VISITES

contador de visitas

7 de jul. 2015

CAP DE SETMANA DEL CANET ROCK 2015 02-050715




BARCELONA I CASA BATLLÓ 02-030715
Enmig de l’onada de calor ens vam plantar a Barcelona. Vam fer cap al Sunotel Parc, ben al centre. Temps de deixar les maletes i de gaudir d’un bon banyet a la piscineta de dalt del terrat. Les vistes i el relax van venir molt de gust. Refrescats férem un menú del dia a la Estrella (molt recomanable). 





En acabar, un retrobament fugaç a la Rambla Catalunya amb el cosinet Ricard, dutxeta i cap a la Casa Batlló. El dia s’havia ennuvolat progressivament però ningú esperava com acabaria la nit. Si la façana impressiona l’interior deix estabornit. A l’entrada ens van repartir unes vídeo-guies molt ben aconseguides. Vas passejant per la casa i en les diferents estances bellugues el dispositiu i pots veure sobreposat tal com estaven muntats els mobles i la decoració avui absent. Hi milers de detalls. És una prova evident que en Gaudí va ser un geni. L’home pel que es veu estava “barallat” amb la línia recta. Tot són corbes i recargolaments. Tot és un imitar constant de la natura, el mar, les onades, el cel... És realment impressionant! La fusta, les portes, els vitralls, les ceràmiques, els trencadissos, tot està col·locat amb un sentit i amb una gràcia úniques.















Acabada la visita, ens feren anar al terrat de la casa. Allà havíem de presenciar un concert mentre ens bevíem una copa de cava. Però noi, amb la caiguda de quatre gotes comptaves van donar per suspesa l’actuació davant l’astorament dels assistents, cambrers i fins i tot dels que havien d’actuar. No n’hi havia per tant de cap manera! Les xemeneies i les formes ondulants de dalt, aixecant-se damunt del cel de Barcelona mereixen molt més que una fugissera estona entre crítiques dels assistents.





 La nit la vam finalitzar al Gòtic delectant-nos amb un plat de sípia. Ah, i sense pluja!

BARCELONA-CANET DE MAR 030715








Vam llevar-nos, vam esmorzar i vam fer cap a la piscineta. Arreplegarem els paquets i vam anar a donar un tomet pel centre de la ciutat. El moment culminant a Barcelona el vam assolir dinant al Restaurant Semproniana de l’Ada Parellada, la qual ens va rebre directament. S’ha de reconèixer que és una persona súper atenta. A l’acabar va tornar a acostar-se a la nostra taula per veure si ens havien agradat els seus plats. Efectivament, ens va agradar i vam estar molt de gust. El local mateix convida a sentir-te diferent! Verduretes al vapor i empedrat de cigrons de primer i arròs cremós integral i vedella. Realment val molt la pena!











D’allà mateix enfilarem la nacional II i vam fer cap a Canet. Quin ambient que hi havia a la Rambla Gavara. La gent aprofitava les zones d’àmplia ombra per passar com podien la calorada. A les terrasses no hi cabia ningú més. Després de deixar les nostres pertinences a l’Hostalet de Canet, vam anar a descobrir el poble. En destaca especialment el seu passeig marítim més enllà de l’emprenyadora via del tren, presidit per l’estàtua de Neptú. Repartides pel centre hi ha un munt de cases modernistes en les que cal deixar que la vista s’hi detingui una bona estona per contemplar-les.











Organitzat per la plataforma per la llengua del Maresme, ens van presentar a la Biblioteca el llibre de Jordi Tormo: Ovidi Montllor, un obrer de la paraula. En Jordi va delectar-nos amb les seves paraules apassionades dedicades al desaparegut Ovidi Montllor, en els centenars d’anècdotes amb les que es va trobar en vida. Entre mig ens van cantar diverses cançons de l’Ovidi, gentilesa del grup Estrip. Igualment, vam ser testimonis del manifest per la llengua que va ser llegit a la sala. Em quedo amb el lema final amb el que ens va deixar l’autor del llibre: fer difusió d’aquest geni que va ser en Ovidi Montllor. 






CANET ROCK 040715

Després d’una nit d’insomni a causa de la calorada, optarem per refrescar-nos a la platja. Res... Només sortir-ne ja tornaves a suar. Al migdia, molt recomanable dinar al Restaurant La plaça de la llenya, amanida de seitons de primer i salmó amb mussolina d’albercoc i hamburguesa amb encenalls de pastanaga i pasta d’albergínia. Una mica de migdiada mentre la calor no va entrar a la reescalfada habitació. Desvetllats de cop vam optar per anar tirant cap a l’esplanada de can Sala. Hi havia un ambientarro impressionant: parades, música al carrer, fires, bars, restaurants... Per fa vam accedir al recinte. Eren quarts de sis i vam aguantar fins ben passades les cinc de la matinada. El cansament i sobretot la pols van fer plegar-nos abans d’hora. La gent lentament va anar entrant al recinte. 



L’ambient era molt agradable. Gent de totes les edats, ganes de passar-ho bé, ganes de reivindicacions i sobretot ganes de música en català. L’organització molt millor que l’any passat (accessos, wc’s, entrepans, begudes...) De tots els grups que vam escoltar em quedo amb els Projecte Mut, els quals ens van oferir la cançó de l’estiu i un repertori curt però intens dels seus temes. 

Bikimel

Cris Juanico


Projecte Mut

El retrobament amb Sanjosex i els seus amics, entre els que va destacar Mazoni i sobretot en Quico Pi de la Serra, el qual va participar en una de les primeres edicions del Canet Rock i el Jo mai mai i El Barcelona nit d’hivern d’en Joan Dausà.

Sanjosex i els seus amics (Mazoni i Pi de la Serra)



Joana Serrat

La iaia







A partir d’aquí, mentre el sol s’esllanguia en l’horitzó començaren els grans concerts de la nit. Primer els Amics de les Arts que ens van tocar les cançons que el públic prèviament havia votat setmanes abans. Després fou el torn de la Companyia Elèctrica Dharma i els Comediants. Ens van oferir un concert memorable tot celebrant els quaranta anys del certamen. 
 
Dharma


Josep Maria Mainat

Per si no n’hi havia prou en Josep Maria Mainat, guitarra en mà, ens va oferir alguns dels temes que havia tocar amb la Trinca. La pols en aquells moments ja feia estona que circulava pels nostre conductes tristament. 




La Banda Impossible



No obstant, la Banda Impossible ens va fer reviure aquelles cançons de la música en català que van marcar la nostra adolescència i una miqueta més cap aquí. Els Pets, Gossos, Cris Juanico, Lax’n, Glaucs, Sopa de Cabra i Sangtraït van tornar a fer-nos cantar aquells himnes que tantes vegades hem entonat en festes i concerts. Va ser especial recuperar Sangtraït. En un sentit homenatge es va poder fer un bon record a gent a músics que ja no són entre nosaltres. A tots ells gràcies per haver pogut escriure els sentiments en la nostra llengua mare. 
La recta final de la nit va ser bestial amb els Catarres, la Pegatina, Lax’n i sobretot Txarango per veure sortir el sol.
 
Catarres

La sensació final que em queda és que potser jo també ja sóc una mica carcamal! L’edat no perdona! Un gran record però ens queda d’haver estat dues de les 20.000 persones que van assistir al Canet Rock, tant en l’edició de 2014 com en la de 2015. Gràcies i fins a sempre!