15 d’oct. 2015

75 ANYS DE L’AFUSELLAMENT LLUÍS COMPANYS I ACTE DE SUPORT A MAS 151015




A la tarda ja vaig una mena de rosec que no va abandonar-me! Tenia la sensació que l’endemà havia d’anar a Barcelona. Primer per retre el meu petit homenatge al president Lluís Companys en el 75è aniversari –trist- del seu afusellament. I després, la història així ho ha volgut, donar el meu suport a l’actual president Artur Mas en la declaració que havia de fer al TSJC en la imputació pel 9N. Vaig anar a treballar i noi, el neguit no em va marxar. Dormir unes horetes mínimes i llevar-me de matinada amb la idea ben clara; agafar el cotxe i gaudir d’aquest dia. I bé; carretera i...


 Encara de nit, he arribat al castell de Montjuïc. Allà he donat un tomet per la banda de mar a tocar del mur. Un castell que cal recordar que es va fer servir per bombardejar Barcelona diverses vegades. El mar; quin espectacle de llums, colors... a la dreta el port i a l’esquerra la ciutat. M’ha agradat recórrer en el silenci, compartint alguna cursa d’un matiner corredor, el passeig que voreja l’edifici. 






He fet cap a l’altra banda del castell. Al fossar de santa Helena he tingut uns moments de recolliment per recordar el president Lluís Companys, el qual aquí mateix fou afusellat pel franquisme. Uns actes pels que Espanya encara no ha tingut la decència de demanar perdó. Feia un fred penetrant, acompanyat de ventet. L’emoció del moment s’ha multiplicat i més en l’ofrena floral de diferents institucions i col·lectius.
Passats dos quarts de nou el President Mas, l’alcaldessa Ada Colau i la presidenta Núria de Gispert han arribat al llindar del fossar per dipositar una ofrena conjunta. Darrere d’ells membres del govern que no han volgut deixar sols els protagonistes. 












Amb el temps justet, i alguna que altra cursa, he descendit passant per Colom per fer cap al passeig Lluís Companys, a l’Arc de Triomf. De punta a punta de passeig, en el lateral que toca amb el TSJC, una gentada fidel romania expectant l’arribada del president. Passats dos quarts de deu, per fi la comitiva ha iniciat el tros que separava el començament del passeig fins al TSJC. En Mas no ho ha fet sol! Darrere representants dels partits i entitats sobiranistes junt amb més de 400 alcaldes que bara en mà han donat caliu al president. El gran moment ha arribat quan en Mas ha acabat pujant l’escalinata de l’edifici. Amb la mà al pit ha agraït el suport dels assistents fent la forma de les quatre barres. Uns minuts que són ja històrics!















I entre la gent, estelades, cants, retrets a alguns polítics, pancartes, “famoseo” i molta emoció. Gent de totes les edats, especialment amb gent gran implicada amb el procés. Ells, com ja he dit en alguna ocasió, encara tenen més mèrit de participar-hi i més després de tot el que han viscut a la seva esquena.
La declaració del president Mas ha durat més d’una hora. En sortir, els alcaldes de nou han homenatjat el president aixecant les bares improvisant com una mena de passadís per on el Mas ha passat.


Un pas més que he tingut el privilegi de viure amb aquesta gent que ho ha fet possible. Res no s’atura! Unitat i endavant!