5 de març 2015

L’ESTIU QUE UNA ALUMNA DE REPÀS VA DESCOBRIR QUE LA PLAÇA PRIM DE REUS DUU AQUEST NOM PERQUÈ EL“PAVO” QUE ESTÀ DAMUNT DEL CAVALL ÉS EL GENERAL PRIM



Com a professor vull posar de relleu el que està passant amb part del nostre jovent. Què estem fent com a pares, com a educadors, com a àvies i avis, com a germans, com a tiets...? Què estem fent? Tenim una generació de joves que fa esgarrifar i aquest estiu ho he pogut comprovar en la meva pròpia pell (amb excepcions clar, afortunadament).
 

Parteixo de la base que la gent que tinc ja és una mica conflictiva en els estudis i en altres aspectes de la vida. Un dia enmig d’una classe del mes de Juliol, aprofitant que tenia gent de diverses edats –tots ells d’ESO menys un de BAT; d’entre els 12 i els 18 anys- em vaig proposar una mena de joc per veure com estaven de cultura, història i tradicions catalanes, espanyoles i europees. I noi, se’m va fotre la pell de gallina! Em van deixar unes perles dignes d’estudi. Per començar considerant que la muntanya més alta de Catalunya i Espanya –i per tant d’Europa també- era l’Everest. Vam descobrir que Amèrica va ser descoberta l’any “1992” –fixa’t; l’any dels Jocs Olímpics de Barcelona- i, atenció: que el descobridor d’Amèrica va ser... atenció; aquell que anava amb el Sancho Lanza, Gracia... Panza... Siiii! Efectivament! Amèrica va ser descoberta per Don Quijote de la Manxa, tu! A més era per fotre’s cops de cap contra la paret veure com els altres alumnes feien que si amb el cap, mentre eren incapaços de resoldre una simple multiplicació amb decimals sense la calculadora (3er ESO). A les preguntes per torn de qui sabia qui era el president del govern de Catalunya i Espanya res de res. Ja no cal dir d’Europa. La que més s’hi va apropar una noia de 15 anys d’origen argentí en pronunciar el nom del del bigoti: J.M. Aznar. Una de les perles ens la va donar una companya d’ella de 3er ESO col·locant un tal “Mariano Franco” com a president del govern (sort que es va equivocar). A Catalunya, una nena de 1ESO em va posar de president en Lluís Companys (després em vaig assabentar que un dels darrers temes que havia estudiat parlava del president de Generalitat assassinat). Ja envalentonats, el de BAT, que fins llavors s’havia mantingut una mica al marge, va apuntar que el líder de Cuba era “Fidel Krusty” (dels Simpsons) en comptes de Fidel Castro. Els dos moments més inquietants arribaren però quan se’m va acudir parlar amb el noi de BAT de la darrera trobada de gegants i de l’Espantall. En aquestes que una de les noies “intel·lectuals” ens interromp dient –“Y pa que coño sirven los gigantes?”- (nota: dir que el concepte “coño” em va fer embogir quasi). El noi de BAT i jo ens vam mirar amb els ulls esbatanats i la mà a la boca. Em vaig quedar corprès; sort que els més menuts van explicar-li què representaven i que simbolitzaven els gegants. I així quan era el torn de la seva germana vam assolir el punt culminant. Vam preguntar-nos per algun fill il·lustre o personatge de Reus. Va sortir l’Ariel Santamaria, vam discutir sobre Gaudi si era de Reus o no i, finalment, va sortir en Prim. Aquell moment va ser clau! Van descobrir que un fill de Reus havia estat la màxima autoritat d’Espanya (cosa per cert impensable avui, en dia tot sigui dit de pas) i que va ser assassinat; semblaven atents. Vam dir que era un general que va lluitar a l’Àfrica i altres contrades (per això muntava cavall). Llavors com l’esperit sant que baixa sobre els caps dels fidels, la noia es va il·luminar i va dir: -“¿Así la plaza lleva el nombre del pavo que está encima del caballo? Claro”-. Vam acabar la tanda dient que el complot contra ell fou a Madrid i que l’havien vingut a enterrar a Reus i que feia unes setmanes, qui ho va voler, l’havia pogut veure a l’Ajuntament. -“¿Pa qué verlo?”-. En fi! En sec, el de BAT, que continuava animat, a la pregunta de quin traçat resseguia la nacional 340 de l’Ebre fins a França el noi va perdre tots els punts en respondre que la era la “Via Lactea”. En textos escrits per companys seus de la seva edat he arribat a trobat trenta i quaranta faltes i en assignatures com a Castellà noms d’autors mal escrits i no corregits com Garcilaso de las Vegas, Miguel de Unamano, Palas de Otero (4art d’ESO). Aquest mateix “crack” aquest mes de juny va entregar un treball de recerca seguint aquest procés: agafo el text d’una pàgina web en anglès, el foto al google traductor i directament sense revisar ho poso com a cos del treball. Títol, tapa i entregat! Ni introducció, ni conclusions... I clar; suspens! I llavors és quan els profes som uns “cabrons”. Aquesta mateixa eminència un dia mel vaig trobar escrivint en una de les pissarres “hey filer”. Més endavant vam vaig censurar-lo perquè resulta que es referia a la salutació nazi (heil furher). Per cert, tota aquesta canalla es mostren totalment intolerants amb la immigració també! Quin futur que ens espera!


Repassant els “vistos” d’una escola del centre de Reus et podies trobar de cinc exercicis fets cap de bé i com dic amb la signatura de la professora i la data de la revisió. De què serveix revisar-ho? El darrer despropòsit el vaig trobar en dos nens de segon de l’ESO. El primer no sabia els cognoms segons dels pares i el segon no sabia ni com es deien els avis.
Què està passant? No ens adonem o no ens en volem adonar que estem idiotitzant els nostres fills. Això si... aquí els més petit és el qui porta el mòbil de darrera generació de tres-cents o quatre-cents euros. –“És que clar el meu fill o la meva filla...”-. És que hem arribat a un punt que quasi ja ni es parlen de viva veu entre ells, necessiten el mòbil –que suposo que utilitzen com a barrera- per comunicar-se amb altres amics que potser estan a la sala del costat. Altres es passen el matí jugant a la maquineta on line cadascú des de casa seva i ja ni queden. Que lluny queda com quan érem petits i jugàvem a pilota al carrer o al que fos comptant només de tenir una excusa per poder veure’ns.


Et poden parlar tranquil·lament del Justin Biber,  la Beyonce o la Miley Cyrus (per cert tots ells amb uns valors per fotre’s de cap al wc i vomitar una setmana seguida). Poden memoritzar cançons d’ells i cantar-te-les i no tenir ni idea del que està dient aquella lletra. Els programes referència de la tele per ells no són altres que el Sálvame Deluxe, De Buena Ley o Mujeres y hombres y viceversa. Us heu preocupat mai de mirar el que s’hi diu i els valors que s’hi donen? És terrible! No els hi parlis de llegir, ni d’escriure, ni de poca cosa cultural, ciència, tecnologia, ni tant sols de fer-se el llit, parar taula, anar a baixar les escombraries. I a més t’ho diuen a la cara: -“Eso no es faena nuestra”-. Llavors parles amb el pare i et diu que ells tenien una filla i tal i que ja estaven a gust i de sobte... bessones! I que estan desbordats! Què ens està passant?