que nosaltres coneixem per espatlla. La part més baixa i alta va produir una avellanada, la part mitjana no tant. I és que aquest 2014 la collita d’avellana ha estat excepcional. No hi hagut una gran quantitat però la que hi hagut ha estat ben plena. En secà aconseguir una lliura de 67-68 és una passada. A més també ha estat una bon any en referència a l’ametlla. La collita de marcona ens va permetre poder fer uns excel·lents panellets i tenir ametlla per uns quants dies. 










Amb l’estiu esllanguint-se vam gaudir del raïm negre i blanc i d’uns caquis excel·lents. En altres moments hem tingut figues, pomes i algunes peres i per setmana santa llorer i farigola. Ah, i se m’oblidava. A començament d’any vam plantar uns oliverets que ja aquest 2014 han donat els seus primers fruits.




Aquesta terra adusta i dura ens tenia reservada una darrera sorpresa abans d’acabar l’any. Per primera vegada em vaig dedicar al rovelló i la veritat és que vaig trobar una mica de tot. Inicialment pebrassos i carlets, a la primera tongada de la tardor. Després rovellons. Però el bo del cas va ser que ben entrat novembre i desembre, com que encara feia caloreta vam seguir trobant més rovellons, apagallums, llengües de bou, carlets, fredolics i rossinyols.



HORTS D’EN RIC

Tot i que l’hivern va ser molt sever amb una impressionant gelada que ho pelar quasi tot, encara vam poder menjar favetes, pèsols i espinacs. Poqueta col, restes de pastanagues i bledes també en vam anar collint, fins que com dic, una fredorada impressionant va inutilitzar fins i tot el reg.
 Les condicions de l’hort fan que sigui més aviat un hort d’estiu i de bon temps. A l’hivern es converteix en una odissea per les plantes i per les persones que ho cuidem de mantenir-ho. De cara al bo la cosa s’anima. Vam fer una bona recollida de fem i vam fer una llaurada a tota la terra que ens va permetre remenar-la bé. Després d’unes setmanes de repòs, entre el març i l’abril va arribar la gran plantada. Majoritàriament hi vam ficar tomaqueres de diferents varietats: híbrida, montsant, pera i tomacó. Ho vam acompanyar d’enciams, escaroles i cebes (en vam fer poques), bledes (n’hem anat tenit, es sofert), pebrots (morro, italià i petit), albergínies (han anat molt bé), cols de Bruxel·les, Bròquils (n’hem menjat a l’hivern), carabassons (bé al començament només), girasols (anecdòtic), bajoqueres (tres tires, excel·lents) i calçots (no van créixer prou). D’herbetes hem tingut julivert, ruca, àpit i cilantre. S’ha de dir que fins al novembre vam estar collint pebrots; ha estat una gran collita. Al barranc hi vam sembrar carabasses. Una riuada se’n va emportar les llavors de les taronges i al final ens hem quedat només amb carabasses de cabell d’àngel; això si per llogar i vendre.







Pel que fa a les tomaqueres. La primera tirada va ser molt dolenta. Arran de les constants pluges van agafar com una mena de virus que les va arruïnar per complert. Una mena de taca marró anava ocupant tota l’extensió de la tomaca. Al final, passada aquesta primera collita la resta va ser bona.












L’altra gran notícia va arribar a la tardor. Per primera vegada m’he dedicat a anar al rovelló més seriosament i el cert és que ha estat una passada. A part de descobrir uns boscos impressionant que s’allarguen al voltant de Colldejou, he trobat de tot: fredolics, llanegues, rovellons, llengües de bou, trompetes i sobretot camagrocs. Però el més bo és que ho vaig trobar fins i tot pels volts de Nadal.



I ara, en ple mes de gener de 2015, queda doncs tornar a començar tot el procés per poder recollir de nou els fruits amb el bon temps. Gràcies Lu i Xell per la vostra col·laboració!

2 comentaris:

l'hortolà de pa sucat amb oli ha dit...

bon resum, m'ha agradat molt llegir-lo, i mola que l'hagis fet, a veure si aquest any fem prous cebes, i pastanagues, que t'has oblidat dir que ens vam oblidar d'elles a la primavera!!!
jo crec que ja sabem quina és la clau que pebrots i alberginies ens hagin anat tant bé... enmerdarnos fins dalt!!!!
petons !!!

Iblama ha dit...

hehehe i tant company! ha estat un bon any!