NADAL 2014

ÍNDEX

24/12/2014 NIT DE NADAL

25/12/2014 DINAR DE NADAL

26/12/14 DINAR DE SANT ESTEVE

27/12/14 PESSEBRE VIVENT DE LA MASIA DE CASTELLÓ (VANDELLÒS)

28/12/14 20è PESSEBRE VIVENT DE PORRERA

31/12/14 CAP D’ANY

01/01/15 PRIMER DINAR DE L’ANY

02/01/15 SOPAR AMB ELS AMICS DE REUS

05/01/15 NIT DE REIS

06/01/14 DIA DE REIS

07/01/14 REIS PAU

_____________________________________________________________________________________

Un nadal diferent; ben diferent. I és que hem estat trobant i menjant dia si dia també rovellons, fredolics, camagrocs, mataparents i llenegues negres, tant a Porrera com a Colldejou. Quin gaudi. Amb un temps força favorable els bolets agafat protagonisme. 

Els dies previs vam anar als voltants del poble per agafar unes fulles seques i unes pedres per fer un bonic pessebre. Obrirem aquelles caixes que descansaven tot l’any al fons dels armaris per treure la decoració nadalenca: arbres, figures, ninots, coixins, estampes... Tot ben guarnit; tot a punt, mentre els tions anaven baixant muntanya avall per ser el 24 a les cases de tothom. El cava i el vi a la nevera en fresc i els torrons i les neules per ser oberts. 

I com cada any aquell sentiment que t’acaba embargant amb dosis de record per totes aquelles persones que ja no hi són i que foren els grans animadors del Nadal d’altres temps. Que lluny i que a prop que queda l’avi, la iaia, la Padrina, la tieta... que lluny queden aquelles festes que inacabables passaves tirat pels carrers de Reus amb els amics de la colla. Nostàlgia; aquest és potser un dels sentiment del Nadal i també una certa recança perquè voldries que les coses aquests dies especials fossin d’una altra manera per poder estar més junts encara.

I il·lusió; sobretot que ningú ens prengui la il·lusió. El dia que perdem la il·lusió, aquell punt que ens torna a fer nens encara que només sigui per instants, aquell dia començarem a deixar de ser persones.

24/12/2014 NIT DE NADAL

Amb gran expectació els més menuts –i els més grans- vam anar a rebre el tió a ca la tieta Lourdes. Lentament, va baixar de la golfa de replà en replà fins a trucar a la porta després de sopar amb la panxa ben plena. Mentrestant, sopàrem un menú variat a base de pa amb tomàquet i llesques, truita amb patata, patés, esqueixada, coques en recapte i d’espinacs, llangonissa, vi, cava, torrons... Inacabable! Amb la taula ja desparant-se els més petits la Júlia, el Jan, el Cesc, l’Abril, l’Ilai (no m’oblido de l’Aina tot i que encara és petitona per recitar) ens van obsequiar amb poemes variats de Nadal. Fins i tot la Júlia es va atrevir amb la seva flauta travessera a tocar diverses peces.

Amb tot, van trucar a la porta, era el tió. El deliri. Vam arramblar la taula i el tió entrà al menjador amb ganes de cagar; i com va cagar noi! Després d’escalfar els bastons la canalla li va ventar unes bones fuetades i el pobre va ser molt generós. Hi va haver regals per a tothom, per als més grans i els més petits. A la tercera cagada el pobre es va pixar; senyal inequívoc que ja ens ho havia donat tot.

25/12/2014 DINAR DE NADAL

Ens va venir de gust donar un tomet per Reus. Feia la mar de goig tot engalanat. Encara vam tenir temps de veure com feien cagar el tió al mig de plaça i de fer el vermut tot aprofitant el solet. A l’hora de dinar ens vam reunir a casa de mons pares per celebrar el Nadal plegats, ben a tocar de l’imponent arbre de Nadal. Enguany ma mare ha estat eufòrica; allò que dèiem de la il·lusió. Ha fet dos pessebres. El petit al despatx amb les figures antigues de sempre amb la cova del naixement, el riu, els pastors i els reis. Però la gran novetat és que en una de les habitacions gràcies a la gentilesa de la tieta Mercè i el tiet Lluís, ha muntat una cova gegant amb el naixement amb sant Josep, Maria els bous, l’àngel i el nen Jesús; unes figures precioses que han passat de generació en generació en la família de la tieta Mercè.

Per menjar el clàssic i tan esperat menú de Nadal; de primer sopa de galets amb pilotes –tot i que se les van oblidar- i pollastre amb panses, pinyons i prunes. De postres torrons i neules i una llarga sobretaula veure com en dia transmutava.

26/12/14 DINAR DE SANT ESTEVE

El ven va agafar el protagonisme de sant Esteve. Enguany ens vam reunir a Colldejou, al Corral. Els pares, els sogres i la família del germà de la Xell. A casa el caliu era ben evident; el foquet portava tot el dia a tot drap engolint fusta. És el dia en el que nosaltres ferm el dinar. I de menú vam tenir crema de pastanaga i cuixes de corder al forn, i molt cava i molt vi. 

És dels dies que m’agradaria aturar el temps i poder allargassar els minuts i el dia.

27/12/14 PESSEBRE VIVENT DE LA MASIA DE CASTELLÓ (VANDELLÒS)

Amb una impressionant ventolera vam ascendir a Castelló per la carreterona que t’hi porta des de Vandellòs. Un immens pàrquing habilitat dóna una clara imatge de la magnitud de l’event i deix ben evident la bona organització de tota la gent que es mobilitza. El dia anterior hi ha arribar a passar més de 1400 persones. Un èxit total. Nosaltres vam estar més tranquils. 

El mèrits de la gent que ha volgut recuperar Castelló és immens. Gràcies a ells ens els darrers anys i gràcies als diners que es generen amb el pessebre han pogut anar reconstruint el seu poble. Unes immenses lletres de lluminoses et donen la benvinguda al costat del vell carro. Avui en dia pots tenir una idea ben aproximada de com era la vida en aquell entorn. I el pessebre és un model precisament per veure in situ, dins de les mateixes cases, escenes quotidianes. Accedeixes a les cases i hi trobes les famílies figurant quotidianitat. 

En altres escenes s’han recuperat estampes que reflecteixen oficis pràcticament perduts com els carboners, els margers, pica-pedrers, rentadores, boters, saboners, triadors d’avellanes i altres més del dia sabaters, perruquers, herbolaris, apicultors, pintors. Mentre anaves passejant pels carrerons del poble et creuaves amb un ramat d’oques que tomava disciplinat per fer cap a la bassa. Allà es banyaven tranquil·lament. Al costat a la vella era un pagès i un cavall anaven donant tombs per triar el gra.  

 A cada casa un llar de foc ajudava a passar millor l’estona dels figurants. La gran novetat d’enguany va ser l’escola al final de carrer principal. En una gran sala recuperada recentment s’hi va ubicar l’escola amb tot luxe de detalls: llibretes, informes, fotos de la gent del poble, la classe, el capellà amb un regle immens per fer creure i la mestra i el mestre. A la part més ampla del poblet, el mercat a la plaça i al costat la taverna. I ben a tocar de l’entrada, envoltats de cabres, cavalls, oques i coloms, sota la vella arcada o volta catalana símbol del llogarret, el naixement amb la mare de Déu, sant Josep i el nen Jesús tots ells col·locats en un bonic estable. I per tancar la vetllada en una gran carpa t’obsequien amb una llesca de pa amb pernil salat.

Mai et deix indiferent pujar a Castelló. T’allunyes del poble en direcció a Vandellós per l’altra vessant amb aquella sensació que t’acomiades d’un lloc màgic i que és un exemple dels que som capaços de fer les persones si ens ho proposem.

Felicitats!

28/12/14 20è PESSEBRE VIVENT DE PORRERA

Porrera es va vestir de gala per celebrar la vintena edició del pessebre vivent. Enguany l’emplaçament triat per commemorar-ho va ser la part baixa del poble, prenent com a gran protagonisme dos dels grans símbols de Porrera: el pont i el riu. 

La vista global des del pont nou amb els pastors distribuïts ben a tocar de l’aigua del riu, amb les seves casetes i les seves llars i tenint per gran testimoni el pont i el perxe, realment impressionaven. De totes les zones del poble, sense obviar els encant de la part alta a tocar de la plaça de missa, aquesta probablement sigui la més bonica i agraïda de veure. Igualment el mèrit dels figurants que són col·locats a la vora de l’aigua del Cortiella encara és molt major.

Doncs bé, el pessebre s’obria com una mena de ventall partint del pont vell. A la dreta et donaven la benvinguda tot entregant-te uns pergamins. A continuació a la costa de sant Antoni un dels quadres més reeixits i divertits: l’infern. Des del pont vell et podies fer una idea ben clara de la zona del mercat a la plaça de la Guineu. Allà hi podies adquirir tot tipus de productes de la terra: enciams, bròquils, tomàquets, rovellons, productes artesanals, pa i panets a la pastisseria, pastes... El vell pou era al centre de la plaça i un altre dels símbols ja del pessebre: el vell carro amb la placa que recorda que és de Porrera. I entremig oficis com el de ferrer, pastors o el boter i escenes del dia a dia a les cases.

Mirant en línia recta des del pont vell veies a dalt de tot dels Escarrerots l’anunciació. Realment era impressionant veure l’àngel blanc il·luminat culminant les escales. Al carrer, una paradeta a la porta del vell casino i repartits per les escales pastores i pastors. A la part dreta unes immenses espelmes servien per donar llum als carrerons foscos.

La vista des del perxe també era per quedar gravada per sempre a la retina i al bell mig el naixement amb la mare de Déu, sant Josep, el nen Jesús i l’àngel, ben aixoplugats. Al fons els recaptadors d’impostos i a la pujada del cafè els Reis de l’Orient que ja estaven impacients per començar a repartir els regals.

Tots els diners recaptat seran destinats enguany al propi pessebre. Felicitats!

31/12/14 CAP D’ANY

Vam quedar ben d’hora a mitja tarda per preparar el tall de sopar: pollastre amb camagrocs.

Puntualment vàrem reunir-nos a casa del Ric i la Lu per sopar plegats i acomiadar-nos d’ells ja que se’n van a viure a Marçà. Devíem tenir molta gana ja que en menys d’una hora ja havíem sopat entrants variats i el pollastre de segon. D’Aquesta manera que vam passar al dolç. Per animar la nit un cd amb els grans èxits freaks de cap d’any ens va posar al ballar al menjador mateix. Així vam arribar a l’hora de les campanades. Quedaven pocs minuts que férem cap a la plaça de l’església que ja estava amb gent. Com cada any l’ajuntament ens va obsequiar amb raïm i cava per a tothom. Va començar un caòtic compte enrere que va fer confondre els quarts amb el toc de l’hora. Igualment la gent es va anar menjant el raïm i es va anar bevent el fresquet cava. En acabar, entrats ja al 2015, les abraçades i els millors desitjos per aquest nou any es van fer evidents. Com que feia bo encara vam estar una bona estona a la plaça parlant amb la gent. La nit la vam tancar intentant arreglar el món entre copes.

01/01/15 PRIMER DINAR DE L’ANY

Com que feia un dia excepcional ens va venir de gust tombar una estoneta al sol per Cambrils a tocar de la voreta del mar.

Al migdia tocava dinar a casa de mons pares amb la família de Barcelona i els nebodets. Així que van fer entrada l’Adela, el Joan i el Manel el primer que van veure va ser el tió. Li van posar menjar i és que tenien unes enormes ganes de fer-lo cagar. Caldria però esperar una estoneta encara, primer calia dinar. I així va ser; ens vam submergir en el brou amb galets i el pollastre farcit. Mentrestant, el tió va anar avançant cap al menjador i a l’hora indicada va acabar de fer entrada al menjador. Allà el pobre va fer quatre cagades genials, quedant esgotat fins l’any vinent. 

L’Alegria dels més menuts el millor de la jornada!

02/01/15 SOPAR AMB ELS AMICS DE REUS

Dels millors dies d’aquest Nadal. Ens vam citar al Flap’s per retrobar-nos –ara que tots tornàvem a estar a prop- i sopar plegats. De fet el menjar va ser el de menys. Teníem moltes ganes d’estar junts i perdre’ns amb les nostres rucades i ximpleries. Està clar que el temps no fa més que unir-nos i això encara que sigui de tant en tant fa que ens ho passem brutalment. El Martí ens va entregar uns regalets del Japó i vam acabar la vetllada fotent-nos, com ja és tradició, un kebab abans d’anar a dormir.

05/01/15 NIT DE REIS

A primera hora de la tarda el soroll dels helicòpters ens va desvetllar; els reis acabaven d’arribar a la nostra ciutat de Reus. Passades les 19 hores va sortir el seguici de la zona del passeig Mata. D’allà la rua va serpentejar pels carrers fent les delícies dels més menuts. Els reis i els patges van deixar anar generoses quantitats de caramels al seu pas. I entremig vehicles carregats de regals, comparses, timbals, trompeters... un seguici que cada vegada més s’assembla al de la festa major, ja només falta que s’hi afegeixin els gegants. 

Passades les 21 hores, ses majestats van fer entrada a la Mercadal on foren rebut per l’alcalde Pellicer el qual els hi va fer entrega de les claus de la ciutat perquè a la nit poguessin entrar a les cases dels reusencs i deixar-hi els regals. L’acte es va acabar amb un petit castell de focs.

Després de fer un vermutet a la Plaça vam anar a dinar a casa de mons pares; un dels primers llocs on els reis deixen els regals (com que cau a prop de la Mercadal). I si, foren força generosos.

06/01/14 DIA DE REIS

Només llevar-nos vam veure com els reis ens havien deixat uns presents sota el nostre arbre.

Ens va venir de gust amb el solet donar un tomb pels carrers de la ciutat.

A l’hora de dinar vam fer-ho a casa del la Rosa i del Joan. A part de celebrar els Reis, el pare de la Xell també celebra l’aniversari. Moltes felicitats per aquests 67 anys. En arribar el Cesc vam anar obrint els regals que els reis havien deixat a la balconada. Quin èxtasi el Cesc! Tenia unes enormes ganes d’obrir els presents. I entre ells el regal estrella: la geganta Japonesa que tant havia reclamat. Encert total!

 Així vam dinar plegats un excepcional menú: sopa de peix de primer i rap amb camagrocs, trompetes i rossinyols de segon. Boníssim! I amb la darrera menja vam assaborir bons caves, vins, torrons, neules i licors. Però el plat estrella va arribar amb el tortell de Reis. En aquesta ocasió la fava li va tocar a ma mare i el reiet al Joan.

07/01/14 REIS PAU

I el darrer dels actes ha tingut lloc aquest matí. Els reis van deixar uns regalets per a en Pau. Avui precisament han vingut a recollir-los i hem aprofitat per veure’ns una estona i comentar una mica la jugada dels moments que estem vivint. Converses que voldria que mai s’acabessin. Gràcies Reis!

Vist amb perspectiva aquestes vacances de Nadal han estat fructíferes especialment perquè hem pogut tenir uns dies de pau i tranquil·litat a Colldejou. Hem estat calentets a casa, hem parlat, hem llegit, hem trobat rovellons i tot tipus de bolets però sobretot hem estat tranquils. Evidència que hem estat a gust és que els dies han passat volant. A més hem pogut gaudir plegats de dinars i actes diversos que ens han acostat encara més. El caliu d’aquests dies és impagable, com ho és també l’alegria que surt dels cors dels més menuts. Acomiadem doncs aquest Nadal amb un bon regust de boca, amb els millors desitjos perquè aquest anys que comencem pugui ser millor que el que hem deixat enrere. Molta salut!